La domesticacion (var. adomergiment[1]) designa l'estat dins lo quau la reproduccion, lei suenhs e l'alimentacion deis animaus, ò lo cicle dei plantas, son mai ò mens contrarotlats per l'èsser uman. Una caracteristica de la domesticacion es la seleccion artificiala per l'òme. Per aquò, leis umans botèron aquelei populacions sota lor contraròtle per mai d'una rason : per produrre de manjar ò de produchs non alimentaris (lana, coton, engrais...), per leis ajudar a divèrsei tipes de trabalhs (transpòrt, proteccion deis òmes ò dau bestiau...), per la companhiá, per lo leser ò per la recèrca scientifica. Lei plantas son domesticadas subretot per la produccion de manjar a escala granda mentre que d'autrei son destinadas a l'ornament ò au plaser de l'estetica.

Lei cans e lei fedas foguèron entre lei premiereis espècias d'èsser adomergidas.

A l'excepcion dau can que foguèt domesticat durant lo periòde dei caçaires-cuelheires, la domesticacion d'animaus e de plantas es un fenomèn que comencèt amb la sedentarizacion e lo desvolopament de l'agricultura. Lo nombre d'espècias domesticadas aumentèt pauc a pauc dins lo corrent de l'istòria gràcias a la descubèrta de sabers novèus e ai cambis amb d'autrei culturas. En particular, la descubèrta d'America per leis Europèus permetèt un important cambi d'espècias entre totei lei continents.

La domesticacion deis animaus e dei plantas ocupa una plaça centrala dins lei societats umanas car permet d'obtenir de matèrias premieras indispensablas. Pasmens, a desenant d'efiechs negatius marcats sus l'environament, en particular en causant una aumentacion deis emissions dei gas d'efiech de sèrra e en accelerant la destruccion dei mitans naturaus necessaris ais ecosistèmas fèrs.

Istòria modificar

Generalitats modificar

 
Bovins en Egipte (vèrs 1400 avC).

La domesticacion d'espècias fèras comencèt amb la sedentarizacion durant lo Neolitic[2]. L'excepcion es lo can qu'èra estat domesticat durant lo Paleolitic per de grops de caçaires-cuelheires. Amb lo desvolopament de l'agricultura e dei sabers scientific e tecnics, lo nombre d'espècias domesticadas s'es multiplicat e contunia d'aumentar, especialament dempuei lo sègle XIX.

La determinacion dei dates e dei fogaus dei domesticacions ancianas son estadas estimadas per de metòdes arqueologicas. Existís una branca especializada, l'arqueozoologia, dins aqueu domeni. Sei tecnicas de basa consistisson a compilar lei descubèrtas de rèstas d'animaus realizadas sus un ò plusors sites arqueologics : nombre d'animaus, espècia, preséncia de trachs domestics en l'esquelèta, temps de la mòrt, tecnica d'abatatge, localizacion dei rèstas, etc. D'un biais generau, d'animaus similars, de temps quasi identics ò d'animaus plaçats dins una tomba son d'elements permetent de sostenir l'idèa d'una domesticacion[3]. Dempuei l'aparicion dei tecnicas d'analisi geneticas, l'estudi de l'ADN mitoncondriau es egalament un otís fòrça utilizat per determinar la natura domestica ò fèra dei rèstas d'animaus. Permet tanben d'estudiar l'evolucion genetica deis animaus domestics e, de còps, d'identificar l'espècia fèra a l'origina de l'espècia domestica. Dins aquò, lei procès de domesticacion, sovent fòrça lòngs, pòdon s'estendre sus de regions e d'epòcas diferentas, çò que limita lei possibilitats de reconstitucion.

