Ascas

una comuna francesa

Vilatge d'Occitània

Ascas[1] (Asques en francés) es una comuna bordalesa de Guiana, lingüisticament gascona, administrada per lo departament de Gironda e la region de la Novèla Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Ascas
Asques
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 57′ 10″ N, 0° 24′ 40″ O
Superfícia 6,28 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
32 m
32 m
1 m
Geografia politica
País  Guiana
(Bordalés)
Contrada Fronçadés
Estat Bandièra de França França
Region
75
Novèra Aquitània
Departament
33
Gironda Escut de la Gironda
Arrondiment
335
Liborna
Canton
3324
Lo Libornés-Fronçadés (Fronçac avant 2015)
Intercom
243301397
CC deu Fronçadés
Cònsol Murielle Darcos
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
443 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

452 ab.
Densitat 77,07 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Asquais, Asquaises
Asquais, Asquaises en francés
Còde postal 33240
Còde INSEE 33016

Geografia modificar

La comuna d'Ascas presenta tres tipes de païsatges [2]:

  • de las ancianas sanhas o ancianas palús de la ribèira de Dordonha, qu'an una altitud pauc superiora au nivèu deu flume (quauquarren coma 0 a 1 m); son drenats per d'estèirs e cultivats;
  • la tuca testimòni ont lo borg d'Ascas es pincat, qu'arriba a 29 m; son bòrd occidentau es rectilinèu (pr'amor de falhas ?)
  • deus lòcs d'altitud intermediària, sovent situats a la basa deus tarrèirs o dens lur prolongament, coma per exemple lo que religa la tuca d'Ascas a la planada fronçadesa de Sent Roman; lurs sòls mèi o mens calcaris fan que la vinha s'i plai.

Perimètre deu territòri modificar

Comunas confrontantas d'Ascas
Sent Roman
 
Sent Lobés delà Dordonha

Lenga modificar

Segon l'enquèsta de Tortolon e Bringuièr (1873-1875), Ascas èra una comuna gascona; lo parlar d'Ascas e de las comunas vesinas èra diferent deu borqués e deu libornés. Deu borqués, se diferencia per la prononciacion de j : lo jourt e pas l'iourt o lo iourt (lo jorn); per la conservacion de u : dou hut e pas dou heut (deu huc); de contraccions coma saous dit e pas sus leus dit (sus + los + dits); la conservacion de la nasala dens la tresena persona deu plurau ; bÉnon o bÉnoun e pas bÉnou (venon, venen). Deu libornés, se diferencia per la prononciacion de h : hille e pas fille (hilha, filha), hut e pas fut (huc = huec, fòc); per lo mendre usatge deu diftongue óou : deu se ditz dou [du] e pas dóou [3] (las grafias de l'autor son utilisadas).

Toponimia modificar

Las fòrmas ancianas son : Asquas (ad ~), au sègle XIII, Asques, en 1305, Asquas (cappella de Bursans sive d' ~), en 1354 [4]. Bursans es tanben citat per Sent Roman, situat a quauques km, devath la fòrma de Sanctus Romanus de Burcias [5]. Las duas comunas son ligadas e Ascas apartenèva a la comuna de Sent Roman d'aquí a 1791. Borçans (?) devèva estar l'ancian nom de Sent Roman (o de Sent Martin, vilatge situat a 1 km d'Ascas en direccion de Sent Roman), remplaçat per un agionime. Borçans se pòt explicar per un nom latin d'òme, Borcius, emb lo sufixe -anum. Sent Martin, s'es pas un transferiment, èra benlèu la parròquia primitiva d'Ascas.

Fau benlèu metre lo nom en relacion emb Ascas (Tarn e Garona), Asca (Hauts Pirenèus), Ascon (Arièja, Ascó (Catalonha), qu'es exactament lo medish nom qu'Ascon, mes tanben emb Asco (Corsega). Son deus noms qu'embarrassan los toponimistas. Per Ascon, Dauzat vei lo basque as, aitz, « punta rocassosa » e un sufixe escur, per Asco, los dus Ascas e Asca, un tèma prelatin escur [6]. Per Ascas de Gironda, Bénédicte Boyrie-Fénié tròba pas de solucion, mes evòca un mot prelatin, eretat per lo basque aska, « canal, agau, comba ». Burgan e Lafon vesen pas tanpauc de solucion clara per Ascas de Tarn e Garona. La proposicion de Negre, un nom roman *asca, « fàstic » es regetada per B. Boyrie-Fénié e per Burgan e Lafon, coma de febla acceptibilitat toponimica [4],[7].

