Dobrir lo menú principal
Mètro de Barcelona

Barcelona Metro - Liceu entrance.jpg
Anciana dintrada estacion de Licèu

Dubertura 1924
Operator FGC e TMB
Autoritat ATM Barcelona
Tipe servici transit rapid sosterranh
Territòri cobèrt Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Sant Boi de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Esplugues de Llobregat, el Prat de Llobregat e Montcada i Reixac
Linhas 11 (8 TMB + 3 FGC)
Estacions 180 (156 TMB + 24 FGC)
Longor 143,3 km
Max. prigondor 56 m
Cobertura de mobila 150 estacions (TMB + FGC)

Lo Mètro de Barcelona es una ret de camin de fèrre metropolitan sosterranh de la vila de Barcelona e de qualques vilas dels seus environs, coma: l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Sant Boi de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Esplugues de Llobregat, el Prat de Llobregat e Montcada i Reixac. Aquel listat se veirà agrandit quand s'acabarà la Linha 9 e d'autres projèctes d'agrandiment que connectaràn melhor la comarca del Bas Llobregat e la rèsta de municipalitats del Barcelonés amb Barcelona e a l'encòp tanben melhorarà lo transpòrt a nivèl municipal e comarcal.

Se prenèm pas en compte las linhas de Barcelona-Valés (1863) ni Llobregat-Anoia (1912), que foncionavan alavetz mai coma camin de fèrre, la primièra linha de mètro que s'inaugurèt foguèt la nomenada Grand Mètro de Barcelona (Gran Metro de Barcelona en catalan) çò 1924 (actuala L3). Dos ans mai tard comencèt lo servici del Mètro Transversal entre Bordeta e Catalonha (actuala L1) que foguèt bastit per l'Exposicion Internacionala de Barcelona de 1929, en jonhent lo centre de la vila amb l'exposicion, a la plaça d'Espanha e Montjuïc. Foguèt inaugurat pel cònsol Darius Rumeu e Freixa, segond baron de Viver.

A l'ora d'ara la ret compta 11 linhas geridas per dos operators diferents (TMB e FGC) amb tarifas integradas (exceptat lo bilhet simple) dins lo sistèma tarifari de sièis zònas creadas per l'Autoritat del Transpòrt Metropolitan (ATM) que compren tanben autobuses urbans e interurbans, tramvia e de trens d'entorns dins l'Airal Metropolitan de Barcelona. Totas las linhas de mètro se tròban dins la zòna 1 del domeni integrat.

En 2007 395,7 milions de passatgièrs utilizèron lo mètro (366,4 las linhas de TMB e 29,3 las dels FGC), çò que signifiquèt un recobrament de mai de 205 milions d'èuros. Aiçò representa un aument de 13,1 milions d'usatgièrs respècte a 2006.

La ret de MètroModificar

A l'ora d'ara la ret de Mètro de Barcelona a una longor de 118,6 km e 180 estacions repartidas en 11 linhas, que quand s'acabaràn las òbras de la Linha 9 e la Linha 10 s'i apondràn 46,6 km e amb la finalizacion de la rèsta de projèctes d'agrandissament (entre 2008 e 2014), la ret als environs de l'an 2014 aurà unes 190 km e 232 estacions repartidas en 11 linhas, se se considèra la rama de la L9 coma una onzena linha.

Linhas del MètroModificar

Linhas del Mètro de Barcelona
Nom Color Partença Destinacion Inauguracion Primièra
operacion1
Operator Longor
(km)
Estacions Temps de viatge
(m)
Largor de via
(mm)
  Roja Hospital de Bellvitge Fondo 1926 1926   TMB 20,7 30 35 1674
  Lila Paral·lel Pep Ventura 1995 19592   TMB 13,5 17 24 1435
  Verda Zona Universitària Trinitat Nova 1924 1924   TMB 18,5 26 36 1435
  Groga Trinitat Nova La Pau 1973 19263   TMB 16,7 22 36 1435
  Blava Cornellà Centre Horta 1959 1959   TMB 16,6 23 37 1435
  Malva Plaça Catalunya Reina Elisenda 1929 18634   FGC 5,2 9 14 1435
  Marron Plaça Catalunya Avinguda Tibidabo 1954 18634   FGC 4,63 7 10 1435
  Rosa Plaça Espanya Molí Nou 2000 19125   FGC 12 11 21 1000
  Iranja Terminal 1 Can Zam 2009-14 -   TMB 46,6 39 (51) - 1435
  Blau clar Gorg Polígon Pratenc 2009-14 -   TMB - 32 - 1435
  Verd clar Trinitat Nova Can Cuiàs 2003 2003   TMB 2,1 5 6 1435
1 Se l'an es anterior a l'inauguracion significa qu'operèt coma part d'una autra linha o per una autra companhiá.. 2 Actuala L5. 3 Ramal de l'actuala L3. 4 Camin de fèrre de Sarrià a Barcelona. 5 Magòria-Martorell.