Ingmar Bergman

Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.

Ingmar Bergman
Ernst Ingmar Bergman

n' Ingmar Bergman durant lo rodatge de Las Majofas en 1957
n' Ingmar Bergman durant lo rodatge de Las Majofas en 1957
Naissença 14 de julhet de 1918 a Uppsala
N. a
Decès 30 de julhet de 2007 illa de Fårö Suècia
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
Profession(s) Cineasta
Teleasta
Meteire en scèna de teatre
Filmes notables Crisi
La Set
Cap al gaug

Jòcs d'estiu

Un estiu amb Monika

La Nuèch dels forencs
Sòmi de femnas

Risons d'una nuèch d'estiu


Lo Seten sagèl


Las Majofas

Sul lindal de la vida
Caratge
La Sorga
Lutz d'ivèrn

Lo Silenci

Persona

L'ora del lop
La Vergonha
Una passion
Lo ligam


Crits e chitadetas

Scènas de la vida de parelh

La Flaüta emmascada
Cara e cara
L'Uòu de la sèrp

Sonata d'auton

De la vida de las mariòtas

Fanny e Alexandre

Los dos benaüroses
Sarabanda
Conjunt(a) Else Fisher (1943-1945)
Ellen Lundström (1945-1950)
Gun Grut (1951-1959)
Käbi Laretei (1959-1969)
Ingrid von Rosen (1971-1995)
Sit web [1]
Recompensa(s) Os d'aur Berlinale 1958 per ''Las Majofas''

Oscar commemoratiu Irving G. Thalberg 1971

Leon d'aur Mòstra de Venécia per la carrièra 1971

Palma de las Palmas Festenal de Canas pel cinquantenari del Festival 1997 (e un santfum d'autres prèmis o nominacions... )
Identificants
ULAN
DOI
RKDimages
Rijksmonument
KGS
Historic Places identifier
ID d'artista de MusicBrainz
ID album de MusicBrainz
ID d'òbra de MusicBrainz
Legislator
Identificant BHL
Identificant ITIS
Identificant IUCN
Identificant NCBI
Identificant TPDB
Identificant GBIF
Identificant WoRMS
Numèro EE
Indicatiu
Còde AITA
Còde OACI
Còde mnemonic
Identificant JPL Small-Body Database
Còde de l'observatòri Minor Planet Center
Identificant Structurae
Identificant Emporis
Numèro CAS
numèro EINECS
SMILES
InChI
InChIKey
Còde ATC
Numèro E
Identificant UNII
Numèro RTECS
Identificant ChemSpider
Identificant PubChem (CID)
Numèro ZVG
Identificant ChEBI
Numèro ONU
Còde Kemler
Identificant Drangbank
Mencion de dangièr SGH
Identificant Wine AppDB
Identificant d'un satellit NSSDC
SCN
Commons-logo.svg Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Ingmar Bergman.


Ingmar Bergman (Ernst Ingmar Berman per l'estat civil suedés, nascut a Uppsala lo 14 de julhet de 1918 e defuntat dins l'illa de Fårö, Gotland lo 30 de julhet de 2007) foguèt un cineasta, teleasta, escrivan [1] e meteire en scèna de teatre suèc.

L'òbra siá, d'una excelléncia remirabla, durant mai de 50 ans d'activitat entremièg platèls e emponts, ne fa d'el de segur un dels autors mai importants, exigents e egrègis de la cinematografia amai la scenografia occidentalas de la segonda mitat del sègle XX.

La VidaModificar

 
... n' Erik Bergman en cadièra...

Enfantesa...Modificar

Nascut en 1918 , filh de n' Erik, pastor rigorista luterian, e na Karin Akerblom, eissida d'una familha aisada d'Estocòlme [2] Se va passar las primièras annadas en seguir los divèrses mudadisses pairals, de parçans en ostals parroquials. Aguèt un fraire en Dag,lo siu ainat de dos ans e una sorreta de 4 ans pus jove, na Margareta se disiá.

entremièg repression...Modificar

Ne va èsser "educat" amb los concèptes religioses mai rigids e fondamentalistas de pecat, confession, castigar, perdon e gràcia, que quitament los sevicis corporals fasián partida d'aqueles ensenhaments integristas que non sai.

e evasionModificar

Non pas tot èra tan negre pr'aquò... que lo band femenin de la siá familha d'un cèrt biais s'ateunhèt per l'Ingmaronel l'estultícia machista del siu genitor.