Lei fogaus de domesticacion deis espècias se situan dins de regions d'aparicion d'agricultura ò de desvolopament de civilizacions avançadas. Lo Creissent Fertil (Mesopotamia, Egipte) es ansin lo centre de domesticacion pus vièlh. La Mar Mediterranèa, l'Extrèm Orient e l'America Andina son lei tres autrei centres majors de domesticacion anciana. Au sègle XVI, lo cambi colombian, important movement de cambi d'espècias entre Euròpa e America, permetèt d'aumentar rapidament lo nombre d'espècias domesticadas disponiblas en lei dos continents e, a tèrme pus lòng, sus l'ensemble de la planeta.

Cronologia modificar

Aicí dessota una lista parciala de domesticacions classas per data, espècia e fogau de domesticacion :

Data
Espècia
Fogau de domesticacion
Entre 100 000 e 15 000 avC
Domesticacion progressiva dau can. En causa de son ancianetat, aqueu procès es mau conegut. La divergéncia entre lo can domestic e lo lop gris sembla datar de 100 000 avC. Lei rèstas pus ancians d'un can, atestats per analisi genetic, datan de 33 000 ans mai son encara l'objècte de debats quant a sa natura precisa[4][5].
Eurasia
Entre 11 000 e 9 000 avC
Domesticacion dau moton[6].
Pèrsia
v. 9 000 avC
Domesticacion dau pòrc. Sembla aver luòc d'un biais quasi simultanèu dins plusors regions eurasiaticas après l'aparicion dei premierei societats sedentàrias[7][8].
China,
Orient Mejan
v. 8 500 avC
Domesticacion dau buòu a partir de l'auròcs[8].
Anatolia,
Índia[9]
v. 8 200 avC
Domesticacion de la cabra[10].
Pèrsia,
Anatolia Orientala
v. 7 500 - 7 000 avC
Domesticacion dau gat. Pasmens, a aquela epòca, lei rèstas descubèrts correspòndon pus probablament a de gats aprivadats. La domesticacion vertadiera dau gat, au sens scientific dau tèrme, es probablament pus recenta[11][12].
Mediterranèa Orientala
v. 6 000 avC
Domesticacion de la galina dins plusors regions asiaticas, probablament d'un biais independent[13]. Pasmens, l'estudi de la domesticacion de la galina es l'objècte de debats importants car la conservacion dei rèstas es marrida en causa de sa fragilitat. Lor interpretacion es donc complèxa.
Asia dau Sud-Èst
v. 5 000 avC
Domesticacion de l'ase[14].
Vau de Nil
v. 4 500-3 500 avC
Domesticacion dau cavau[15].
Asia Centrala
v. 4 000 avC
Domesticacion dau bufle.
China
v. 4 000 avC
Domesticacion deis abelhas.
Plusors regions
v. 3 500 avC
Domesticacion dau lama[16].
Peró
v. 3 000 avC
Domesticacion dau manhan[17].
China
v. 3 000 avC
Domesticacion dau colomb.
Mediterranèa
v. 3 000 avC
Domesticacion dau camèu de Bactriana.
Asia Centrala
v. 2 500 avC
Domesticacion dau dromadari[18].
Peninsula Aràbia
v. 2 500 avC
Domesticacion dau iac.
Tibet
v. 2 500 avC
Domesticacion de l'elefant d'Asia[19].
Vau d'Indus.
v. 1 500 avC
Domesticacion de l'auca Anser anser.
Domesticacion de l'auca Anser cygnoides.
Euròpa
China
v. 1 500 avC
Domesticacion de l'alpaca.
Peró
v. 1 000 avC
Domesticacion dau canard.
China
v. 1 000 avC
Domesticacion dau dam.
China
v. 1 000 avC
Domesticacion dau rèn.
Siberia
v. 500 avC
Domesticacion dau cobai.
Peró
v. 500 avC
Domesticacion dau pavon.
Índia
v. 500 avC
Domesticacion dau furet.
Euròpa
v. 500 avC
Domesticacion de la tortora.
Africa dau Nòrd
v. 500 avC
Domesticacion de la dinda.
Mexic
v. 1 000
Domesticacion dau cigne
Euròpa
v. 1 100
Domesticacion de la calha de Japon[20]
Japon
v. 1 600
Domesticacion dau coniu[21].
Euròpa
v. 1 600
Domesticacion dau senilh
Canàrias

