Russia, oficialament la Federacion de Russia[1], es un estat europèu e asiatic qu'es a l'ora d'ara lo país pus estendut de la planeta damb una superficia d'aperaquí 17 milions de quilomètres carrats. Sa populacion èra estimada a 146 milions d'abitants en 2021. Sa capitala es Moscòu e sa lenga oficiala lo rus. Es l'eiretier dau Principat de Moscòu, de l'Empèri Rus e de l'Union Sovietica.

Russia
Российская Федерация
Rossiïscaia Federatsiïa (ru)


Imne: “Государственный гимн Российской Федерации”
mapa
Administracion
CapitalaMoscòu 55° 45′ 08″ N, 37° 37′ 56″ E
President

Primièr Ministre
Vladímir Pótin (Владимир Путин)
Mikhaïl Mishustin (Михаил Мишустин)
Lengas oficialasRus
Geografia
SuperfíciaClassat 1en
• Totala17 098 242 km²
• Aiga (%)13 %
Punt culminantMont Elbrós Modifica el valor a Wikidata
Demografia
PopulacionClassat 9en
• Totala143 975 923 ab. (2015)
Densitat8.4 ab./km²
Gentilicirus (-sa)
Economia
MonedaRoble RUB
IDH0.778 elevat 57ena (2013)
Autras informacions
Indicatiu telefonic7
Fus orari+2 a +12
Domeni internetru

Lo país a de ressorsas fòrças importantas ai nivèus miniers e energetics. Pasmens, en causa de sa posicion geografica, tèn tanben un clima fòrça freg e lei comunicacions son relativament malaisadas dins certanei regions. Coma eiretier de l'URSS, la Federacion de Russia a conegut una crisi economica grèva a la fin dau sègle XX.

Dins aquò, una òbra importanta de redreiçament a començat dempuei leis annadas 2000 e lo país es tornarmai una poissança economica importanta. De mai, gràcias ais arsenaus sovietics, Russia tèn tanben una dei premiereis armadas mondialas e lo premièr arsenau nuclear mondiau. Entre 2008 e 2014, comença una novèla expansion territoriala au detriment de Georgia e d’Ucraïna.

Istòria modificar

 
Fragmentacion dau Rus' de Kiev durant lo periòde 1054-1132.
Article detalhat: Istòria de Russia.

La premiera civilizacion coneguda sus lo territòri rus, aquela dei corgans, se desvolopèt a partir de 4 000 avC dins lo sud de Russia e en Asia Centrala. Vèrs 2 000 avC, un pòble indoeuropèu, lei Cimeris, ocupèt un ensems important de territòris situats entre Polonha e China orientala. Vèrs 1 000 avC, lei regions entre lei fluvis Dnièstre e Vòlga foguèron ocupadas per un autre autre pòble indoeuropèu dich Escites. Fondèron un ensems d'estats pauc estructurats — leis Escites èran principalament de nomadas — que dispareguèron entre lei sègles III e II avC. Foguèron remplaçats per lo pòble dei Sarmates qu'èran pereu un pòble nomada d'origina eurasiatica.

A partir dau sègle IV, de pòbles germanics s'installèron dins lei regions occidentalas coma lei Gòts en Ucraïna mentre que lei territòris asiatics intrèron dins l'Empèri dei Huns. Aqueu darrier foguèt capable de s'estendre vèrs l'oèst entraïnant la migracion d'unei pòbles germanics vèrs l'Empèri Roman. Pasmens, sa manca d'organizacion e son extension entraïnèt sa disparicion après la mòrt dau rèi Atila en 453. Lei regions occidentalas de Russia foguèron conquistadas per leis Avars au sègle VII. Deguèron rapidament faciar l'arribada dei Kazars e la montada en poissança deis eslaus que s'establiguèron pauc a pauc en Russia Europèa a partir de Bielorussia.

Lo principat de Kiev, o Rus' de Kiev, foguèt lo premier estat vertadier organizat fondat en Russia. Sei fondators èran de Vikings venguts d'Escandinàvia que conquistèron un territòri important en Ucraïna, en Bielorussia e en Russia occidentala dins de regions pobladas per de populacions eslavas. En 988, lei princes de Kiev se convertiguèron au crestianisme que va venir religion d'estat e un element important de l'unitat dau principat. Au sègle seguent, lo principat deguèt faciar d'invasions novèlas a l'èst (pòbles asiatics) e a l'oèst (polonés) e una tièra de crisis intèrnas que van entraïnar sa division entre divèrsei principats independents.

A partir de 1226, lei principats russas deguèron faciar leis invasions mongòlas que van pauc a pauc conquistar la màger part dau continent asiatic e de Russia. Lei senhors rus foguèron desfachs e un nombre important de vilas, coma Kiev o Moscòu, foguèron cremadas. Lei principats foguèron pas dirèctament ocupadas mai venguèron vassalas de l'Empèri Mongòl e deguèron pagar de tributs regulars.

