L’omeopatia (del grèc hómoios, «similar» e pathê, «patiment») es una doctrina medicala desvolopada particularament per Samuel Hahnemann a partir de tres principis: l'utilizacion de dòsis infinitesimalas, l'observacion del malaut dins son unitat psicosomatica, e la lei de similitud. Simbolizada per l'adagi «similia similibus curantur», aquela lei se resumís dins l'ipotèsi que los simptòmas d'una malautiá pòdon èsser tractats, a dòsi infinitesimala, per una dròga vegetala, animala o minerala capabla de produire a dòsi fòrta los meteis simptòmas sus la persona sana. D'aprèp las concepcions omeopaticas, aquestes produches son tant mai actius que lor dilucion es fòrta, del fach de la «dinamizacion de la preparacion».