Sant Ponç de Tomièiras

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Sant Ponç de Tomièiras (Saint-Pons-de-Thomières en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Sant Ponç de Tomièiras
Saint-Pons-de-Thomières
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista generala sus la vila e la catedrala.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 29′ 22″ N, 2° 45′ 39″ E
Superfícia 40,99 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 026 m
320 m
273 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
341
Besièrs
Canton
3433
Capluòc, puèi burèu centralizator del Canton de Sant Ponç de Tomièiras
Intercom
243400553
CC del Menerbés al Carós (residéncia)
Cònsol André Arrouche
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
1 839 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

2 018 ab.
Densitat 48,62 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Santponés, santponesa; Santponenc, santponenca (Lo balés dialectic)
Còde postal 34220
Còde INSEE 34284

Geografia modificar

La vila es situada entre Menerbés, Montanha Negra e Espinosa, dins lo Pargue Natural Regional del Naut Lengadòc, al pè de la sèrra de Somalh. Lo riu de Jaur i a sa font. La vila s'es desvolopada a l'entorn de son abadiá sus las doas ribas del riu de Jaur: Sant Ponç, la "vila màger" d'un costat, e Tomièiras, la "vila mendre" de l'autre costat.

 
Comunas a l'entorn.

Toponimia modificar

Sant Ponç modificar

La prononciacion es [sam pus]. Las fòrmas ancianas son : glorioso martyri Pontio, Thomeriensi monasterio, S. Pontio Thomeriensi monasterio, en 936, monasterium... nomine Tomerias en 939, monasterii S. Pontii Tomeriensis, monasterio S. Pontii Tomeriarum en 940, S. Pontio Thomeriensi en 942, S. Poncii ad Tomerias en 961, S. Pontio in monasterio Tomerias, cap a 972, a S. Poncione monasterio, que vocant Tomerias en 991, S. Pontio Tomeriacensis monasterii en 1062, abbas S. Pontii en 1171, villam S. Poncii en 1224, abbati S. Pontii de Thomeriis en 1274, Sant Pos de Tomeiras en 1282, Sant Pons de Thomeiyras en 1341, Sanct Pons en 1442, Saint-Pons de Toumières en 1487, Saint-Pons de Thoumières en 1609, S. Pol de Tómiere en 1613, St Pons en 1643, 1740-60, 1771, St Pons de Thomieres en 1773-74 (mapa de Cassini)[1].

Sant Ponç ven de Pontius, nom latin de mai d'un sant, dont un sant d'Asia Menora al sègle III e un ermita de Jura[2].

Tomièiras modificar

Tomièiras ven, segon Frank R. Hamlin, de l'occitan tomièra « cleda de lachariá » (mot prelatin); seriá donc un mot ligat a la fabricacion del formatge[3].

Istòria modificar

L'abadiá de Sant Ponç foguèt fondada en 936 per lo comte de Tolosa Raimon III per devocion a Sant Ponç, martirizat a Cimiés prèp de Niça en 257. Per aquò, de monges foguèron mandats de l'abadiá de Sant Geraud d'Orlhac. Dins la segonda mitat del sègle XI, lo monastèri foguèt florissènt, dirigit per l'abat Frotard que serà legat del papa Gregòri VII e jogarà lo ròtle d'ambassador prèp de Ramon e Berenguer comtes de Barcelona. L'abadiá amassarà alara a l'entorn d'ela mantun monastèri coma: Sant Martin de Les pròche Quilhan, e d'autres en Catalonha : Sant Benet de Bages, Sant Cugat del Vallès, Sant Pere de Roda e lo d'Òsca en Aragon. Una glèisa nòva pus granda foguèt bastida, acabada e inaugurada en 1096 pel papa Urban II. En 1170 a la seguida de bregas entre l'abat de Sant Ponç, Raimon de Dornha e lo vescomte de Besièrs, Rogièr II Trencavel, aqueste darrièr desmoliguèt e saquegèt lo monastèri. En 1318, la glèisa foguèt enauçada al reng de catedrala. En 1567 los uganauds dintrèron dins la vila e arroïnèron un còp de mai la glèisa e lo monastèri.

En 1785, las clastras foguèron destruidas per far passar la rota actuala. Los capitèls amb esculturas romanicas foguèron escampilhats e venduts a de musèus nombroses, lo Musèu dels Agustins a Tolosa, lo Musèu del Lovre a París, lo Victoria and Albert Museum de Londres, lo Museum of Fine Art de Boston, lo Fogg Art Museum de Cambridge, lo Metropolitan Museum of Art de Nòva York ...


Administracion modificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 2020 André Arrouche PS ? tecnician principal de la gestion del domèni public
2014 2020 Georges Cebe divèrs esquèrra  
2008 2012 Kléber Mesquida PS  
  2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1993, totala: 2180
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
7 128 7 271 7 056

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 5 809 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 2 738 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
2 900
3 267
3 117
2 733
2 566
2 287
2 157
2 161
2 121
2 301
2009 2010
2 091
2 272
2 062
2 241
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 1839 abitants e la densitat èra de 44,86 ab/km².

Luòcs e monuments modificar

  Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.

Personalitats ligadas a la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 365-366
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 624
  3. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 398