Aqueu sistèma va durar tres sègles fins a l'afondrament dau Khanat de l'Òrda d'Aur. Aguèt una influéncia majora sus lo desvolopament de Russia. De'n premier, au nivèu religiós, l'islamizacion d'una partida importanta dei pòbles rus e l'installacion de pòbles turcs generalament musulmans va entraïnar lo renfòrçament de la Glèisa Ortodòxa dins lei territòris eslaus non o pauc islamizats. Au nivèu militar, lei senhors rus adoptèron l'organizacion mongòla basada sus de comunicacions rapidas, la levada de tropas importantas e l'usatge generalizat de la cavalariá leugiera. Enfin, au nivèu culturau, la lenga russa poguèt s'enriquir de divèrsei mòts d'origina mongòla.

Sota la dominacion mongòla, lei sègles XIII-XVI foguèron caracterizats per lo desvolopament dau principat de Moscòu que va capitar de vencir lei Mongòls e de venir independent. Per se legitimar, sei senhors se presentèron coma lei successors dau principat de Kiev. Aquò li permetèt de fondar un estat poderós que va venir lo centre de Russia. Pasmens, lo procès de renfòrçament dau principat de Moscòu foguèt l'òbra d'una dinastia de senhors politicament abils per esplechar a son profiech lei divisions entre lei principats e lei republicas russas. En 1485, lo prince Ivan III èra sensa rivau e poguèt prendre lo títol de « Sobeiran de tota la Rus' » e se presentar coma lo successor dirècte dei princes de Kiev.

A la fin dau sègle XVI, la disparicion de la dinastia au poder entraïnèt una crisi intèrna que va s'acabar en 1613 quand la dinastia Romanov prenguèt lo contraròtle dau país. Aquela dinastia va modernizar l'estat e fondar l'Empèri Rus gràcias a una politica d'expansion militara e coloniala. Ai sègles XVII e XVIII, Russia venguèt donc una poissança europèa majora. Aquela òbra acomencèt amb lo rèine de Pèire lo Grand (1682-1715). D'efèct, après una guèrra lònga e acarnada còntra Suècia, Russia i obtenguèt tornarmai un accès a la Mar Baltica que li permetèt de comunicar amb lo rèsta d'Euròpa. Puei, sota lo rèine de Catarina II de Russia (1762-1796), l'Empèri Rus conquistèt la region au nòrd de la Mar Negra après una victòria còntra l'Empèri Otoman e lo Khanat de Crimèa. Russia participèt tanben ai partiments de Polonha puèi ai guèrras còntra la Revolucion Francesa e l'Empèri de Napoleon Ièr. Maugrat de desfachas importantas (Austerlitz, Friedland), l'armada russa capitèt d'arrestar l'invasion francesa de 1812 e aguèt un ròtle de remarca dins la desfacha finala de Napoleon.

 
Expansion russa en Asia entre 1725 e 1914.

Lei sègles XVII, XVIII e XIX foguèron caracterizats per la perseguida d'una politica d'expansion russa vèrs l'èst que va entraïnar la formacion d'un estat fòrça estendut dins lo nòrd dau continent asiatic. Aquò foguèt permés per divèrsei procès :

  • l'exploracion dei regions asiaticas gaire pobladas en causa de condicions climaticas malaisadas. Permetèt d'installar de colons e donc de revendicar de territòris dins tot lo nòrd d'Asia e en Alaska. Aquela expansion necessitèt de còps un esfòrç militar mai se turtèt pas a d'estats ben organizats. De mai, lei nomadas eurasiatics que representavan un potenciau militar important dins lo corrent de l'Antiquitat e de l'Edat Mejana èran pas equipats per resistir ais armas de fuòc modèrnas.
  • la guèrra e l'annexion de territòris o d'estats en Euròpa o dins la region de Caucàs. Leis estats principaus pertocats per aquela expansion foguèron lo Khanat de Crimèa, Polonha, l'Empèri Otoman e leis estats de Caucàs.

Pasmens, dins lo corrent de la segonda mitat dau sègle XIX, l'Empèri Rus declinèt deguèt faciar de crisis economics intèrnas grèvas. De mai, foguèt pas capable de rivalizar amb lei nivèus economics o tecnologics agantats per lei país d'Euròpa Occidentala. La Premiera Guèrra Mondiala, fòrça saunosa per lei Rus, va accelerar l'afondrament dau regime que dispareguèt en 1917. Una seguida de revòutas dins l'armada e lei vilas principalas entraïnèron l'abdicacion dau tsar Nicolau II e la formacion d'un Govèrn Provisòri.

Après l'afondrament dau regime dei tsars, lo Govèrn Provisòri deguèt tanben faciar rapidament de dificultats importantas e foguèt rebutat per lei Bolchevics que fondèron un regime comunista. Atacats per lei partisans de l'Empèri e dau Govèrn Provisòri, lei Bolchevics capitèron de resistir e foguèron venceires après una tièra de batalhas menadas entre 1918 e 1924. Fondèron alora una federacion a partir dei pòbles presents dins l'Empèri. Dicha Union Sovietica, aquela federacion èra basada sus la dictatura dau proletariat.

