O‘zbekiston Respublikasi
O‘zbekiston Jumhuriyati
Devisa nacionala: (cap)
Lenga oficiala ozbèc
capitala
populacion (an)
Tashkent
2 154 649 abitants (2003)
President Shavcat Mirziïaiev
Primièr ministre Shavcat Mirziïaiev
Superfícia 447 400 km²
Populacion 26 851 195 (2005)
Independéncia
- Jorn
(de l'URSS)
1 de setembre de 1991
Moneda som ozbèc
Ora
Ora d'estiu
UTC+5
UTC+6
Imne nacional Imne nacional d'Ozbequistan
ISO-3166 (Internet) .uz
Còde telefonic + 998

La Republica d'Ozbequistan o simplament Ozbequistan (en ozbèc : Oʻzbekiston) es un estat d'Asia Centrala. Confronta al nòrd Cazacstan, al nòrd-oèst la mar d'Aral, a l'èst Quirguizstan e Tatgiquistan e al sud, en una corta porcion de frontièra, Afganistan, e Turcmenistan.

La capitala es Tashkent.

Lo gentilici es ozbèc -a.

Geografia modificar

Istòria modificar

Lo periòde preozbèc modificar

Lo territòri ozbèc actuau correspond a la Transoxiana de l'Antiquitat qu'èra una region crosiera situada lòng de la Rota de la Seda e deis axes d'invasion vèrs lo sud dei pòbles nomadas eurasiatics. De l'Antiquitat a la disparicion de la Rota de la Seda, l'endrech conoguèt donc una alternància de periòdes de prosperitat economica e d'epòcas guèrras saunosas e destructritz. D'efèct, segon un procès d'assimilacion regularament repetit en Asia e en Euròpa, lei nomadas eurasiatics èran militarament fòrça superiors ais armadas dei principats marchands mai èran gaire nombrós. Ansin, après un periòde de conquista e de pilhatges, avián besonh de l'ajuda de foncionaris locaus per administrar seis estats e adoptavan rapidament lei costumas de la majoritat deis abitants (forma de l'estat, religion, capitala... etc.). Una ò doas generacions èran necessàrias per cumplir aquela evolucion. Puei, leis estats fondats per leis envasseïres començavan de declinar e èran alora destruchs per un novèu pòble nomada entraïnant lo començament d'un cicle novèu d'assimilacion.

Samarcanda es un dei simbòls d'aqueu procès. Ciutat fòrça anciana conquistada per lei Macedonians e per lei Sassanidas, èra venguda un centre comerciau e religiós major de l'Asia Centrala. Après la disparicion dei Sassanidas, passèt succesivament sota contraròtle arab, turc e chinés. Lo periòde chinés correspond a una epòca fast per la ciutat car lei marchands de la vila avián lo contraròtle de la màger part dau comèrci entre Pèrsia, Índia e China. Presa un segond còp per leis Arabs en 710, gardèt una posicion privilegiada lòng de la Rota de la Seda e foguèt una dei capitalas de l'Emirat Samanida (862-999), principat prospèr eissit de la dislocacion dau Califat Abbassida. Pasmens, lei Samanidas declinèron e foguèron reversats per de nomadas turcs au començament dau sègle XI. Maugrat una situacion politica caotica au sen de la vila, lei Turcs capitèron de mantenir l'activitat comerciala. En revènge, foguèt pas lo cas dei Mongòls que pilhèron dos còps la ciutat dins lo corrent dau sègle XIII. Samarcanda conoguèt alora un periòde de declin que durèt fins a 1369. Aquela annada, Tamburlan la chausiguèt coma capitala e la vila venguèt la capitala de l'Empèri Timurida. Après la disparicion d'aquel empèri, foguèt integrada au sen dau Khanat de Bukhara. Retrobèt pas son importància economica anciana en causa de la disparicion de la Rota de la Seda mai demorèt un centre demografic important d'Asia Centrala.

