Wikipèdia

San Francisco


San Francisco (espanhòl per "Sant Francés"), oficialament City and County of San Francisco (en occitan Ciutat e Comtat de San Francisco) es una vila - e lo centre cultural, comercial e financièr - de la Califòrnia del Nòrd, situat entre l'Ocean Pacific e la baia de San Francisco. Tretzena vila dels Estats Units per la populacion, San Francisco es tanben la quatrena ciutat de Califòrnia, amb una populacion estimada a 883 305 abitants en 2018.[1] Cobrís una superfícia d'aperaquí 121,4 km²[2] de tèrra a l'extremitat nòrd de la peninsula de San Francisco, çò que ne fa la segonda metropòli dels Estats Units per densitat de populacion e lo cinquen comtat dels Estats Units, aprèp solament quatre dels cinc boroughs de Nòva York. De mai, pus de 7 milions de personas vivon dins l'Airal de la Baia de San Francisco.

San Francisco
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas

Vista generala de San Francisco

Bandièra de San Francisco, Califòrnia
Bandièra de San Francisco, Bandièra de Califòrnia Califòrnia
Armas de San Francisco, Califòrnia
Armas de San Francisco, Bandièra de Califòrnia Califòrnia
Bandièra Armas
Devisa Oro en paz, fierro en guerra
("Aur en patz, fèrre en guèrra")
Escais The City by the Bay, Fog City, Frisco, The City that Knows How, Baghdad by the Bay, The Paris of the West
Geografia fisica

Localizacion de San Francisco
Emplaçament de San Francisco

Coordenadas 37° 46′ 45″ N, 122° 25′ 09″ O
Superfícia 600,7 km² (total)
121,46 km² (tèrra)
479,14 km² (aiga)
Geografia administrativa
País Bandièra dels Estats Units Estats Units
Estat Bandièra de Califòrnia Califòrnia
Comtat Sègle de San Francisco San Francisco
Cònsol Edwin M. Lee
Geografia umana
Populacion (2018) 883305[1]
Densitat 7,124 ab./km²
Autras informacions
Fondacion 29 de junh de 1776
Fus orari PST (UTC -8)
· estiu (DST) PDT (UTC -7)
Gentilici sanfranciscan -a*
(en): San Franciscan
(es): San Francisqueño/a
http://www.sfgov.org
San Francisco vist dels Marin Headlands (Marin Headlands en anglés).
Lei Painted Ladies a l'oèst de la vila.

Fondada en 1776 per los espanhòls de la vicereialtat de la Nòva Espanha, la vila, batejada en l'onor de Francés d'Assisi, se desvolopèt durant la Ronçada cap a l'aur. Venguèt puèi lo brèç del jeans amb la fondacion de Levi Strauss & Co. Los ans 1950 vegèron la naissença de la Beat Generation. A partir de la segonda part del sègle XX, l'industria de las nautas tecnologias se desvolopèt dins la region. San Francisco es una de las vilas pus progressistas dins lo domeni de l'ecologia[3],[4] e del desvolopament durable[5],[6],[7]. Los simbòls principals de la vila son lo Golden Gate Bridge, Alcatraz, la Transamerica Pyramid, la Coit Tower e lei cable cars.

Istòria

modificar
 
Mission San Francisco de Asís (Mission Dolores)

Las primièras pròvas arqueologicas de la preséncia umana sul territòri qu'es ara la ciutat de San Francisco remontan a 3000 ans ab JC.[8] Lo grop Yelamu del pòble Ohlone abitava qualques pichons vilatges quora un grop d'exploracion espanhòl terrèstre, dirigit per Don Gaspar de Portolá, arribèt lo 2 de novembre de 1769; es la primièra visita Europèa documentada a la baia de San Francisco.[9] Sèt ans mai tard, lo 28 de març de 1776, los Espanhòls establiguèron lo Presidio de San Francisco, seguit per una mission, la Mission de San Francisco d'Asís (ara Mission Dolores), creada per l'explorador espanhòl Juan Bautista de Anza.[10]

Geografia

modificar

Airal de la Baia de San Francisco

modificar
Article principal : Airal de la Baia de San Francisco.