Après la mòrt de Lenin, sei successors se bateguèron entre elei per lo poder. Ïosif Stalin venguèt finalament lo cap de l'Union Sovietica e eliminèt rapidàment seis advèrsaris o seis aliats ancians. Establiguèt un regime fòrt e centralizat basat sus lo desvolopament economic e la repression deis oposants. Après una crisi economica grèva causada per la collectivizacion dei tèrras agricòlas au començament deis annadas 1930 (faminas d'Ucraïna), aquela politica permetèt de crear una industria poderosa. En 1939, l'URSS participèt au partiment de Polonha amb Alemanha e un acòrd de non agression foguèt signat amb Berlin. Lei sovietics ocupèron pereu lei país baltas e ataquèron Finlàndia. Maugrat de dificultats importantas causadas per lei combats ivernencs, capitèron d'obtenir una rectificacion favorabla dei frontieras entre lei dos país.

Pasmens, en 1941, l'Union Sovietica foguèt a son torn atacada per sospresa per leis alemands. Mau preparats e mau comandats, lei Sovietics perdiguèron de milions d'òmes e una quantitat gròssa d'armaments avans d'arrestar l'ofensiva alemanda a la fin de 1941. En 1942, una ofensiva alemanda novèla entraïnèt la pèrda de plusors territòris suplementaris e lo començament de la batalha de Stalingrad. Acabat en febrier de 1943, aqueu combat foguèt lo tornant de la guèrra : una armada alemanda i foguèt enceuclada e anientada. De 1943 a 1945, l'Armada Roja avancèt alora pauc a pauc e l'oèst. En abriu-mai de 1945, lei Sovietics prenguèron Berlin e ocupèron la mitat orientala d'Euròpa i installant de regimes favorables ais interès de Moscòu.

L'aliança militara amb leis estats occidentaus capitalistas concluda dins lo corrent de la Segonda Guèrra Mondiala s'acabèt rapidàment e tre leis annadas 1947-1948, dos blòts ostils gropats a l'entorn deis Estats Units e de l'URSS se formèron. Foguèt lo començament de la Guèrra Freja que va durar fins a la fin deis annadas 1980. Lei dos camps desvolopèron d'arsenaus importants, especialament de fòrças nucleras de plusors milièrs d'ogivas, qu'empachèron un conflicte dirèct. La guèrra se debanèt donc sus de teatres periferics onte d'aliats dei dos blòts èran en guèrra. Fins ais annadas 1970, lei Sovietics aguèron l'avantatge gràcias au succès de la descolonizacion e a la revirada estatsunidenca au Vietnam. Dins aquò, au començament deis annadas 1980, l'absència de modernizacion vertadiera de l'economia russa entraïnèt de dificultats economicas mai e mai importantas. A partir deis annadas 1980, lei dificultats economicas de l'URSS e lei problemas militaras causadas per l'invasion d'Afganistan entraïnèt de tensions importantas dins sa societat. Desirós d'un regime pus liure, leis elèits intellectualas obtenguèron pauc a pauc lo sostèn dau rèsta de la societat entraïnant la desagragacion lenta dau poder. Lei país ocupats dins la mitat orientala d'Euròpa conoguèron d'evolucions similaras mai pus rapidas car una partida importanta dei populacions èran fòrça ostila a la preséncia sovietica. A partir de 1988, lei regimes aliats a l'Union Sovietica foguèron rebutats per de revolucions popularas o per de manòbras politicas sostengudas per la màger part de la populacion.

En URSS, la politica de Mikhaïl Gorbachov per liberalizar la societat sovietica entraïnèt lo revelh de fòrças centrifugas coma lo nacionalisme de divèrsei pòbles menaçant l'unitat de la federacion (estats baltics, Ucraïna...) o la posicion de partit unic dau Partit Comunista de l'Union Sovietica. A la fin de 1991, un còp d'estat mancat menada per lei caps conservadors e lei partisans d'una URSS unificada entraïnèt la dissolucion deis institucions principalas dau poder sovietic puei dirèctament aquela de l'Union.

Russia, sota lo nom de Federacion de Russia, venguèt donc oficialament independenta de l'Union Sovietica en decembre de 1991. Dins lei fachs, coma lo país èra la basa de l'Union, foguèt considerat coma l'eiretier de l'URSS e obtenguèt la posicion d'aquela darriera dins leis institucions internacionalas. Pasmens, la transicion entre leis economias comunistas e capitalistas, lo nivèu tecnologic feble e una corupcion fòrça importanta entraïnèt un afebliment dau país dins leis annadas 1990. La desfacha militara pendent la premiera guèrra de Chechenia marquèt aqueu afebliment. Russia deguèt donc abandonar lo ròtle de poissança mondiala de l'URSS. Lo redreiçament acomencèt a partir dau començament dau sègle XXI sota la direccion de Vladimir Poutin vengut president en 1999. Marcat per un regime presidenciau fòrt, la politica d'aqueu darrier es caracterizada per una creissença economica importanta basada sus leis exportacions d'idrocarburs e de matèrias premieras, un renfòrçament de l'autoritat dau govèrn centrau, la repression deis oligarcs opausats a la politica novèla e la restauracion de ligams amb una partida deis aliats ancians de l'URSS.

