La Torre d'Òrb

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

La Torre (d'Òrb)[2][1] (en francés La Tour-sur-Orb) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

La Torre d'Òrb
La Tour-sur-Orb
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa de Clairac.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 39′ 15″ N, 3° 08′ 59″ E
Superfícia 30,65 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
745 m
230 m
204 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
341
Besièrs
Canton
3403
Clarmont d'Erau (Bedarius abans 2015)
Intercom
243400538
CC de Grand Òrb
Cònsol Bernard Sallettes
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
1 281 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

1 309 ab.
Densitat 41,53 ab./km²
Autras informacions
Gentilici torrenc, torrenca[1]
Còde postal 34260
Còde INSEE 34312

Lo gentilici es torrenc -enca[1].

Geografia modificar

La comuna es situada al nord d'Erau, dins los cantons nauts d'Erau. Lo masatge es bastit prep del riu Òrb sus las "rufas".

Dempuèi 2013, la comuna es integrada dins lo Pargue Natural Regional del Naut Lengadòc.

 
Glèisa de Santa Maria de Frangolha

Perimètre del territòri modificar

Toponimia modificar

La Torre modificar

Al sègle XVIII, segon la mapa de Cassini, i aviá un luòc que se disiá Brousson[3] sus una partida de l'emplaçament del vilatge actual. Frank R. Hamlin admet Brousson coma ancian nom del vilatge. L'origina del nom seriá un ancian castèl, lo de la tour de Patau al sègle XVIII, puslèu que lo castèl de Brousson. Torre, Tor ven del latin turrem[4].

Per Brousson, las fòrmas ancianas son S. Petri de Bruculo en 1135 (error de lectura ?), pontem de Broszol en 1199, parrochia Beati Petri de Broszol en 1271, Brausson en 1866. Lo nom es escur e la tombada de -l es anormala[5].

Òrb modificar

Las fòrmas ancianas son : ὂ Ορβις (correccion de Οβρις) al primièr sègle après J-C (Estrabon), Orbis, al 1èr sègle ap. J-C (Pomponius Mela), Ορόβιος ποταμον , Orobus, al sègle IV-VI (Avienus, Ora maritima), flumen qui vocatur Orbus, Orbus en 788, ad Fontem Orbi en 837, fluvio Orbis en 969, fluvium Orbi en 1062, aqua que vocatur Orbis cap a 1095, in fluvio Orbo en 1132, fluvium de Orbo en 1137, mansi de Fontorb Alzaramenc en 1163, flumen Orbi en 1199, la ribiey[ra] d'Orp en 1376, Orbe en 1570, Orb en 1571, 1613, Orp en 1643, Orb R. en 1708, 1770-72 (mapa de Cassini), Orb en 1740-60, Orbe en 1740-60, 1771. Segon Frank R. Hamlin, a son epòca, pensava que Òrb veb d'un tèma idronimic preindoeuropèu *or(o)b-, de sens desconegut[6].
Segon Delamarre, los gallics interpretavan l'afluent coma « l'eretièr », orbios, d'un flume pus grand (mas justament, Òrb es afluent de cap de flume, çò que pausa problèma : benlèu que concebián Òrb coma afluent de Jaur, cors d'aiga abondós ?) [7],[8].

Boçagas modificar

Veire a l'article

Clairac modificar

Las fòrmas ancianas son : ecclesia de Clairaco, cap a 1156, ecclesia S. Saturnini de Clairaco en 1159-1161, ecclesia de Clairaco en 1182, minariis de Clairac en 1199, apud Claracum en 1278, de Clayraco en 1323, de Clairaco, al sègle XVI e en 1636, l'eglise de Clairac en 1740-60, Clairac en 1740-60 e en 1759, Clairac Succ. en 1770-1772 (mapa de Cassini)[9].

Se l'origina es la meteissa que pels autres Clairac, lo nom ven d'un nom latin d'òme, Clarius, amb lo sufixe -acum [10],[11], latinizacion del sufixe gallés -āco(n). Clairac èra donc probablament una anciana granda proprietat antica qu'aviá per mèstre Clarius.

Frank R. Hamlin presenta las causas autrament : Clairac ven del cognomen latin Clarus, amb lo sufixe -i-acum[9].