Consequéncia importanta d'aquela istòria trebolada, quand la Rota de la Seda dispareguèt au sègle XVI, la demografia regionala èra ja fòrça complèxa e mesclava generalament de populacions iranianas, turcas, turcomongòlas e mongòlas. Politicament, l'endrech èra dominat per leis Ozbècs — que venián de l'envaïr — que formèron lei Khanats de Khiva (1511), de Bukhara (1599) e de Kokand (1709).

Lo periòde ozbèc modificar

Leis Ozbècs son eissits d'una dinastia nomada turcomongòla, lei Chaïbanides, descendenta de Gengis Khan. Installats au nòrd de la Mar d'Aral durant lo sègle XIV, migrèron vèrs lo sud. Au sègle seguent, Khwarezm e Transoxiana èran venguts lo còr de son territòri. Assaièron de fondar un khanat independent au sud de la Mar d'Aral mai lo projècte mau capitèt en causa de la proximitat dei tribüs cazacas. En revènge, una segonda temptativa durant lo rèine de Muhammad Chaïbani (1500-1510) entraïnèt la creacion dau Khanat de Khiva après l'ocupacion de Samarcanda, de Bukhara, de Tashkent e de Fergana. Pasmens, la fragmentacion politica demorèt la nòrma au sen dei tribüs ozbècas e l'ensems d'aqueu pòble foguèt pas unificat avans lo rèine d'Abdullah Khan (1583-1598).

La dinastia chaïbanida conoguèt una crisi après la disparicion d'Abdullah Khan. Un an après sa mòrt, aquò entraïnèt la fragmentacion dau Khanat de Khiva e la fondacion dau Khanat de Bukhara. Accelerèt tanben la sedentarizacion deis Ozbècs. D'efèct, blocats entre leis òrdas cazacas au nòrd e lei Safavidas au sud, deguèron demorar en Khwarezm, en Fergana e en Transoxiana. En 1709, un tresen khanat se formèt ambé Kokand coma capitala. Sovent en lucha entre elei, lei khanats ozbècs deguèron tanben faciar d'incursions turcmènas.

Leis Ozbècs prenguèron l'avantatge a la fin dau sègle XVIII e au començament dau sègle XIX ambé la presa dau poder per lei dinastias dei Mankit a Bukhara (1785) e dei Kungrat a Khiva (1804). D'efèct, lei dinastias novèlas capitèron de crear d'estats centralizats e de desvolopar lei cambis comerciaus ambé Russia. Aquò favorizèt una renaissença de la vida urbana e una modernizacion deis estats ozbècs, especialament de la produccion agricòlas.

Lei periòdes coloniau e sovietic modificar

La conquista russa modificar

 
Expansion russa en Asia entre 1725 e 1914.

Lei Rus comencèron de s'interessar a l'Asia Centrala tre lo rèine de Pèire lo Grand (1682-1725). Pasmens, lei premiereis expedicions s'acabèron per de reviradas ambé l'anientament d'un còrs de soudats rus per lo Khanat de Khiva en 1717 e de problemas logistics liats au clima en 1739. Pasmens, après la somission deis òrdas cazacas dins lo corrent de la premiera mitat dau sègle XIX, Russia èra venguda vesina dei khanats ozbècs, çò que facilitèt la conquista de khanats ozbècs minats per lei conflictes entre elei.

La conquista comencèt en 1865 après la reduccion en esclavatge d'un grop de soudats e de colons rus per leis autoritats ozbècas. Per lei Rus, aquò èra l'ocasion d'abolir l'esclavatge dins la region, de limitar la progression britanica e de prendre lo contraròtle de tèrras agricòlas drudas. Lei generaus locaus aprofichèron tanben son autonòmia per organizar d'expedicions que seis objectius podián èsser diferents dei projèctes iniciaus dau govèrn centrau. Tashkent foguèt conquistada en 1865, Samarcanda en 1868 e la riba drecha d'Amodarià en 1873. Dos ans pus tard, una revòuta de Fergana entraïnèt l'annexion dau Khanat de Kokand. Lei dos khanats restants perdiguèron la màger part de son territòri e foguèron obligats d'acceptar un protectorat rus.