Geografia modificar

Article detalhat: Geografia de Russia.

Localizacion e frontieras modificar

Lo territòri rus se situa en Euròpa orientala e dins lo nòrd dau continent asiatic. Es compausat d'un blòt continentau principau completat per lo territòri de Kaliningrad situat au nòrd de Polonha e per divèrseis illas situats au nòrd o au nord-èst d'Asia. Va dei Mars Balticas e Negras a l'oèst, a l'Ocean Artic au nòrd e a l'Ocean Pacific a l'èst. Russia tèn de frontieras terrèstras amb seize país que son Norvègia (196 km), Finlàndia (1 313 km), Estonia (290 km), Letònia (292 km), Bielorussia (959 km), Lituania (227 km), Polonha (432 km), Ucraïna (1576 km), Georgia (723 km), Azerbaitjan (284 km), Cazacstan (6 846 km), China (3 645 km), Mongolia (3 441 km) e Corèa dau Nòrd (19 km). Tèn tanben doas frontieras amb leis estats separatistas d'Abcazia e d'Ossetia dau Sud.

Geografia fisica modificar

 
Topografia dau relèu de Russia.

Lo territòri de Russia es magerament compausat de plans dominats per d'estèpas au sud, de forèsts au nòrd e de tondras de lòng dei ribas de l'Ocean Artic. Leis ensems montanhós principaus son lo Caucàs au sud-oèst, lei monts d'Altai au sud, lei monts de Verkhoiansk a l'èst, la cadena volcanica de Kamchatka egalament a l'èst e l'Oral au centre.

Mai de 100 000 rius e fluvis son situats sus lo territòri rus. Certanei fan partida dei rius terrèstres pus importants coma la Volga, l'Ienissei, l'Ob, la Lena e l'Amor. Son caracterizats per d'aumentacions gròssas de lor debit au començament de l'estiu. Existís tanben de lacs continentaus grands coma lo lac Baikal, lo lac Ladoga o lo lac Onega.

Clima modificar

 
Clima de Russia.

La màger part dau país se situa au nòrd de la latitud 60° e lei montanhas dei frontieras sud (Altai, Caucàs...) limitan lo desplaçament dei massas d'èr dempuei lo sud. En revènge, lei plans dau nòrd permeton ai massas d'èr polaras d'intrar prefondament dins lei regions continentalas. La temperatura mejana de Russia es donc negativa (-5,5°C) amb de variacions importantas entre l'ivèrn e l'estiu.

Ansin, lo clima rus es caracterizat per l'existéncia de doas sasons principalas, l'ivèrn e l'estiu, e per de primas e d'automnes fòrça corts. La transicion entre temperaturas autas e frejas es donc fòrça rapida. Lei mes pus fregs son genier per lei regions continentalas e febrier per lei regions maritimas. La temperatura minimila demenís d'oèst en èst amb l'altitud. Per una latitud similara, va de -8°C a Sant Petersborg fins a -43°C a Iakotsk. La temperatura istorica pus freja foguèt mesurada a Verkhoiansk (-70°C). Lo sòu de certanei regions nordicas tèn una temperatura negativa permanenta. Lo mes pus caud es generalament julhèt e la temperatura mejana de l'estiu es de 20°C. Pasmens, pòu agantar mai de 38°C dins lei regions continentalas sud.

Lei precipitacions son limitats per l'aspèct continentau dau clima. A l'oèst, se pòu mesurar 600 mm dins lei regions balticas e 525 mm a Moscòu. A l'èst, se pòu mesurar 425 mm a Novossibirsk.

Organizacion politica e sociala modificar

Forma de l'Estat modificar

L'organizacion de l'estat rus es dirigida per la Constitucion de 1993 que definís Russia coma una republica presidenciala. Elegit au sufragi universau dirèct per sièis annadas, lo President es lo cap de l'Estat e de la Nacion e tèn una influéncia gròssa sus lo rèsta deis institucions. Lo poder executiu es dirigida per lo Premier Ministre qu'es lo cap dau govèrn. Lo poder legislatiu es tengut per lo govèrn e per lei doas chambras de l'Assemblada federala de la Federacion de Russia. Aquela darrier es compausada de la Doma d'Estat (450 deputats elegits au sufragi universau dirèct) e dau Consèu de la Federacion (166 representants dei regions de la Federacion). Enfin, lo poder judiciari es devesit entre tres brancas regardadas per leis afaires constitucionaus, penaus e comerciaus. La Constitucion russa assegura l'egalitat dei ciutadans en fàcia de la lèi, l'independéncia dei jutges e lo drech deis acusats de se defendre. Pasmens, l'aplicacion d'aquelei drechs dèu regularament faciar l'influéncia dau poder executiu.