La domesticacion deis animaus modificar

Lei scenarios de domesticacion modificar

La domestinacion implica una seleccion d'animaus duran plusors generacions per seleccionar de trachs particulars considerats coma utils per l'èsser uman. Per aquò, diferents scenarios principaus de domesticacion existisson :

  • lo mutualisme es un fenomèn de raprochament entre doas espècias en vista d'obtenir un interès evolutiu (proteccion, dispersion, apòrts nutritius, pollinizacion...). Aqueu procès es benlèu a l'origina de la domestinacion dau can ò dau pòrc.
  • lei tradicions de caça pòdon evolucionar vèrs un contraròtle dei populacions fèras (seleccion, eliminacion deis individús malauts...) susceptible de se transformar en norrigatge extensiu e, finalament, en norrigatge intensiu. Au començament dau sègle XXI, aquelei tres fasas s'obsèrvan, dins diferentei regions, per lo rèn. Un tau procès explica probablament la domesticacion dau moton, de la cabra ò dau lama.
  • lo norrigatge d'individús capturats. Aqueu metòde es sovent estada utilizat per lei domesticacions recentas. Permet un contraròtle e una seleccion pus fòrts, çò qu'accelèra la transformacion deis espècias.

Per una espècia donada, una combinason de scenarios es possibla. De mai, leis accions dei norriguiers son pas totjorn dirigidas vèrs la meteissa direccion. Aquò entraïna de variacions dins la seleccion dei trachs e, dins certanei cas, pòu traire de còntra-evolucions qu'alentisson la domesticacion.

Leis espècias animalas domesticadas modificar

La lista deis espècias domesticas es pas clarament definida car varia segon lei critèris chausits per leis autors. De mai, l'estatut domestic ò fèr de certaneis animaus es pas identic dins totei lei país. Per exemple, lo furet es considerat coma un animau fèr en Soïssa ò en Califòrnia. En generau, se destria un premier grop d'espècias domesticadas que son estadas modificadas per la seleccion umana :

Un segond grop d'espècias, pauc ò pas transformadas per l'accion umana e totjorn connectat ai populacions fèras, es considerat coma un grop distint d'animaus domestics. Pòdon donc rapidament tornar s'adaptar a la vida dins la natura :

Lei domesticacions ancianas modificar

 
Representacion mesopotamiana d'onagres, una espècia domesticada desconeguda.

D'espècias domesticadas pòdon disparéisser ò tornar venir fèras. Aquelei cas regardan generalament d'animaus domesticadas durant l'Antiquitat ò l'Edat Mejana. Per aquela rason, son sovent mau documentats e lo nivèu de domesticacion es malaisat de determinar (norrigatge vertadier, domesticacion parciala, captura d'animaus fèrs...). Ansin, la domesticacion de gasèlas, d'òrixs e d'ienas es probabla en Egipte durant l'Antiquitat. Totjorn en Mediterranèa, lei Romans aurián mestrejet lo norrigatge de la sarcela qu'es uei disparegut[22]. Dins d'autrei cas, es la natura de l'espècia domesticada qu'es pas clara. Per exemple, es lo cas de l'onagre, un equide utilizat en Mesopotamia, qu'es pas encara clarament identificat (Equus hemionus ò Equus asinus ?)[23].

Leis espècias non domesticadas modificar

D'animaus fèrs pòdon èsser l'objècte d'un norrigatge. Per exemple, es lo cas dei crocodils, dei chambres e dei caragòus. Aqueleis animaus son pas estadas modificats per l'èsser uman, çò qu'explica son mantenement au sen deis espècias fèras.

La domesticacion dei plantas modificar

Article detalhat: Domesticacion dei plantas.