Frangolha modificar

La prononciacion es [fraŋ'gujo] segon l'ALLOr [12], [frã'gujo] segon Hamlin. Las fòrmas ancianas son : ecclesiam S. Mariae de Frangolia en 1135, parroquia de S. Maria de Frangoliano en 1143, S. Marie de Frangolano en 1153, 1216 e 1178, Fongoulle en 1622, l'eglise de Frangouille en 1740-1760, Frangouille en 1770-1772 (mapa de Cassini). Frangolha comprend doás partidas, Mas Dissol e Mas de l'Eglise (en francés). Segon Frank R. Hamlin, Frangolha ven del nom germanic d'òme Francolinus (citat per M.Th. Morlet), puèi lo sufixe germanic -inus foguèt remplaçat per lo sufixe latin -ianu(m) e l'accent reculèt après[13]. Puèi que parlar d'un sufixe latin -ian(um) es problematic, aquí esquematicament cossí se passèt l'evolucion : Francolinus > *Frangolino > *Frangoliano > *Frangolhano > *Frangolhan > *Frangolhà (cf. atestacion de 1135) > *Frangolhá > Frangolha (a l'entorn dels sègles XV-XVI).

Bovals modificar

Las fòrmas ancianas son : in terminiis de Bobalibus et de Bobals en 1260, riparia de Bobalibus en 1279, vitalem de Bobalis en 1291, [le village] de Boubals en 1740-1760, Boubals en 1770-72 (mapa de Cassini). Segon Hamlin, Bovals s'explica per l'occitan boal [seriá donc una varianta] « estable de buòus », del latin *bovalem, varianta de bovile(m)[14].

Sant Ciç modificar

La prononciacion es [san 'sis], non pas [san 'sist] (André Soutou). Las fòrmas ancianas son : S. Cirici de Bezeth [varianta : S. Urici de Bezet] en 1135, de S. Cyriaco en 1323, rector de S. Cirico en 1351, de S. Ciricio en 1361, de S. Sirico, a la fin del sègle XIV, S. Ciricii en 1396, prieur de Sainct Cist en 1571, 1590, S. Xis en 1622, St Sixt en 1636, St Cist Eglize en 1643, paroisse de S. Cist en 1664, [leglise] de St Xist en 1740-1760, S. Sixt en 1771, St Xist en 1770-72 (mapa de Cassini). Segon Hamlin, lo càmbiament aparent de vocable (Ciric[o] > Cist, Sixt) vendriá per la casuda de la vocala iniciala e de l'r presenta dins lo nom de l'Edat Mejana[15].

Verelhas modificar

Las fòrmas ancianas son : Vallelias cap a 972, Rector de Valheliis en 1323, le village de Vereille en 1740-1760, Vereille en 1770-72 (mapa de Cassini). Segon Hamlin, Verelhas ven del latin vallilia, > *valelha, « val pichona », amb dissimilacion -l-lh > -r-lh [e una assimilacion vocalica *Var- > Ver-] en mai[16]. Puslèu que vallilia, lo tipe vallicula(s), atestat, sembla preferable. Lo sens es de « pichonas espandidas de tèrras alluvialas, situadas dins de fons »[17]. Verelhas, anciana parròquia, es dins la ribièira d'Òrb, a 150 m del flume.

Senegrà modificar

La prononciacion es [sene'grα]. Las fòrmas ancianas son : Guillelmi de Senegra en 1199, mazage de Senegra en 1664, Senegra en 1770-72 (mapa de Cassini). Segon Hamlin, l'etimologia es escura[18].

Masatges modificar

  • Bobals
  • Lo Bosquet de la balma
  • Boçaga(s)
  • Clairac
  • Frangolha, amb per gentilici frangolhard -arda'[19]
  • Lo mas blanc
  • La plana
  • Las rufas
  • Sant Ciç
  • Senegrà, amb per gentilici sanegròl -òla[20]
  • Vèrèlhas