Demercé la siá granda d'Uppsala, descubriguèt cinèma e teatre.

Quitament lo sieu paire lo se daissèt visitar e descubrir los estudios cinematografics suedeses de Råsunda ran Estocòlme... que ne foguèt per el s'adintrar lo paradís.

Una siá parenta fortunada li oferiguèt per Nadal (als dotze ans...) una lanterna magica que li n'ajudèt fòrça per poder resistir a aquel ambient familial tan rigorós, frustradís e menet... e se n'escapar alavetz en d'unes viatges miraudioses de personala creacion.

Ne serà estat tant important per el aquel present per sa vida tota que se ne titolara lo quite el lo sieu libre de memòria autobiografica Laterna magica en 1987.

Autras experiénciasModificar

Descubriguèt la barbariá nazi tre 1934 durant una viatjada en Alemanha, en Turíngia.Lo traumatisme que foguèt puèi la descubèrta de l'olocaust e dels chaples inumans e desparaulables dels camps, lo se faguèt aluenhar d'a la politica (quitament se dins L'Uòu de la sèrp lo sicut n'es lo nazisme coma sorga de tot çò aule, lo grand malastre universal.)

Adolescéncia entre teatre e universitat...Modificar

En 1936, muda lo jove Ingmar a Estocòlme ont s'inscriu a l'Universitat, en istòria e literatura... d'unes estudis fòrça d'aviada interromputs per s'entrevar de teatre (d'òbras d'Ibsen e Shakespeare entre autres autors...) dins l'obrador teatral d'un ostal de joves , lo Mâster Olofsgården, quitament coma actor d'a vegadas, contacte primièr que lo se faguèt endralhar mai tard cap a mesa en scèna amai director d'actors.

Una relacion amorosa amb una jove actritz mai un desir descabestrat de libertat lo se farà definitivament daissar la lar familiala per la vida dins la capitala mas sens acabar sos estudis que los clavarà pas jamai.

los debuts professionalsModificar

En 1939, va començar de trabalhar a l'Opèra Real d'Estocòlme coma soflaire per l' Orfèu als Infèrns d'Offenbach.La relativa seguretat financièra (amb un salari de 13 coronas per cada serada...) li va permetre d'escriure, en dos ans, dotze dramas e un opèra. Lo sieu primièr mentor va èsser en Ragnar Hyltén-Cavallius, cineasta e scenograf pro conegut en aquela epòca.

Esclata la Segonda Guèrra Mondiala (que Suècia demorarà neutra...) e deu far lo sieu servici militar mas ne serà pro aviat desmobilizat per encausa d'una ulcèra.

En 1942, met en scèna la siá òbra pròpia La Mòrt de Pulcinello, molt inspirada per l'òbra de n'August Strindberg.

a la Svensk Filmindustri...Modificar

Va conéisser alara en Carl Anders Dymling, director de la Svensk Filmindustri e na Stina Bergman, directritz del servici dels scenaris, que li prepausan un trabalh regular per n'escriure o corregir los scenaris produsits per la societat, per un contracte de cinc cents coronas al mes. Lai va rescontrar en Gustav Molander que li va prepausar de mostrar lo siu scenari de Hets a n'Alf Sjöberg.

O va tot far en Bergman per participar al rodatge, que li trobèron una mena de pòste fintís de script-boy.

N'acabarà per rodar qualques plans de la fin de l'òbra, una satira amagada de l'autoritarisme absolut d'un òme de poder - un professor - envèrs los sieus escolans - lo pòble? - que n'es plan aisit far lo parallèl amb democracia e nazisme, pro d'actualitat en aquela epòca quitament dins un país neutre coma Suècia.Se trachava tanben alavetz del primièr filme de tria amb participacion bergmaniana que ne foguèt seleccionat aquel filme a la Mòstra de Venècia.

Per poder pagar las despensas d'espitalizacion de la siá molhèr n'Else Fisher, malauta ela coma lo siu nenin, nascut a la fin de 1943, de tuberculòsi, ne va encadenar mesas en scèna e scenaris.

