Òsca (en aragonés SLA/GO Uesca, en castelhan Huesca) es una vila dau nòrd d'Aragon tot parier capitala de la província d'Òsca, tanben nomenada Aut Aragon.

Infotaula d'entitat administrativaÒsca
Huesca (es)
Uesca (an) Modifica el valor a Wikidata
lang=oc
Modifica el valor a Wikidata
Nom oficiauHuesca (es)[1] Modifica el valor a Wikidata
Administracion
EstatEspanha
Comunautat autonòmaAragon
ProvínciaProvíncia d'Òsca Modifica el valor a Wikidata
CapitalaCiutat d'Òsca Modifica el valor a Wikidata
Politica
 • Alcalde (ca) Traduire Modifica el valor a WikidataLorena Orduna Pons (2023–)
Geografia
Modifica el valor a Wikidata
Carte
Coordenadas42° 08′ 24″ N, 0° 24′ 32″ O
Superfícia161,043005 km²[2] Modifica el valor a Wikidata
Altitud mejana488 m Modifica el valor a Wikidata
Fus orariUTC+01:00 Modifica el valor a Wikidata
Demografia
 • Totala54 136[3] Modifica el valor a Wikidata ab. (2023 Modifica el valor a Wikidata)
 • Densitat336,16 ab./km²
Istòria
PairinatgeLlorenç màrtir (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Autras informacions
Còde postau22001–22006 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefonic974 Modifica el valor a Wikidata

Sit webhuesca.es Modifica el valor a Wikidata

Situada au centre d'una depression nommada Plana d'Òsca aviá, en 2015, 52 239 abitants dins una superfícia de 161 km2 a 488 m. Es a 70 km de la vila vesina de Saragossa. Lo clima d'Òsca es mediterranèu amb de matís continentaus e lei precipitacions son a l'entorn de 550 mm annuaus.

Galariá

modificar

Istòria

modificar

Dins l'Edat Antica, leis ibèrs (en concret leis ilergèts) ocupavan la region avans l'arribada dei romans. La vila en aquela epòca se sonava Bolskan ( ), e ja batiá moneda au sègle II avC.

L'Òsca dei romans (en latin Osca), au sègle I avC ja èra una ciutat romanizada de fresc. Foguèt capitala de l'Ispània solevada de Sertòri còntra la Republica, e s'enaucèt a la categoria de municipi amb August en 30 avC.

Après l'etapa dei visigòts, puei l'invasion aràbia, Òsca foguèt contrarotlada per lei musulmans, que la sonèron en arabi Wasqa. Transformada en frontiera en fàcia dei reiaumes crestians au nòrd, deguèt afrontar pron d'assauts, çò que l'obliguèt de venir una plaça militara de premier òrdre.

En 1094 lo rei crestian Sanç Remíriz d'Aragon assagèt de conquistar la ciutat en construsent lo castèu de Montearagón. Lo rei Sanç Remíriz moriguèt en se fasent tocar per una sageta mentre que reconoissiá la muralha. A la prima de 1096, l'armada crestiana, amb lo rei Pèire I d'Aragon endavant, assautèron Òsca pendent sieis mes. La vila foguèt liurada au rei Sanç, venceire a la batalha dei Plans d'Alcoraz, segon un acòrd entre musulmans e crestians.

Lei fèstas de Sant Laurenç, dau 9 au 15 d'aost, e la Setmana Santa d'Òsca son estadas declaradas "fèstas d'interès toristic". Lo 22 de genier se celèbra la fèsta de Sant Vincenç. Leis abitants d'Òsca gausan encendre de fogaus, rostir de [tartifles???] e se lei manjar.

Luòcs d'interès

modificar

Monuments religiós

modificar

Monuments civils

modificar
  • Comuna.
  • Muralhas.

Demografia

modificar
Evolucion demografica
1900 1910 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1986 1992 1999 2004 2005
12 626 12 419 14 632 17 730 21 332 24 377 33 185 44 372 40 736 44 478 45 627 47 923 48 530

Vejatz tanben

modificar

Liames intèrnes

modificar

Liames extèrnes

modificar
  1. Afirmat dins: Relacion de Municipis e los sieus Còdis per Províncias lo 1r de genièr de 2019. Data de publicacion: 8 de febrièr de 2019. Ostal d'edicion: Institut Nacional d'Estatistica d'Espanha.
  2. URL de la referéncia: https://datos.gob.es/es/catalogo/a02002834-nomenclator-ano-20147.
  3. Afirmat dins: Registre municipal d'Espanha de 2023. Autor: Institut Nacional d'Estatistica d'Espanha. Data de publicacion: 13 de decembre de 2023.