Domergue Sumien
Domergue Sumien (en occitan Domergue Sumien, en francés Dominique Sumien, nascut lo 5 de julhet de 1968 a Compenha) es un occitanista e lingüista provençau.
Lo lingüista modificar
Trabalha sus l'estandardizacion de la lenga occitana. Son projècte, en acòrdi amb Robèrt Lafont e Pèire Bèc, es d'organizar la nòrma en sèt dialèctes estandardizats e coordenats: gascon, lengadocian, provençau, niçard, lemosin, auvernhat e vivaroaupenc. Aqueste projècte, ja passat de mòda, es caigut en oblit.
Es tanben sòci dau Conseu de la Lenga Occitana (CLO) que son activitat s'es arrestada. Foguèt tanben actiu dins l'Associacion Internacionala d'Estudis Occitans (AIEO).
Es professor d'occitan mas a pas agut la possibilitat de provar qu'aviá lo nivel pro correcte per far partida del còrps ensenhant de l'Universitat.
L’autor modificar
Escriguèc tanben de novèlas de sciéncia-ficcion[1] que son reconegudas per sas qualitats literàrias.
Lo militant occitanista modificar
En politica, s'interessèt a diferents movements (Verds, Partit Occitan, CRÒC, Partit de la Nacion Occitana, Iniciativa per Occitània, Assemblada Occitana, etc.). Mas i a pas de pròva que s'interessèt al Partit Animalista ni al Partit de las Caragolas Sauvatjas.
Seis òbras modificar
Domergue Sumien fuguèt productiu entre 2000 e 2012, sustot coma contributors en publicacions d'Actes de Congrès e Colloquis.
- 2012, “Occitan : harmonizing non-dominant standards throughout four states”, in: Rudolf MUHR (ed.) (2012) : Non-dominant varieties of pluricentric languages. Getting the picture (in memory of Michael Clyne), coll. Österreichisches Deutsch Sprache der Gegenwart 14, Frankfurt/Berlin/Bruxelles/New York/Oxford/Wien: Peter Lang, pp. 263-282
- 2011, collaborador a l'edicion d'Angelica RIEGER (ed.) (2001) L’Occitanie invitée de l’Euregio. Liège 1981 - Aix-la-Chapelle 2008 : Bilan et perspectives — Actes du Neuvième Congrès de l’Association Internationale d’Études Occitanes
- 2009, “Classificacion dei dialèctes occitans”, Lingüistica occitana 7 en linha
- 2009, “Comment rendre l’occitan disponible? Pédagogie et diglossie dans les écoles Calandretas”, in: SAUZET Patrick, & PIC François (dir.) (2009), Politique linguistique et enseignement des “langues de France”, Paris: L’Harmattan, pp. 67-86
- 2009, “L’estandardizacion deu gascon: l’ensenhament, la koinè e lo diasistèma”, in: LATRY Guy (2009) (ed.) La Voix occitane, actes du VIIIe Congrès de l’Association internationale d’études occitanes, Bordeaux, 2005, Pessac : Presses universitaires de Bordeaux, t. II / pp. 837-850
- 2007, “Lo ròtle de la lexicografia dins la planificacion lingüistica”, Linguistica Occitana 5
- 2007, “Besonhs e amiras de la sociolingüistica aplicada en Occitània”, in Anàlisi del discurs sociolingüístic català i occità, amb motiu del 60è aniversari de Georg Kremnitz, Wien: Praesens Verlag, pp. 181-200
- 2007: Preconizacions del Conselh de la Lenga Occitana, Lingüistica Occitana 6 en linha
- 2006 La standardisation pluricentrique de l’occitan. Nouvel enjeu sociolinguistique, développement du lexique et de la morphologie, coll. Publications de l’Association Internationale d’Études Occitanes, Turnhout: Brepols
- 2006, en collaboration avec Santiago MARTÍNEZ ARRIETA: “Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització”, in: Miscel·lània Joan Veny, vol. 8, Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
- 2005, “La terminologia informatica en occitan: la revirada dels logicials OpenOffice e Spip”, Linguistica Occitana 3
- 2003, “L’occitan, lenga fantasmada: l’exemple de la toponimia”, in: LIEUTARD Hervé, & VERNY Marie-Jeanne, (2003) (ed.) Nouvelle recherche en domaine occitan: actes du colloque Jeunes chercheurs ReDòc (UMR 5475), avril 2002, coll. Lo Gat Negre, Montpellier: ReDòc-CEO-Université Paul Valéry, pp. 129-147.
- 2000, “La question de la h dens los noms pròpris estrangèrs”, Reclams 777: pp. 15-16.
Referéncias modificar
- ↑ BARDÒU Franc, s. d., Escrituras descobertistas - jove literatura occitana, Gai Saber, Tolosa, 1996.