La domesticacion dei plantas es un procès que presenta fòrça similituds amb la domesticacion deis animaus. D'efiech, consistís en un procès evolutiu, lent e progressiu que vetz l'òme modificiar la constitucion genetica d'una populacion de plantas per desvolopar d'espècias ò de varietats novèlas adaptadas a sei besonhs. Aqueu procès se debanèt d'un biais independent dins lei regions d'aparicion de l'agricultura. Per aquela rason, lo nombre de vegetaus domesticats es relativament important e aquelei plantas ocupan una plaça centrala dins lei societats umanas sedentàrias.

Dins una larga mesura, la domesticacion entraïnèt la formacion de relacions d'interdependéncia entre lei plantas domesticadas e l'èsser uman[24]. En particular, lei plantas an tendància a perdre certanei trachs fèrs coma lei mecanismes de dispersion, lei defensas quimicas e fisicas còntra leis erbivòrs e la dormança[25]. De partidas, coma lei fruchs e lei grans, an tanben conegut d'aumentacions de talha. A l'extrèm, aqueu fenomèn pòu menar a l'aparicion d'espècias incapablas de subreviure dins la natura sensa l'ajuda de l'òme.

Coma es observat per leis animaus, de plantas domesticadas pòdon tornar venir a l'estat fèr. Aquò es generalament la consequéncia de plantums escapats ò de culturas abandonadas.

Utilizacions deis espècias domesticadas modificar

Leis utilizacions deis espècias domesticadas son divèrsas. Pòdon èsser devesidas en tres ensembles principaus. Lo premier es constituït per lei produchs obtenguts gràcias a l'esplecha ò au norrigatge. Pòdon èsser gropats entre produchs alimentaris (carn, lach, uòus...) e non alimentaris (lana, pelissas, cuer, òli animala, excrements...).

Lo segond es compausat per lo trabalh provesit per leis animaus. En particular, fòrça animaus son utilizats per lo transpòrt de bens (cavaus, ases, buòus...). Fins a la mecanizacion de l'agricultura, èran tanben una fònt d'energia majora dins lei país desvolopats. Pasmens, lo transpòrt de bens es pas l'unica utilizacion de la fòrça animala per l'òme. Per exemple, lo can es un auxiliari de l'òme per la caça, lo colomb pòu èsser utilizat per la transmission de messatges...

Lo tresen ensemble d'utilizacions deis animaus e dei plantas domesticas gropa leis usatges non utilitaris. Lei pus frequents son aquelei que regarda leis animaus de companhiá e lei plantas d'ornament. Dins aquò, aquela categoria comprèn d'usatges fòrça variats coma l'activitat esportiva (cavaus...), lo jòc (combats d'animaus...), la guèrra (elefant de guèrra...), leis arts (concors d'animaus...), etc.

Lei formas de l'estat domestic modificar

Lo norrigatge intensiu modificar

Article detalhat: Norrigatge intensiu.

La forma pus important de domesticacion correspònd au norrigatge intensiu. Lo norriguier provesís la totalitat dei causas necessàrias a la subrevida e au desvolopament deis animaus per maximisar lor produccion e permetre lor norrigatge dins d'espacis reduchs. Correspònd au contraròtle maximom sus leis animaus e regarda generalament leis espècias domesticadas fai lòngtemps. Aparegut après la Segonda Guèrra Mondiala, lo norrigatge industriau assegura la màger part de la produccion alimentària actuala mai a d'impactes importants sus l'environament (pollucion, demenicion de la biodiversitat, epidemias...).

Lo norrigatge extensiu modificar

Article detalhat: Norrigatge extensiu.

A respècte dau norrigatge intensiu, lo norrigatge extensiu presenta un nivèu mendre de contraròtle uman. D'efiech, se lo contacte pròche entre leis animaus domestics e l'èsser uman es pas impossible dins aqueu tipe de norrigatge, leis animaus dispausan d'una autonòmia e d'una superficia pus importantas per se desplaçar. Son egalament chausits per sei capacitats d'adaptacion au mitan de norrigatge e leis apòrts exteriors de manjar son sovent limitats au minimom.