Au nivèu federau, divèrsei regions tènon d'autonòmia mai o mens importantas amb d'institucions pròprias. Aquelei regions son generalament centrats a l'entorn d'un pòble particular. La coabicion entre Rus e pòbles locaus es generalament pacifica mai pòu de còps èstre fòrça malaisadas o ostilas (Chechenia...). Pasmens, dempuei lo començament deis annadas 2000, lo poder centrau assaia de limitar leis autonomias localas.

Simbòls de l'Estat modificar

 
Armoriaus de Russia.

Lei simbòls principaus de la Federacion de Russia son son drapèu, seis armoriaus e son imne. Lo drapèu es lo simbòl de la sobeiranetat nacionala e sa descripcion es donada per la lèi. Leis armoriaus son lo simbòl oficiau de l'Estat. Enfin, l'imne marca l'unitat de l'Estat rus. Es eissit de l'imne sovietic.

Organizacion territoriala modificar

 
Subdivisions dau territòri rus.

Russia es una federacion constituida de 83 "subjèctes federals" mai o mens autonòms. Cada subjècte manda dos representants au Consèu de la Federacion. La preséncia d'un nombre fòrça important de pòbles sus lo territòri rus e l'eiretatge istoric an entraïnat la formacion de divèrseis ensems d'estatuts e de foncionaments diferents:

  • 21 republicas centradas a l'entorn d'una etnia que tènon una autonòmia fòrça importanta.
  • 46 oblasts (regions) e 9 krais formats de regions abitats per de populacions russas.
  • 4 ocrogs (districts autonòms) formats sus una basa etnica amb una autonòmia limitada. Son liats a una autra region.
  • 2 vilas federalas que son Moscòu e Sant Petersborg.

Lo territòri de Birobidjan tèn un estatut especiau decidit per Stalin coma tèrra d'acuèlh per lei Jusieus d'URSS. Cada subjècte de la Federacion garda 40% de sei ressorsas fiscalas per sei despensas de foncionament e d'investiment.

La Crimèa ocupada constituís una vila federala (Sebastòple) e una republica (rèsta de la peninsula).

Lengas modificar

La lenga oficiala de la Federacion es lo rus. Coma mai de 80% de la populacion per lo pòble rus, aquela lenga es la principala de la Federacion e de seis institucions. Pasmens, totei lei republicas federalas an lo drech de definir sei lengas oficialas e un drech similar es autorizat de facto per lo rèsta dei subjèctes de la Federacion. Ansin, 27 autrei lengas an un estatut oficiau au nivèu locau e mai d'un centenau de lengas son regularament utilizadas per certanei minoritats etnicas. Certanei son menaçadas de disparicion.

Educacion modificar

Lo taus d'alfabetisacion de Russia es quasi egau a 100% e lei populacions non russas son generalament bilingas. Entre 2003 e 2008, lei taus d'escolarizacion èran superiors a 90% e 85% deis enfants agantan l'escòla secondària. Lei diferéncias d'escolarizacion entre populacions masculinas e femeninas son feblas. L'ensenhament es devesit entre una escòla generala e una escòla d'especializacion.

Economia modificar

 
Creissénça economica de Russia de 1992 a 2010.
Article detalhat: Economia de Russia.

Russia fa partida deis economias pus desvolopadas de la planeta (8en reng en 2007 per son PIB) gràcias a de ressorsas geologicas fòrça importantas, una populacion importanta e un nivèu tecnologic relativament avançat. Cinc elements caracterizan aquela economia :

  • l'eiretatge sovietic e la transicion entre lo sistèma sovietic e un sistèma capitalista.
  • l'importància dei revenguts eissits de l'esplecha de ressorsas naturalas coma leis idrocarburs.
  • de dificultats causadas per lo vielhiment de la populacion.
  • lo ròtle fòrça important de l'Estat dins leis afaires economics.
  • lo ròtle important de la corrupcion.

La reparticion dau PIB es fòrça inegala. La region de Moscòu representa en 2006 22% dau PIB rus e lo rèsta èra magerament concentrat a Sant Petersborg e dins certanei regions tenent d'indústrias rendablas coma la produccion d'idrocarburs.

Demografia modificar

Article detalhat: Demografia de Russia.

Après la Segonda Guèrra Mondiala e de pèrdas sovieticas d'aperaquí 27 milions de personas, la populacion agantèt tornarmai son nivèu d'avans la guèrra (aperaquí 111 milions d'abitants) en 1955. En 1992, agantèt son maximum amb 148,7 milions. Pasmens, après l'afondrament de l'URSS, divèrsei factors, coma la demenicion de la feconditat o de l'esperança de vida, an modificat e cambiat aquela dinamica demografica. Ansin, dempuei 1992, la populacion a demenit per agantar 143,0 milions d'abitants en 2012. Lo deficit naturau de naissanças es limitat per de movements d'imigracion dempuei d'ancians país sovietics.