La situacion geografica d'aqueths toponimes presenta quauques semblanças pr'aquò. Ascon tresplomba de 100 m la vath prigonda deu riu nommat en francés La Lauze. La situacion es la medisha per Asco, que domina la gòrja dau riu Asco, nommat localament Stranciacone. Son pr'aquò de situacions banalas en montanha e benlèu que lo nom a una auta origina. Mes per Ascas (Gironda), es quauquarren mèi. Dens la ribèira de Dordonha, las ribas autorn despassan a pena lo nivèu dau flume, tirat a Ascas, plaçat sus una tuca isolada de la planada calcària de Fronçadés, que tresplomba dirèctament las aigas. Dens lo paisatge girondin pauc accidentat, un tau siti devut impressionar los abitants. L'exemple d'Ascas hèi comprene milhor perqué l'idèia de « lòc que susplomba un riu » pòt estar un punt comun. Per la vila d'Ascó, es pas tan caracteristic : l'aglomeracion es pus hauta qu'Èbre d'un desenat de mètres, çò qu'es banal dens un país mediterranèu, ont los aigats i son perilhós. Ascas (Tarn e Garona) es sus una planada, mes entre dus rius a pauca distància, lo Riu d'Ascas e Riutòrt : l'idèa principala es mèi o mens mantenguda. I a que per Asca (Hauts Pirenèus), que Michel Morvan explica per un mot basque aska, « nauc » [7] qu'òm pòt estar embarrassat; pr'aquò, la glèisa es sus un tap que domina un riu, çò que pòt justificar un pauc l'idèia prepausada.
Tots aquels noms son dens un airau aquitano-basco-iberic, hòra d'Asco; mes la Corsega es pas exempta de toponimes aparentats au basc. Lo mot aska, « nauc » es pas la solucion çaquelà. Cal supausar un *ask-, benlèu aparentat al tèma idronimic *as [8], qu'auré quitat d'estar un apellatiu en gascon, en catalan e en lenga euscarica. Enquèra que lo mot asque (grafia de Palay), « lhavet, avalanca, lit » que conten per natura l'idèa de bas e de naut, es benlèu pas desprovesit de ligam semantic emb lo mot comun a tots nòstes toponimes.
Segon Joan Coromines, citat per Patrici Pojada, lo nom d'Ascon ven deu basc azkon, « taish », emb lo sens de « tèrra a taishs ». Per Felip Carbona, tanben citat per P. Pojada, un tau nom pòt estar tanben en relacion emb lo taish en basc. I a una auta etimologia bascoïda : acitiz + gune/kune : lòc deus ròcs [9].

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 (2026) Murielle Darcos   retirada
març 2001 2020 Jean Mora   retirat
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra deu canton de Fronçac; es adara deu canton deu Libornés-Fronçadés.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 484, totala: 469
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
720 675 758 775 704 672 723 729 758

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
725 721 730 759 736 657 607 608 596

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
563 591 501 486 440 392 399 336 336

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
315
378
382
414
444
474
476
476
476
488
2009 2010
477
489
490
501
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2019 la populacion èra de 443 abitants e la densitat èra de 70,54 ab/km².

Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas emb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. http://www.in-oc.org/index.php?option=com_content&task=view&id=197&Itemid=0
  2. https://www.geoportail.gouv.fr/carte
  3. Tortolon https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5725104s/f138.item , p. 570-573
  4. 4,0 et 4,1 Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Gironde, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2008, p. 47-48
  5. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Gironde, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2008, p. 327
  6. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p; 31
  7. 7,0 et 7,1 Paul Burgan, André Lafon, Toponymie du Tarn-et-Garonne, Association Antonin Perbosc, 2006, p. 178
  8. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 42
  9. Patrici Poujade, Dictionnaire toponymique de l'Ariège, IEO-Arièja, Pàmias, 2021, p. 74