Leis animaus de companhiá e de leser modificar

Article detalhat: Animau de companhiá.

Leis animaus de companhiá son d'animaus integrats a una cellula familiala en cambi de sa preséncia, de sa beutat, de sa galoietat ò de sei talents. Se destrian ansin deis animaus domestics norrits per sa carn ò sa fòrça de trabalh. Lei cans, lei gats, d'aucèus (senilh...), de peis (peis roge...) ò de reptils (lizards...) constituïsson la màger part deis animaus qu'intran dins aquela categoria. Pasmens, dempuei leis ans 1970-1980, d'espècias novèlas i son pauc a pauc apondudas per l'evolucion dei mors. Per exemple, es lo cas dau furet ò dau coniu que son d'espècias domesticadas dempuei de sègles mai que son desenant considerats coma sei valors non utilitàrias.

Dins fòrça país, leis animaus de companhiá son l'objècte d'una legislacion particulara, especialament lei carnivòrs domestics coma lei gats, lei cans e lei furets. Leis animaus de leser son una varianta deis animaus de companhiá. Comprènon leis animaus utilizats per d'activitats de leser. Per exemple, es lo cas dei cavaus destinats a la practica de l'equitacion esportiva.

Lo norrigatge d'animaus fèrs modificar

Lo norrigatge d'animaus fèrs cuebre de realitats fòrça diferentas. Dins fòrça cas, i una volontat de limitar au maximom lo contraròtle uman sus lei populacions d'animaus norrits car lei trachs cercats son aquelei que correspòndon ais animaus fèrs. Per exemple, es lo cas dei norrigatges zoologics destinats a conservar d'espècias menaçadas de disparicion. D'efiech, per aquelei norrigatges, l'objectiu ultim es de permetre la reintroduccion d'animaus fèrs dins la natura. I a donc necessitat de far venir d'individús adaptats a son environament. Lei norrigatges cinegetics, destinats a permetre l'introduccion d'animaus interessants per la caça de leser, seguisson sovent de règlas similaras mai l'imperatiu de limitacion maximala dau contraròtle uman es mens estricte[26].

Dins d'autrei cas, lo contraròtle uman es exercit mai lei conoissenças ò la volontat de domesticacion son pas sufisentas per suprimir lo liame amb leis animaus norrits e lei populacions fèras. Aquò es lo cas per lei norrigatges onte lei populacions norridas demòran en contacte amb lei populacions fèras. Per exemple, es lo cas dei pargues d'aquacultura onte de varietats seleccionadas de peis, de crustacèus e de cauquilhatges son tenguts dins lo mitan naturau. Es tanben la situacion dei norrigatges d'espècias fèras coma lei crocodils destinats a la produccion de pèus. De seleccions limitadas i son possiblas per seleccionar de pèus de qualitat superiora mai, a l'ora d'ara, an pas encara entraïnat de domesticacion vertadiera.

Lo marronatge modificar

Article detalhat: Marronatge (zoologia).

Lo marronatge designa lo retorn a la vida fèra d'espècias domesticadas. Aqueu fenomèn sembla possible per la màger part deis espècias a l'excepcion d'aquelei que despendon de l'èsser uman per certaneis etapas de lor vida (per exemple, lei manhans). Es pus simple per leis espècias pauc modificadas per l'òme coma lo cavau, lo gat ò la cabra. En certanei situacions, lo marronatge pòu traire de problemas environamentaus grèus car leis animaus ò lei plantas escapadas pòdon engendrar de populacions invasivas que se desvolopan au detriment deis espècias indigènas. De mai, lo marronatge pòu tanben causar l'introduccion de trachs genetics domestics au sen dei populacions fèras.

Lo comensalisme modificar

Article detalhat: Comensalisme.