Au nivèu etnic, en 2002, lei Rus representavan 80% de la populacion totala. Sièis autreis etnias tenián mai d'un milion d'abitants : lei Tatats (3,8%), leis Ucraïnians (2,0%), lei Bachkirs (1,1%), lei Chouvaches (1,1%), lei Chechèns (0,9%) e leis Armenians (0,8%).

La densitat de populacion es egala a 8 ab/km3 mai la reparticion de la populacion es fòrça inegala. Se situa magerament dins lei regions europèas. En 2002, dotze vilas tenián mai d'un milion d'abitants. Aquelei vilas se situan dins lei regions occidentalas e centralas. Lei principalei son Moscòu (11,7 milions d'abitants), Sant Petersborg (4,6 milions), Novossibirsk (1,4 milion), Nijni Novgorod (1,3 milion) e Iekaterinbourg (1,3 milion).

Agricultura e ressorsas minieras modificar

 
Zonas agricòlas vèrs Rostov.

En 2004, l'agricultura representava 7 milions d'emplechs siá 9% de la populacion activa e 5% dau PIB rus. En causa dei condicions climaticas malaisadas, solament 10% dau territòri èra cultivat e existís una especializacion diferenta entre lo sud (cerealas) e lo nòrd (norrigatge). Dempuei la fin de l'URSS e la disparicion de l'ajuda de l'estat, l'agricultura russa a conegut un declin important e lo país dèu importar una partida importanta de sa norridura. Lo nivèu tecnologic es tanben limitat e lei rendements son donc mens importants que dins lei país d'Euròpa Occidentala. Pasmens, maugrat aquelei dificultats, Russia es un actor important per certanei produccions coma l'òrdi (1èr reng mondiau), lo séguel (1èr), la civada (1èr), lo vira-soleu (1èr), la tartifla (2en), lo caulet (3en), lo blat (4en), lo lach (5en), la galinhala (5en) e lei bovins (5en).

Lei ressorsas minieras russas son fòrças importantas mai generalament d'accès malaisats en causa dau clima e de la distància entre la zona d'extraccion e d'utilizacion. D'en premier, lo sector deis idrocarburs èra lo premier mondiau en 2010 (petròli 1èr reng ; gas 2en reng) e es un element primordiau de la creissença russa. D'autra part, Russia es tanben un productor major de metaus meme s'una partida gròssas dei ressorsas pòdon pas encara èstre esplechas.

Indústria modificar

Dins leis annadas 2000, l'indústria representava aperaquí 37% dau PIB de Russia. Lo país tèn una estructura industriala vièlha eissida de l'URSS e quauquei sectors novèus fòrça modèrns. Lei sectors industriaus principaus son :

  • lo tractament dei mineraus per la produccion de metaus coma la siderurgia.
  • lo sector de la construccion.
  • la produccion de veïculs gràcias a la preséncia de companhiás localas coma Lada e l'installacion d'un nombre important de companhiás estrangieras.
  • la produccion militara e l'indústria especiala que tènon una reputacion granda e es un sector fortàment exportator. Gropa tanben una partida fòrça importanta de la recèrca russa.
  • l'indústria agroalimentara qu'a conegut una crisi important a la fin dau sègle XX mai representa totjorn un nombre important d'emplechs.

Servicis modificar

Lei servicis representavan aperaquí 56% dau PIB rus dins leis annadas 2000. Es un sector en créissença importanta gràcias a l'aparicion de classas mejanas mai e mai importantas. Sei sectors principaus son la distribucion granda e lo domeni dei bancas.

Recèrca modificar

Gràcias a l'Empèri Rus e l'Union Sovietica, Russia a un eiretatge e una tradicion scientifics importants, especialament dins lei domenis militars, aeronautics e espaciaus. Pasmens, la crisi deis annadas 1990 a entraïnat l'emigracion d'un nombre gròs de cercaires e d'engenhaires e una demenicion dei mejans de recèrca. Dempuei 2000, una politica a donc acomençat per desvolopar tornarmai la recèrca russa a l'entorn de cinc tematicas definidas per lo govèrn : l'utilizacion melhora de l'energia, l'informatica, lei tecnologias espacialas, l'energia nucleara e la medecina. Una partida important d'aquel esfòrç es realizada per l'indústria militara que tèn d'estructuras scientificas importantas en causa de son ròtle primordiau dins l'economia sovietica.

Diplomacia e defensa modificar

Apartenéncia ais institucions internacionalas modificar

La Federacion de Russia es considerat coma l'estat successor de l'Union Sovietica. Es un membre major de l'ONU amb l'estatut de membre permanent dau Consèu de Seguritat e lo país es donc un dei cinc estats possessors oficiaus de l'arma nucleara. Coma poissança economica importanta, es tanben membre dau G8, dau G20 e tèn de relacions especialas amb leis autrei poissanças economicas emergentas coma China, Índia e Brasil. En revènge, lo país es pas encara membre de l'OMC.