Istòria modificar

  • En l'an II, se creèt una comuna de Camplong (Camplong, dins l'Ancian Regime, fasiá partida de la comunautat de Boçagas), destacada de Boçagas; Sant Estève de Murçan, Estrechors, Sant Martin de Clemençan (auèi dins Lo Bosquet d'Òrb) e Graisseçac foguèron estacadas a Camplong. Dins la seguida, en 1844, Sant Martin de Clemençan faguèt partida de la comuna novèla del Sant Martin d'Òrb, que venguèt Lo Bosquet d'Òrb en 1881; puèi en 1859, Graisseçac venguèt comuna, atal coma Sant Estève d'Estrechós en 1900.
  • Pauc a pauc, al sègle XIX, la partida de la comuna situada dins la val d'Òrb prenguèt mai d'importància, mai que mai lo masatge de La Tor, e Boçagas pas tant. Amb las dificultats de comunicacion, aquela partida de la comuna demandèt a se separar de Boçagas. En 1884, lo capluòc de la comuna foguèt desplaçat a la Tor e lo nom de la comuna foguèt tanben cambiat, per venir oficialament en francés La Tour-sur-Orb (B.L. 1884, XXVIII-182). Lo mescòrdi entre las doás partidas de la comuna s'aprigondiguèt, a tal punt que Boçagas e Clairac demandèron a venir una comuna separada, çò que lo Conselh General d'Erau acordèt en 1904, sense realizacion efectiva pr'aquò.

Administracion modificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 2026 Bernard Sallettes    
març de 2004 2020 Marie-Aline Edo divèrs drecha  
març de 1983 febrièr de 2004 Marius Cioli PCF  
  1983      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de Bedarius; es ara del canton de Clarmont d'Erau.

Demografia modificar

Es l'evolucion demografica de Boçagas, puèi de La Torre d'Òrb après 1884. Al sègle XIX, i a de mancas.

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1273, totala: 1303
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 021 1 165 848 1 041 1 138 - -

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- 1 145 - - 1 181 1 191 990 1 089 1 057

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 083 1 086 1 061 1 145 1 221 1 214 1 114 985 991

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
901
758
812
1 031
1 039
1 050
1 152
1 170
1 172
1 203
2009 2010
1 199
1 234
1 229
1 260
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 1281 abitants e la densitat èra de 41,79 ab/km².

Luòcs e monuments modificar

 
Glèisa de Sant Circ e Santa Julita de Sant Sixt
  • Lo pont medieval de Miranda sus Òrb.
  • Lo masatge de Boçagas es estat bastit entre los sègles XII e XVII. Se pòdon encara veire los dos castèls medievals, las doas glèisas, los barris, e qualques ostals vièlhs.
  • lo clastre de Sant Ciç.
  • lo pont de camin de fer.
  • lo caucinièr vièlh, qu'es encartat als monuments istorials.
  • Lo castèl dels abats de Jaucèls.
  • La capèla Sant Pèire de Brosson.
  • La glèisa de Santa Maria de Frangolha
  • La glèisa de Sant Saturnin de Clairac
  • La glèisa de la Trinitat

Galariá modificar

  Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1. 1,0 1,1 et 1,2 https://books.google.com/books?id=YL0iAQAAIAAJ&focus=searchwithinvolume&q=Torrenc
  2. https://www.oocities.org/toponimiaoccitana/34d.html
  3. https://www.geoportail.gouv.fr/donnees/carte-de-cassini
  4. Frank R. Hamlin, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 401
  5. Frank R. Hamlin, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 60
  6. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 275
  7. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 211 e 360
  8. Xavier Delamarre, Dictionnaire de la Langue gauloise, ed. Errance, 2na edicion, 2008, p. 242
  9. 9,0 et 9,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 119
  10. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 193
  11. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 121
  12. https://www.etudesheraultaises.fr/wp-content/uploads/ael-art-2006-30-11-nouvelles-observations-toponymie-herault-frank-hamlin.pdf
  13. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 170
  14. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 50
  15. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 350
  16. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 413
  17. Paul Burgan, André Lafon, Toponymie du Tarn-et-Garonne, Association Antonin Perbosc, 2006, p. 240, per Valelhas
  18. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 380
  19. https://books.google.com/books?id=YL0iAQAAIAAJ&focus=searchwithinvolume&q=Frangolha
  20. https://books.google.com/books?id=YL0iAQAAIAAJ&focus=searchwithinvolume&q=S%C3%A9n%C3%A9gra