Lo comensalisme es una forma d'interaccion entre doas espècias ont un organisme A provesís un avantatge non recipròc a una espècia B (sovent lo manjar). Pasmens, a la diferéncia dau parasitisme, lo comensalisme a pas d'efiech negatiu per l'organisme A. Dins fòrça cas, A a pas consciéncia de l'existéncia de B. Per exemple, aquò es lo cas dei bacterias que vivon dins lo sistèma digestiu uman. Dins la societat modèrna, plusors espècias son comensalas de l'èsser uman coma lei colonias de garris, de gabians e de colombs urbans.

Impacte dei domesticacions modificar

La domesticacion a d'efiechs sus l'environament en causa deis amainatjaments realizats per l'òme per assegurar la subrevida deis animaus e dei plantas domesticas (desboscament, erosion dei sòus, pollucion...). Aqueleis efiechs son venguts pus importants amb l'aumentacion de la populacion umana consecutiva a l'industrializacion. Lei consequéncias pus grèvas son la destruccion dei mitans naturaus e l'aumentacion deis emissions de gas d'efiech de sèrra que favorizan lo rescaufament climatic. Per aquelei rasons, la question de l'intensificacion de l'agricultura e dau norrigatge fa desenant partida dau debat politic dins mai d'un país.

La domesticacion a tanben agut d'efiechs sus leis espècias domesticadas e sus l'èsser uman. D'efiech, la seleccion de certanei trachs per lei norriguiers e leis agricultors an permés l'aparicion sistematica de trachs particulars. Aquò a entraïnat l'aparicion de mesa en plaça de despendéncias creissentas de part deis espècias domesticas envèrs l'òme. En parallèl, Homo sapiens a pereu desvolopat de facultats liadas a la domesticacion coma la capacitat de digerir lo lach qu'es pus importanta en lei populacions d'Euròpa Occidentala e d'Africa qu'en lei populacions asiaticas[27]. Pus grèu, lo contacte renforçat entre òmes e animaus favoriza l'emergéncia d'epidemias en facilitant lo passatge d'agents patogèns de l'animau vèrs l'òme[28].

Annèxas modificar

Liames intèrnes modificar

Bibliografia modificar

  • (fr) Pierre Ducos, L'origine des animaux domestiques en Palestine, Travaux de l'Institut de Préhistoire, Delmas ed., 1968.
  • (fr) Valérie Chansigaud, Histoire de la domestication animale, Delachaux et Niestlé, 2020.
  • (fr) Philippe Orsini, « Les animaux domestiques », dins Entre Nature & Culture, muséum d'histoire naturelle de Toulon et centre archéologique du Var, 2001.
  • (fr) Francis Petter, Les animaux domestiques et leurs ancêtres, Bordas, 1973.