San Francisco fa partida de l'Airal de la Baia de San Francisco. La part sud d'aquesta es ocupada per la municipalitat de San José e la Silicon Valley, primièr pòl de nautas tecnologias dels Estats Unis qu'aculhís un nombre important d'entrepresas de tecnologia de punta de fama mondiala talas que Cisco, Apple, Tesla Motors, Hewlett-Packard, Google, Intel o encara Facebook[11]. Dins lo domeni universitari, aculhís las prestigiosas[12] universitat de Stanford e l'universitat de Califòrnia a Berkeley. San Francisco es tanben lo sèti de la Wikimedia Foundation que ne fa partit lo projècte Wikipèdia. Al nòrd s'estendon la Napa Valley e la Sonoma Valley, famosas per sa viticultura.

Clima

modificar
 
La nebla es frequenta l'estiu a San Francisco.

Lo clima de San Francisco es de tipe mediterranèu fresc. La classificacion de Köppen lo classa amb los còdis Csb[13] o Csc segon l'estacion meteorologica causida. Aqueles còdis significan que lo clima es temperat (C), que l'estiu es sèc (s) e qu'es temperat (b) o ben cort e fresc (c). Aquel clima es atipic, nomenat per d'unes "clima californian"[14]. Es comparable a lo de Marròc atlantic o de Chile[14]. Los ivèrns son suaus e pluvioses. Lo gèl e la nèu son escases, veire gaireben inexistents.[13]. Los estius son generalament nebloses, fresques e sècs e las caniculas son raras[13]. L'estiu es retardat : arriba en septembre, quora lo vent caud de Santa Ana arriba sus Califòrnia. Los meses de setembre e octobre son considerats coma los vertadièrs meses d'estiu a San Francisco[13]. La localizacion de San Francisco explica l'originalitat de son clima : sa posicion sul littoral li dona de caracteristicas particularas. Lo corrent fresc de Califòrnia pòrta des perturbacions umidas en ivèrn, çò perqué la mar es fresca tot l'an : las temperaturas son a l'entorn de 10 °C[13]. L'associacion del corrent fresc e de la calor de la Califòrnia interiora dona de nèbla. Dura una centena de jorns dins l'an[14]. Aquelas bassas temperaturas resultan de totes aqueles factors. La combinason de l'aiga fresca oceanica e de las calors intensas de l'interior de las, tèrras es a l'origina de la nèbla caracteristica que pòt cobrir la mitat occidentala de la vila pendent de còps tota la jornada en estiu e al començament de l'auton. La nebla es mens prononciada dins los quartièrs à l'èst, a la fin de la prima, e pendent los meses de setembre e d'octobre[13].


