Lo Creissent Fertil es una expression designant una region biogeografica de l'Orient Pròche formant una listra de tèrras cultivablas mercé a un climat sufisentament pluviós, delimitat al sud pel desèrt de Siria (la partida nòrd del desèrt d'Arabia), a l'oèst per la Mediterranèa, e pels monts Taurus e Zagros al nòrd e a l'èst[1]. Passa pels Estats actuals d'Israèl, Palestina, Jordania, la Siria, Liban, lo sud èst de Turquia, lo nòrd e l'èst d'Iraq, e lo bòrd oèst d'Iran[2]. Lo tèrme fuguèt introduch en 1916 per l'arqueològ James Henry Breasted de l'Universitat de Chicago que l'arc format sembla a un creissent.

Mapa del Creissent Fertil per James Henry Breasted, 1916

Definicion originala modificar

Abstraccion puslèu qu'un espaci real plan delimitable, lo tèrme de "Creissant fertil " foguèt concebut al sègle XX per l'arqueològ american James Henry Breasted dins son obratge « Outlines of European History ». Lo Creissent Fertil es « un miègcercle obèrt cap al Sud, situat al nòrd d'Arabia, se terminant a l'Oèst dins l'angle Sud-Èst de Mediterranèa e a l'Èst dins lo fons septentrional del golf Persic », « una mena de listra cultivabla del desèrt ». Un espaci estepic bordat d'un costat per de monts, de l'autre pel desèrt, e jonhent Mediterranèa al Golf persic. Atal presentada, l'expression pareis subretot descriptiva. aquela unitat del « Creissant Fertil » ten d'en primièr a un miltan particular, l'espaci obèrt de las estèpas. Mas lo desèrt de Siria, aquel « golf desetic » coma lo nomena, dona tanben son sens a l'expression, seriá lo luòc d'origina d'ont regularament una novèla èrsa de populacion semitica seriá vengut conquerir lo Creissant fertil. L'unitat del Creissent fertil seriá donc tant naturala coma culturala, çò que l'expression amaga totalament. Aquela unitat seriá assegurada per de construccions imperialas que lo centre se trapa en Mesopotamia, o en Babilònia. Es dempuèi aquí que per tres còps los Semitas conquistèron t unifièron lo Creissent fertil: Empèri babilonian, Empèri Assirian, Empèri caldean, segon un esquèma ternari calcat sus l'istòria d'Egipte. Babilonia quitement non estepica es inclusida dins lo Creissant Fertil. Es donc una configuracion espaciala ont se mesclan de miltans mediterranèus e de mitan estepics, veire desertics, agricultura seca e agricultura asagada[1]

Lo Creissent Fertil es un espaci obèrt que, al nòrd e a l'èst, sembla butar sus las cedenas montanhosas del Taurus e del Zagros, boscats. Se lo tèrme exterior pausa pas de problèma, l'inferior es mens aisit de determinar. Lo mejan plan comòde e sovent utlizat es de prene l'isoieta dels 250 mm considerat mai sovent coma limitant la possibilitat de practicar l'agricultura seca[1].

Lo creissant Fertil, possiblament espandit a Egipte, es enseguida evocat de biais desviat per evocar lo periple d'Abraam, la naissença de l'agricultura, l'unitat araba pels nacionalistas arabs e subretot los Achemitas[1].

Espandiment a Egipte modificar

 
Una autra definicion del Creissent fertil, venguda frequenta

Notant las similitudas geograficas e istoricas entre las doas regions, Vere Gordon Childe, dins « The Most Ancient East », espandís lo Creissant Fertil al val del Nil[1].

Aquela autra definicion uèi populara, qu'inclutz Egipte, correspondent pas a la definicion d'origine qu'es la mai sovent abmesa. Asagada pel Jordan, l'Orontes, l'Eufrates, lo Tigre e le Nil (cinc fluvis de l'Orient Pròche), cobrissent unes 400 000 a 500 000 km², e poblat de 40 a 50 milions d'individús, la region s'espand subretot sus la plana alluviala del Nil, contunhnat sus la riba èst de Mediterranèa, a l'entorn nòrd del desèrt de Siria e comprend Mesopotamia tota, fins al golf Persic.

Luòc de naissença de l'agricultura modificar

Selon Bernard Geyer e Paul Sanlaville, lo Creissent Fertil es una nocion bioclimatica sobretot. Correspond a la zona de despartiment de las cerealas salvatjas, zona ont l'indici pluviometric es superior a 200 mm per an e permet una agricultura seca. es encara dins aquela zona que la primièra agricultura de l'umanitat nasquèt amb la domesticacion del blat e de l'òrdi al Neolitic. Començariá atal per la val de Jordan per s'acabar als pemonts del Zagros oriental passant per la Jaziza sirianoiraquiana[3],[4]. Comprend donc pasi Egipte e Mesopotamia.

Lo climat evoluèt amb lo temps, mas lo Creissent Fertil aviá ja al començament de l'Olocèn, a la sortida de la darrièra edat glaciària, un clima qu'encoratjava l’installacion de fòrça plantas annallas, que produson mai granas comestiblas que las plantas perennas. La varietat dels nivèls d'altitud de la région favorisava l'expleitacion, la cultura e a domesticacion de fòrça espècias de plantas, e subretot mai d'una cerealas, contribuissent al começament del Neolitic. Lo Creissent Fertil èra tanben un abitat favorable per quatre de las cinc mai importantas espècias d'animals domesticadas: la vaca, la cabra, lo moton, e lo pòrc. Foguèt benlèu lo fogal de lor domesticacion. La cinquena espècia, lo caval, viviá a proximitat mas foguèt domesticat mai tard dins l'estèpa eurasiana.

Vejatz tanben modificar

Articles connèxes modificar

Bibliografia modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 et 1,4 Le « Croissant fertile ». Naissance, définition et usages d'un concept géohistorique par Vincent Capdepuy Doctorant à l'UMR 8504 Géographie-cités EHGO. sur cairn.info
  2. D'après J. Cauvin (Naissance des divinités, naissance de l'agriculture, Champs-Flammarion, 1997) et le manuel Le Proche-Orient et l'Égypte antiques, le Croissant fertile va de la mer Morte jusqu'au plateau iranien.
  3. Roland Jaubert et Bernard Geyer (dir.
  4. Paul Sanlaville, Le Moyen-Orient arabe.