Nòtas e referéncias modificar

  1. Lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana, Dicod'Òc, cèrca « domestication », consultat lo 23 d'abriu de 2023, [1].
  2. En certanei regions, la sedentarizacion e l'aparicion d'activitats agricòlas, encara limitadas, comencèt a la fin dau Mesolitic. La domesticacion de certaneis espècias, especialament aquela dau moton, a benlèu començat a aquela epòca.
  3. Aquò es pas totjorn segur car aqueleis animaus pòdon èsser estats aprivadats. Per exemple, dins lo cas dau gat, una espècia qu'a pauc evoluïda au contacte de l'èsser uman, es pas totjorn possible de destriar lei rèstas d'un gat fèr aprivadat e aquelei d'un gat domestic.
  4. (en) G. Larson, E. K. Karlsson, A. Perri et M. T. Webster, « Rethinking dog domestication by integrating genetics, archeology, and biogeography », Proceedings of the National Academy of Sciences, vol. 109, n° 23, 2012, pp. 8878–8883.
  5. (en) O. Thalmann, B. Shapiro, P. Cui et V. J. Schuenemann, « Complete Mitochondrial Genomes of Ancient Canids Suggest a European Origin of Domestic Dogs », Science, vol. 342, n° 6160, 2013, pp. 871–874.
  6. (en) M. E. Ensminger e R. O. Parker, Sheep and Goat Science, The Interstate Printers and Publishers, 5a edicion, 1986, p. 4.
  7. (en) Greger Larson et al. « Ancient DNA, pig domestication, and the spread of the Neolithic into Europe », Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, vol. 104, n° 39, 25 de setembre de 2007.
  8. 8,0 et 8,1 (fr) Valérie Chansigaud, Histoire de la domestication animale, Delachaux et Niestlé, 2020.
  9. La domesticacion aguèt luòc dins lei doas regions vèrs lo meteis periòde d'un biais independent.
  10. (en) Kevin G. Daly, Valeria Mattiangeli et al., « Herded and hunted goat genomes from the dawn of domestication in the Zagros Mountains », Proceedings of the National Academy of Sciences, vol. 118, n° 25, 7 de junh de 2021.
  11. (fr) CNRS, Un chat apprivoisé à Chypre, plus de 7000 ans avant J.C, communiqué de presse, 9 d'abriu de 2004.
  12. En mai d'aquò, Felis silvestris catus foguèt pas l'unica espècia de felin aprivadada per l'òme per protegir sei resèrvas de grans.
  13. (en) B. West e B-X. Zhou, « Did chickens go north? New evidence for domestication », World’s Poultry Science Journal, n° 45, 1989, pp. 205-218.
  14. (fr) Jean-Pierre Digard, L'Homme et les animaux domestiques : Anthropologie d'une passion, Fayard, 2009.
  15. (en) David W. Anthony, The Horse, the Wheel, and Language: How Bronze Age Riders from the Eurasian Steppes Shaped the Modern World, Princeton University Press, 2007.
  16. (en) Miranda Kadwell, Matilde Fernandez, Helen F. Stanley, Ricardo Baldi, Jane C. Wheeler, Raul Rosadio e Michael W. Bruford, « Genetic analysis reveals the wild ancestors of the llama and the alpaca », Proceedings of the Royal Society of London. Series B: Biological Sciences, vol. 268, n° 1485, 2001, pp. 2575-2584.
  17. (fr) Nicolas Constans, Les Dossiers de la Recherche, Hors Série n° 44, aost de 2011, p. 30.
  18. (fr) B. Faye, Guide de l’élevage du dromadaire, Sanofi, 1997.
  19. (en) Murray E. Fowler e Susan K. Mikota, Biology, medicine, and surgery of elephants, Wiley-Blackwell, 2006.
  20. (en) R. Hubrecht, J. Kirkwood, The UFAW Handbook on the Care and Management of Laboratory and Other Research Animals, John Wiley & Sons, 2010, pp. 655–674.
  21. (fr) Dirk Van Damme e Anton Ervynck, Furets et lapins médiévaux au château de Laarne (Flandres orientales, Belgique). Contribution à l’histoire d’un prédateur et de sa proie, Université de Liège, 1991.
  22. (fr) Buffon, Histoire naturelle, générale et particulière, avec la description du cabinet du Roi, t. 24, capítol « Les sarcelles ».
  23. Un problema similar es aqueu de l'espècia deis elefants domestics ò aprivats utilizats dins lei guèrras anticas en Euròpa.
  24. (en) John E. Staller, « Plant Domestication », dins Mary Beaudry e Karen Metheny, The Archaeology of Food: An Encyclopedia, Alta Mira Press, 2015, pp. 407-409.
  25. (en) Alese M. Colehour, « The Biogeography of Plant Domestication », Macalester Reviews in Biogeography, vol. 1, n° 1, 2008.
  26. D'efiech, en certanei norrigatges cinegetics, de practicas limitadas de seleccion pòdon aver luòc.
  27. (fr) J. C. Dillon, « Place du lait dans l'alimentation humaine en régions chaudes », dins J-L. Tisserand, Le lait dans la région méditerranéenne, Options Méditerranéennes : Série A. Séminaires Méditerranéens, n° 6, 1989, pp. 163-168.
  28. Per exemple, un tau fenomèn foguèt a l'origina de plusors epidemias de gripa murtrieras.

Suls autres projèctes Wikimèdia :