Va tanben acceptar l'ofèrta de la comuna d'Helsinborg per venir director del siu teatre municipal que n'es a mand de far quincanèla. Contunharà de se n'entrevar en tot realizar los sieus primièrs filmes coma cineasta e autor.

vertadièrs debuts coma cineastaModificar

Après lo siu primièr filme en 1946, Kris / Crisi que serà un fracatge comercial malgrat de qualitats ja plan bergmanianas coma l'estudi de la crisi entre las generacions, ne contunharà lo siu trabalh al teatre municipal d'Helsinborg.

Dirigirà los sieus tres filmes seguents fòra la Svensk Filmindustri, amb lo productor independent en Lorens Marmsted.Se tracha de Det regnar på vår kårlek / Plòu sul nòstre amor 1946, Skepp till India land / Un batèl per l'Índia 1947 e Musik i Morker / Musica dintre la foscor 1948...

Ne seràn, maldespièch los lors defauts, coma los borrolhons malbiaissuts e un chic comercials, del sieu aprenentatge de vertadièr cineasta.

Lai podem notar subretot una violenta revòlta contra religion e familha dins un biais de cinematografiar fòrça inflenciat pel cinèma del realisme poetic francés de las annadas 1930 e d'en Marcel Carné bèl primièr.

Ne serà estat molt actiu durant aquel periòde que contunhèt de trabalhar pel teatre o escriure de scenaris per en Gustav Molander Kvitan utan ansikt / La Femna sens cara en 1947.

Aprèp dos filmes ja importants dins la siá cinematografia en formacion, Hamnstadt / Ciutat portuària 1948 e Fängelse / La Càrcer 1949, poguèt enfins realizar e menar a tèrme un projècte vertadièrament personal Törst / La Set en 1949.

Se ne pòt dire amb certesa qu'es a partir d'aiceste filme que l'òbra del mèstre suèc prenguèt la siá volada definitiva per mai de trenta ans de caps d'òbra o almens òbras de màger importància dins l'istòria dels cinèmas suedés e mondial.

L' ÒbraModificar

Los Caps d'òbraModificar

Crisi 1946Modificar

La Set 1949Modificar

Cap al gaug 1950Modificar

Jòcs d'estiu 1951Modificar

Un estiu amb Monika 1953Modificar

La Nuèch dels forencs 1953Modificar

Una leiçon d'amor 1954Modificar

Risons d'una nuèch d'estiu 1955Modificar

Lo Seten sagèl 1957Modificar

Las Majofas 1957Modificar

Caratge 1958Modificar

La Sorga 1960Modificar

L'Uèlh del diable 1960Modificar

En pel miralh 1961Modificar

Lutz d'ivèrn 1963Modificar

Lo Silenci 1963Modificar

Persona 1966Modificar

L'Ora del lop 1968Modificar

La Vergonha 1968Modificar

Lo Rite 1969Modificar

Una passion 1969Modificar

Lo Ligam 1971Modificar

Crits e chitadetas 1972Modificar

Scènas de la vida de parelh 1973Modificar

La Flaüta emmascada 1975Modificar

Cara e cara 1976Modificar

L'Uòu de la sèrpModificar

Sonata d'auton 1978Modificar

De la vida de las mariòtas 1980Modificar

Fanny e Alexandre 1983Modificar

Los Dos Benaüroses 1986Modificar

Sarabanda 2003Modificar

CitacionsModificar

Resson critic & influénciasModificar

en SuèciaModificar

en pel mond entièrModificar

Prèmis e guerdonsModificar

VictòriasModificar

OscarModificar

BerlinaleModificar

BODILModificar

[6]

Festenal de CanasModificar

Mòstra de VenèciaModificar

Golden Globe AwardsModificar

Césars del cinèmaModificar

Festenal David di DonatelloModificar

Autres guerdons e onorsModificar

nominacionsModificar

OscarModificar

BAFTA AwardsModificar

[9]

BerlinaleModificar

Césars del cinèmaModificar

FilmografiaModificar

 
... amb n' Ingrid Thulin ...Lo Silenci 1963...
 
... idem
 
...

realizacionsModificar

scenarisModificar

TeatrografiaModificar

 
... n' Henrik Ibsen en 1906...