Donadas climaticas a San Francisco (downtown),[lower-alpha 1] 1981–2010 normals,[lower-alpha 2] extremes 1849–present
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Dec Annada
Recòrd de calor °F (°C) 79
(26) 		81
(27) 		87
(31) 		94
(34) 		97
(36) 		103
(39) 		98
(37) 		98
(37) 		106
(41) 		102
(39) 		86
(30) 		76
(24) 		106
(41)
Temperaturas maximalas mejanas °F (°C) 56.9
(13.8) 		60.2
(15.7) 		61.8
(16.6) 		63.1
(17.3) 		64.3
(17.9) 		66.4
(19.1) 		66.5
(19.2) 		68.1
(20.1) 		70.2
(21.2) 		69.2
(20.7) 		63.1
(17.3) 		57.1
(13.9) 		63.9
(17.7)
Temperaturas mejanas °F (°C) 51.3
(10.7) 		53.9
(12.2) 		55.1
(12.8) 		56.2
(13.4) 		57.6
(14.2) 		59.6
(15.3) 		60.3
(15.7) 		61.6
(16.4) 		62.7
(17.1) 		61.5
(16.4) 		56.6
(13.7) 		51.6
(10.9) 		57.3
(14.1)
Temperaturas minimalas mejanas °F (°C) 45.7
(7.6) 		47.5
(8.6) 		48.5
(9.2) 		49.2
(9.6) 		51.0
(10.6) 		52.8
(11.6) 		54.1
(12.3) 		55.1
(12.8) 		55.1
(12.8) 		53.7
(12.1) 		50.1
(10.1) 		46.1
(7.8) 		50.7
(10.4)
Recòrd de freg °F (°C) 29
(−2) 		31
(−1) 		33
(1) 		40
(4) 		42
(6) 		46
(8) 		47
(8) 		46
(8) 		47
(8) 		43
(6) 		38
(3) 		27
(−3) 		27
(−3)
Pluèja mej. inches (cm) 4.50
(114) 		4.46
(113) 		3.26
(83) 		1.46
(37) 		0.70
(18) 		0.16
(4.1) 		0.00
(0.00) 		0.06
(1.5) 		0.21
(5.3) 		1.12
(28) 		3.16
(80) 		4.56
(116) 		23.65
(601)
Mej. jorns de pluèja (≥ 0.01 in) 11.7 11.1 11.0 6.5 3.8 1.5 0.3 1.0 1.7 3.9 8.9 11.6 73.0
Mej. umiditat relativa (%) 80 77 75 72 72 71 75 75 73 71 75 78 75
Mej. mensuala oras de solelh 185.9 207.7 269.1 309.3 325.1 311.4 313.3 287.4 271.4 247.1 173.4 160.6 3 061,7
Percentatge oras de solelh 61 69 73 78 74 70 70 68 73 71 57 54 69
Source #1: NOAA (sun 1961–1974)[15][16][17]
Source #2: Met Office for humidity[18]

Demografia

modificar
v · d · m
 Evolucion demografica
 
18481849185218601870188018901900191019201930194019501960197019801990200020102017
1 00025 00034 77656 802149 473233 959298 997342 782416 912506 676634 394634 536775 357740 316715 674678 974723 959776 733805 235884 363
U.S. Decennial Census[19]


Embessonatges

modificar

La vila de San Francisco es bessonada damb las vilas seguentas (per òrdre cronologic):

Nòtas e referéncias

modificar
  • (en) Aqueste article es parcialament o en totalitat eissit d’una traduccion de l’article de Wikipèdia en anglés intitolat « San Francisco ».
  1. ↑ 1,0 et 1,1 .
  2. ↑ .
  3. ↑ . francetvinfo.fr..
  4. ↑ Error de citacion : Balisa <ref> incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadas vie-en-vert.
  5. ↑ . Le Monde..
  6. ↑ . zdnet.fr..
  7. ↑ Lemonde.fr Les clés de demain - San Francisco: les véhicules électriques se chargent à l'énergie solaire, 20 avril 2015.
  8. ↑ .
  9. ↑ .
  10. ↑ Error de citacion : Balisa <ref> incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadas DeAnza-Moraga-Palou.
  11. ↑ . cnn.com..
  12. ↑ Classement ARWU 2011 dit « Classement de Shangaï »
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 et 13,5 San Francisco — Wikipédia
  14. ↑ 14,0 14,1 et 14,2  {{{títol}}}. ISBN 9782091902678. 
  15. ↑ .
  16. ↑ .
  17. ↑ .
  18. ↑ .
  19. ↑ .
  20. ↑ Modèl:Cite news
  21. ↑ Modèl:Cite news
  22. ↑ .
  23. ↑ .
  24. ↑ .
  25. ↑ https://www.shz.de/regionales/kiel/ungleiche-schwestern-kiel-und-san-francisco-werden-partnerstaedte-id17852076.html
  26. ↑ .


Error de citacion : La balisa <ref> existís per un grop nomenat « lower-alpha », mas cap de balisa <references group="lower-alpha"/> correspondenta pas trobada

Recuperada de « https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=San_Francisco&oldid=2457647 »