Ataülf ( tanben Athavulf,[1] Atawulf,[2] o Ataulf , Adolf, latinizat en Ataulphus) (c. 310, 15 d'agost de 415) foguèt rei dels visigòts entre 410 e 415. Durant son règne, transformèt l'estat visigòtic d'un reialme tribal en un poder politic màger de l'Antiquitat tardiva.[3]

Ataülf
Retrach d'Ataülf conservat al Musèu del Prado pintat per Raimundo de Madrazo y Garreta (1858).
Retrach d'Ataülf conservat al Musèu del Prado pintat per Raimundo de Madrazo y Garreta (1858).
Retrach d'Ataülf conservat al Musèu del Prado pintat per Raimundo de Madrazo y Garreta (1858).
Biografia
Naissença ?
N. a
Decès 415
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
País: Rei dels visigòts
Epòca: Antiquitat
Règne: 410 a 415
Davancièr: Alaric Ièr
Successor: Sigeric

Referéncias

modificar
  1. Patrick J. Geary, ed., Readings in Medieval History (Ontario: Broadview Press Ltd., 2003), 97.
  2. Henry Bradley, The Goths: from the Earliest Times to the End of the Gothic Dominion in Spain (New York: G.P. Putnam's Sons, Second edition, 1883), chapter 11.
  3. Wolfram, Herwig ((1979, tr. 1988)). History of the Goths, p. 164.  «[...] within that period he developed from a tribal chief to a late antique statesman.»