Rason
La rason es una facultat especialament umana que consistís a aplicar de normas e la logica a la pensada per obtenir jutjaments, a utilizar las observacions verificablas per servir de basa a las teorias. En un sens mai reduch, vol dire la capacitat per establir de deduccions.
La paraula "rason" (ratio en latin) es una traduccion del Grèc ancian "logos" que volia dire alara pensada, rason e mot, causa que mòstra fin a que punt lo lengatge e la pensada son ligats per l'èsser uman. La rason es estudiada per la psicologia e la filosofia (subretot la branca de l'epistemologia).
Pensada racionala
modificarLa pensada racionala permet l'abstraccion, l'associacion d'idèas, la consciéncia de se e los simbòls, causas qu'an pas los animals, mai ligats a l'instint e a una reponsa univòca al mitan (per aquò se ditz que possedisson pas la rason, que son irracionals). La rason, doncas, tanben es ligada a la capacitat per se decidir entre divèrsas alternativas de conducha. Max Weber distinguís entre quatre tipes de racionalitat: l'instrumentala, la morala, l'afectiva e la tradicionala, segon lo camp ont s'aplica la pensada racionala.
La Renaissença e, subretot lo Sègle de las Luses, son de periòdes ont se donèt mas importància a la rason. Aqueles temps coïncidisson a un desvolopament de la sciéncia e un questionament de la religion. Seguèron los temps marcats per la passion.
L'irracionalitat
modificarLo tèrme "irracional"[1] se referís qualquas manifestacions diferentas que coincidisson en èsser pas estrictament racionalas. Per exemple:
- los sentiments
- l'inconscient
- las passions
- las malautiás mentalas
- los comportaments absurdes de las massas
- la fe