Joan Coromines
Joan Coromines i Vigneaux[1] (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, 2 de genièr de 1997), foguèt un lingüista catalan dels mai famoses principalment als Païses Catalans e mai internacionalament. L'òbra lingüistica e etimologica d'aqueste erudit representa un dels monuments mai preciós de la lingüistica e l'onomastica catalana amb la publicacion de son obratge Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana e de l'Onomasticon Cataloniae, una collecion d'uèch volums.
_(cropped).jpg)
Biografia
modificarJoan Coromines i Vigneaux nasquèt en 1905 dins una familha amonedada de Barcelona. Son paire èra l'avocat, politic e escrivan Pere Coromines i Montanya e sa maire la pedagòga Celestina Vigneaux i Cibils, d'origina gascona. Èra l'ainat dels tres enfants de la familha, sa sòrre Júlia (1910-2011) venguèt psicologa e son fraire Ernest (1913-1992), matematician.
Estudièt a la Facultat de Filosofia e Letras de l'Universitat de Barcelona, e a l'encòp seguiguèt de corses dins mantuna vila europèa entre 1925 e 1929. Visquèt aital qualque temps a Montpelhièr ont se refugièt, qu'aviá manifestat veementament son ostilitat a la dictatura de Primo de Rivera, e i coneguèt Grammont e Millardet. Anèt tanben a Madrid, ont faguèt son doctorat, e puèi a Zuric en 1929 per estudiar amb Jakob Jud. En 1930 comencèt a trabalhar a l'Institut d'Estudis Catalans e l'an seguent publiquèt sa tèsi doctorala de tematica occitana, lo Vocabulario aranés. Foguèt aquel meteis an, en 1931 qu'entamenèt l'escritura de son òbra màger, l'Onomasticon Cataloniae. Sa coneissença del basc li valguèt d'èsser nomenat academician onorari de l'Académia Reiala de la Lenga Basca en 1994.
Òbras
modificarLenga occitana
modificar- 1931: Vocabulario aranés (tèsi doctorala). Barcelona.
- 1990: El parlar de la Vall d'Aran. Gramàtica, diccionari i estudis lexicals sobre el gascó
Lenga catalana
modificar- 1954: Algunes lleis fonètiques catalanes no observades fins ara
- 1965-1970: Estudis de toponímia catalana
- 1980-1991: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana.
- 1989-1997: Onomasticon Cataloniae; inventari e etimologia de totes los noms geografics dels Païses Catalans.
Lenga espanhòla
modificar- 1954-1957: Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana
- 1961: Breve diccionario etimológico de la lengua castellana
Annèxas
modificarBibliografia
modificar- (ca) Martí i Castell, Joan. Joan Coromines i Vigneaux: semblança biogràfica. Institut d'Estudis Catalans, 2020. ISBN 9788499655611.
- (ca) Fabra, Pompeu; Coromines, Joan; Ferrer, Dr. Joan; Ferrer, Josep; Pujadas, Joan J.. Pompeu Fabra i Joan Coromines: la correspendència dels anys de l'exili ; Estudi sobre l'ús del guionet i Llistes d'esmenes al "Diccionari general". Fundació Pere Coromines, 1998.
- (ca) Pujadas i Marquès, Joan. Centenary Joan Coromines: Barcelona, 1905-Pineda de Mar, 1997. Ajuntament de Pineda de Mar, 2006.
- (ca) Duarte; Coromines. Perfil biográfico de Joan Coromines. Barcelona: Ministerio de Cultura-Anthropos, Premio Nacional de las Letras Españolas, 1989-1990.
Referéncias
modificar- ↑ A l'origina, lo nom d'ostal francizat correspond a la forma gascona de Vinhau: (ca) «i si jo no temés certa impietat envers la meva santa mare, ara que ja no li’n puc demanar llicència, ja hauria grafiat el meu segon nom com Vinyaus o Vignaus, abolint-hi la bàrbara i deformadora grafia franchimanda Vigneaux».