Au nivèu diplomatic, Russia assaia de gardar de relacions amb leis ancians país sovietics au sen de la CEI e a desvolopat un partenariat amb l'OTAN. Pasmens, aqueu darrier evoluciona fortàment en foncion deis interés estatsunidencs o rus e pòu de còps conóisser d'interrupcions mai o mens lòngas. Russia fa tanben partida d'organizacions continentalas coma lo Consèu d'Euròpa, l'OSCE, l'APEC o lo Conseu Arctic.

Politica estrangiera modificar

Dempuei lo començament dau sègle XXI, la politica estrangiera russa es caracterizada per l'afirmacion de la poissança novèla au nivèu internacionau, la defensa de seis interés dins leis estats sovietics ancians e dei minoritats russas situats dins de país estrangiers, la defensa d'un equilibri militar amb leis Estats Units e l'OTAN e d'assais per melhorar sei relacions amb l'Union Europèa, leis ancians aliats de l'Union Sovietica e lei país opausats a l'egemonia estatsunidenca.

Ansin, Russia garda un uèlh atentiu sus leis afaires e la diplomàcia d'unei país vesins qu'èran membres de l'URSS o qu'assostan de minoritats etnicas russas (Transnístria, Ossetia...). De fòrças militaras son tanben situats dins de país coma Ucraïna o Cazacstan. La defensa dau mantenement d'un equilibri militara amb leis Estats Units es marcada per la contuniacion de la politica de limitacion deis armaments nuclears e l'oposicion au desvolopament d'armaments novèus dins lo domeni coma lo bloquier antimissils estatsunidencs. Enfin, Russia a acomençat d'assaiar de melhorar sei relacions amb l'Union Europèa, leis ancians aliats de l'Union Sovietic coma Siria e lei país opausats a l'egemonia estatsunidenca coma Veneçuela. Pasmens, au nivèu europèu, aquela politica dèu faciar l'oposicion deis estats dins un temps membre dau blòt sovietic. Ansin, Russia tèn de relacions variadas amb lei membres de l'UE. Per exemple, son relativament favorablas amb França e relativament ostilas amb Polonha. Dins lo rèsta dau monde, l'instauracion de partenariats amb de país mai o mens ostils a l'òrdre estatsunidenc se turta a l'oposicion estatsunidenca (Venezuela, Cuba...).

Fòrças armadas modificar

 
Carri de combat rus T-90.
Article detalhat: Fòrças armadas de Russia.

Lei fòrças armadas de la Federacion de Russia son eissidas de l'Armada Roja de l'URSS. Coma lo rèsta de Russia, conoguèron un periòde de declin important dins leis annadas 1990 puei an acomençat un redreiçament a partir de l'an 2000. En 2008, èran totjorn entre lei fòrças militaras pus poderosas de la planeta gràcias a la possession de l'arma nuclerara, a d'efectius importants, un complèx industriau desvolopat situat au còr de l'economia russa e un nivèu tecnologic corrèct. Aquelei fòrças son a l'ora en cors de reorganizacion per passer d'un modèl d'armada basat sus la conscripcion a un modèl basat sus una armada pus professionalizada. Leis efectius e lo nombre d'unitats son donc en cors de reduccion e de modernizacion importantas.

En 2008, lei fòrças russas èran organizats en sièis brancas principalas sota l'autoritat dau President de la Republica :

  • lei Tropas dei Missils Estrategics (120 000 òmes) formadas per leis unitats equipats de missils nuclears terrèstres. Èran equipadas de 415 missils intercontinentaus tenent 1 575 ogivas e d'un grop d'aviacion de transpòrt.
  • lei Fòrças Terrèstres (360 000 òmes) formadas per lei tropas terrèstras covencionalas. Seis equipaments principaus son compausats èran compausats de 6 700 carris de combats, de 12 400 veïculs blindats, de 13 000 pèças d'artilhariá variadas e de 2 500 sistèmas de missils sòu-èr. Aquelei fòrças tènon tanben una quantitat fòrça granda d'armaments ancians non actius mai gardats en resèrva.
  • lei Fòrças Aerianas (160 000 òmes) formadas per lei tropas aerianas. Mai de 4000 aeronaus èran en servici.
  • la Flòta (133 000 òmes) devesida entre Flòta dau Nòrd, de la Mar Negra, de la Baltica, dau Pacific e de la Mar Caspiana. Teniá mai de 300 naviris qu'un pòrta-aeronau, 30 naviris de superficia importants e 59 sosmarins. La flòta russa tèn un ròtle important dins la dissuasion nucleara dau país gràcias a sei sosmarins mandaires d'engins.
  • lei Fòrças Espacialas (100 000 òmes) cargadas de la lucha còntra lei missils estrategics enemics e l'ensenhament. Èran equipats d'un centenau de satellits.
  • lei Fòrças Aeroportadas (35 000 òmes) equipadas de 2 400 veïculs blindats e 320 pèças d'artilhariá.

Arts e cultura modificar

Article detalhat: Cultura de Russia.
 