Òbras teatralas jogadas al Teatre Dramatic Reial d'Estocòlme (Kungliga Dramatiska Teater) (o d'autres teatres del país...) e mesas en scèna per l'autor de Persona... :

BibliografiaModificar

òbras de n'Ingmar BergmanModificar

en suedésModificar

  • Ingmar Bergman: Laterna Magica 1987
  • Ingmar Bergman: Bilder 1990

en anglésModificar

en castelhanModificar

en francésModificar

  • Ingmar Bergman: Oeuvres... primièr volum, revirat e adaptat del suèc per C.G. Bjurström e Maurice Pons (amb una introduccion de n'Ingmar Bergman) editat per Robert Laffont 453 pp 1962 (amb los scenaris de Jòcs d'estiu, La Nuèch dels forencs, Risons d'una nuèch d'estiu, Lo Seten sagèl, Las Majofas e Caratge... )
  • Ingmar Bergman: Une trilogie... revirada e adaptacion de J.Robnard idem 271 pp 1964 ( amb los scenaris de En pel miralh, Los Comuniants e Lo Silenci...)
  • Ingmar Bergman: L'Oeuf du serpent... revirat per C.G. Bjurström & Lucie Albertini, Gallimard 1978
  • Ingmar Bergman: Laterna Magica... idem 1987
  • Ingmar Bergman : Les meilleures intentions... id 1992
  • Ingmar Bergman : Images... id id
  • Ingmar Bergman : Fanny et Alexandre id 274 pp 1998

en italianModificar

  • Ingmar Bergman: L'uovo del serpente Einaudi 1974
  • Ingmar Bergman: L'immagine allo specchio (Ansikte mot ansikte) idem 1977
  • Ingmar Bergman: Fanny e Alexander Ubulibri 1982
  • Ingmar Bergman: La lanterna magica Garzanti 1990
  • Ingmar Bergman: Nati di domenica idem 1993
  • Ingmar Bergman: Il settimo sigillo (Det Sjuncde inseglet - 1957) Iperborea 1994
  • Ingmar Bergman: Con le migliori intenzioni Garzanti 1994
  • Ingmar Bergman: Conversazioni private id 1999
  • Ingmar Bergman: Il quinto atto id 2000
  • Ingmar Bergman: Tutto il teatro Ubulibri 2000
  • Ingmar Bergman: Il posto delle fragole (Smultronstållet - 1957) Iperborea 2004
  • Ingmar Bergman: Sarabanda (Saraband - 2003) Iperborea 2005
  • Ingmar Bergman: Tre diari (revirada italiana de Tre Dagböker 2004) Iperborea 2008

òbras a l'entorn de l'artista e de l'òbraModificar

en suedésModificar

en anglésModificar

  • Stig Björgman, Torsten Manns & Jonas Sima: Bergman on Bergman: Interviews with Ingmar Bergman... revirat per Paul Britten Austin, Simon & Schuster Nòva York 1973
  • Filmmakers on filmmaking: the American Film Institute seminars on motion pictures and television (edited by Joseph McBride). Boston, Houghton Mifflin Co., 1983.
  • Images: my life in film, Ingmar Bergman, Translated by Marianne Ruuth. New York, Arcade Pub., 1994.
  • The Magic Lantern, Ingmar Bergman, Translated by Joan Tate New York, Viking Press, 1988.

en castelhanModificar

en francésModificar

en italianModificar

Vejatz tanbenModificar

Ligams extèrnesModificar

Ligams videograficsModificar


Nòtas & referénciasModificar

<references>

 

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Ingmar Bergman.

  1. Se consideram la qualitat absoluda dels sius scenaris e dialògs originals coma d'òbras de verai literàrias, equivalentas d'òbras teatralas per exemple o sas quitas peças de teatre... idem son jornal personal e sas reflexions generalas... Çò ne tormarem mencionar.
  2. La siá maire naturala fin finala se ne disiá Hedvig Sjöberg...
  3. Dins Det sjund inseglet / Lo Seten sagèl 1957...
  4. Dins Laterna magica, autobiografia... op cit
  5. Dins Tystnaden / Lo Silenci 1963...
  6. Decernit per una jurada de critics daneses dempuèi 1948...
  7. Sic !
  8. Sic e tornar sic !!!
  9. id est British Academy Films and Television Awards...