Una abadiá (var. abadia[1], abaiá[2], abadièr, abadier[3]) (dau latin abbatia) es un monastèri o un convent catolic sota la direccion d'un abat (o d'una abadessa; dau latin abbate(m), derivat de l'aramèu אבא / ܐܒܐ abba, que significa «paire»), lo quau sèrv de paire espirituau a la comunautat religiosa. Leis òrdres monastics, lei capítols canoniaus (de canongessas subretot) e lei comunautats de canonges regulars son qualificats per fondar d'abadiás. L'abadiá es donc pas forçadament un luòc de clausura monastica.

Clastras de l'Abadiá de Senhanca, en Provença.

Lo priorat e lo convent conoisson lo mesme genre d'organizacion que leis abadiás, mas an pas d'abat o d'abadessa a sa tèsta; dependon d'una abadiá «maire» o dirèctament dau superior de l'òrdre monastic.

Terminologia

modificar

Istòria dau tèrme

modificar

Tèrmes variants en occitan

modificar

Abadòt, abadon, aberòt, abaton, abachon, abeton, abechon, e abequet significan "abadiá pichona"[3][4].

Abatàs e abetàs significan "abadiá granda"[3][4].

Abadiassa significa "abadiá granda" o "abadiá en roïnas"[3].

Istòria dau monaquisme crestian

modificar

Site e elements

modificar

Arquitectura

modificar

Veire tanben

modificar

Liames intèrnes

modificar

Liames extèrnes

modificar

Nòtas e referéncias

modificar

Referéncias

modificar