Retrach dau musician Piotr Ilich Chaikovskii (1840-1893).

La cultura russa designa l'ensems dei produccions artisticas per d'autors nascuts sus lo territòri rus o russofòns. Gràcias a la talha granda dau territòri e de son aparicion tardiva a respèct d'Euròpa Occidentala, es relativament variada e originala. A partir dau sègle XVIII, certaneis òbras an una influéncia internacionala granda e la cultura russa es totjorn a l'ora d'ara un element non negligibla de la cultura mondiala, especialament dins lei domenis de la literatura, de la musica, de la dança e dau cinèma.

La literatura russa prenguèt son essor a Sant Petersborg sota l'impulsion d'Aleksandr Pushkin qu'es considerat coma l'un dei fondators de la literatura russ modèrna e es de còps dich lo « Shakespeare rus ». Entre lei poëtas e escribans rus pus famós son presents Nicolau Gogol, Mikhail Lermontov, Fiodor Dostoievskii, Leon Tolstoï e Anton Chekhov. Pasmens, lo periòde sovietic tenguèt tanben un nombre important d'escribans majors coma Boris Pasternak, Alexandre Soljenitsyne, Vladimir Maïakovski, Mikhaïl Cholokhov o lei poëtas Evgueni Evtouchenko e Andreï Voznessenski.

La màger part dei grops etnics vivent sus lo territòri rus an de tradicions fòrça variadas. La musica russa fondada au sègle XIX es caracterizada per dos corrents principaus : aqueu representat per Mikhail Glinka e sei successors, coma lo Grop dei Cinc, a utilizat un nombre important d'elements eissits d'aquelei tradicions e aqueu dirigit per Anton e Nikolai Rubinstein qu'utiliza puslèu la tradicion russa. Lo movement romantic aguèt un succès gròs en Russia (Tchaikovski, Rimski-Korsakov...) e se contunièt fins au sègle XX (Rachmaninov). Per la seguida dau sègle XX, lei compositors rus pus famós son Alexandre Scriabine, Igor Stravinski, Sergueï Prokofiev e Dmitri Chostakovitch. Sota lo regime sovietic, lei musicians èran susvelhats car la musica èra un otís important d'educacion dei massas obrieras mai la musica demorèt un art important per lo govèrn. Coma lei periòdes precedents, leis institucions sovieticas an donc produch un nombre gròs de solistas fòrça talentuós coma David Oïstrakh, Leonid Kogan, Gidon Kremer, Mstislav Rostropovitch, Vladimir Horowitz, Sviatoslav Richter, Emil Guilels o Galina Vichnevskaïa.

La dança es tanben un art important dins la cultura e fòrça famós dempuei leis òbras de Tchaikovski coma lo Lac dei Ciunes. Au començament dau sègle XX, lei ballets rus aguèron una influéncia mondiala sus l'evolucion de la dança e lei ballets sovietics contunièron aquela tradicion gràcias a de dançaires famós coma Maïa Plissetskaïa, Rudolf Noureev o Mikhaïl Barychnikov e de ballets coma aqueu dau Bolchou o dau Mariinsky.

Aparegut au començament dau sègle XX mentre que lo país acomencèt de conóisser de cambiaments politics prefonds, lo cinèma aguèt un ròtle culturau important tre la Revolucion Sovietica. D'efèct, lo govèrn decidiguèt d'utilizar aquel art per l'educacion dei massas e una generacion de realisators tenguèt de mejans importants. Ansin, Sergueï Eisenstein e Andreï Tarkovski marquèron lor epòca. Sota Stalin, la creativitat foguèt limitada per la repression mai lei realisators sovietics capitèron de contuniar de produrre mai d'un film famós. Pasmens, lo cinèma foguèt fòrtament tocat per lo declin de l'URSS e la crisi deis annadas 1990.

Religion modificar

Article detalhat: Religion de Russia.
 
Catedrala de l'Intercession de la Verge de Moscòu.

Au començament dau sègle XXI, lei religions principalas de Russia èran lo crestianisme ortodòx (56,4%), l'islam (8-15%), lo crestianisme protestant (9%), lo bodisme (2%), lo judaïsme (2%) e d'autrei versions dau crestianisme (1,8%). L'ateïsme regardava 10% de la populacion e 7% èran indecís. Lo crestianisme ortodòx es la religion istorica de l'estat rus dempuei lo sègle X e leis ortodòxs son magerament presents dins lei regions occidentalas de Russia. L'islam es la religion tradicionala de populacions turcas o vivent dins lo Caucàs. Lei musulmans rus son donc presents au sud dau país e vèrs lei regions pus pròchas d'Asia Centrala. Enfin, lo bodisme es tanben tradicionau dins certanei regions d'Asia Centrala coma la Republica Tovana.

Nòtas e referéncias modificar

  1. En rus se fa la diferéncia entre "rus" (rosqui, etnia) e "russian" (rossiïsqui, estatjant de l'estat, que se deuriá doncas dire "Federacion Russiana")

Bibliografia modificar