Lei Rus considèron lei territòris conquistats coma de colonias e i installèron una administracion militara e de colons. Dins aquò, la preséncia dei colons se limitèt sustot a la faissa septentrionala dau Cazacstan actuau e ai vilas principalas. En Ozbequistan, franc dei centres urbans majors coma Tashkent, i a aguèt donc pas de comunautats russas importantas. Pasmens, leis efècts de la colonizacion foguèron pus importants dins lo sector economic ambé lo desvolopament de la produccion cotonièra.

La formacion de la RSS d'Ozbequistan modificar

En 1917, lei combats de la Guèrra Civila Russa conoguèron una declinason ozbèca. Menèt a la formacion de la Republica Socialista Sovietica d'Ozbequistan que sei frontieras foguèron pauc a pauc establidas dins lo corrent deis annadas 1920-1930. Constituva de l'URSS, aquela republica es a l'origina de l'Ozbequistan actuau.

En Ozbequistan, la populacion indigèna foguèt inicialament pauc pertocada per lei luchas entre Roges e Blancs. Aquò permetèt a la comunautat russa de prendre lo contraròtle de Tashkent e d'i fondar un poder favorable ai Bolchevics. Pasmens, a partir de 1919, lei Roges se turtèron a d'insureccions dei populacions musulmanas e a la volontat dei khans de Khiva e de Bukhara de restaurar son independéncia. De combats confüs entraïnèron l'annexion dei dos Khanats e causèron de destruccions considerablas. Ansin, quand leis autoritats sovieticas centralas poguèron mandar de renfòrç significatius en Ozbequistan, la famina aviá ja vencut leis insurgents. En 1923, la totalitat de l'Asia Centrala èra tenguda per l'Armada Roja.

La definicion dei limits entre lei diferents pòbles comencèt en 1924 e foguèt principalament dirigit per Estalin. Lo principi de la formacion de republicas « nacionalas » dictèt lo decopatge mai la demografia complèxa de la region empachèt una aplicacion estricta, especialament dins la Vau de Fergana. Ansin, de minoritats importantas foguèron formadas au sen de cada republica. La RSS d'Ozbequistan i deroguèt pas ambé l'inclusion de minoritats cazacas, tatgicas e quirquizas. En mai d'aquò, en 1936, un segond traçat donèt a la RSS d'Ozbequistan la RSSA de Caracalpaquistan situada au sud de la Mar d'Aral.

Lo periòde sovietic modificar

 
Asia Centrala Sovietica en 1936.

Lo periòde sovietic foguèt marcat per l'eliminacion dau clergat musulman e dei « nacionalistas » ozbècs durant lo periòde estalinian. Pasmens, la Segonda Guèrra Mondiala permetèt l'industrializacion de la region e de progrès sociaus importants (disparicion de l'illetrisme, drechs de la frema... etc.) e Ozbequistan venguèt la republica sovietica pus desvolopada d'Asia Centrala.

Pasmens, una partida importanta de son territòri foguèt especializat dins la produccion intensiva de coton. Aquò necessitèt de desviar lei fluvis Amodarià e Sirdarià, per alimentar lei rets d'aigatge, e entraïnèt l'assecament progressiu de la Mar d'Aral. De mai, se desvolopèt una corupcion importanta au sen de la direccion dau PC Ozbèc per falsificar lei chifres de la produccion de coton. Descubèrta en 1983, aquel afaire entraïnèt una reaccion viva de Moscòu que renforcèt son contraròtle sus leis autoritats de Tashkent.

A la fin deis annadas 1980, la crisi economica sovietica entraïnèt de tensions intèrnas entre lei diferents pòbles de la RSS d'Ozbequistan. En particular, en 1989, de pogròms foguèron organizats dins la Vau de Fergana còntra lei Meshkets, una minoritat caucasenca deportada per Estalin en 1944. Dins aquò, en causa de sa dependéncia ai republicas sovieticas europèas, Ozbequistan assaièt de mantenir en plaça l'URSS. Ansin, lo 31 de març de 1991, leis Ozbècs votèron largament en favor de l'Union (93,7% de sufragis exprimits en favor dau mantenement). Pasmens, quand lei Rus proclamèron la superioritat de la lèi russa sus la lèi sovietica, Tashkent se resignèt a la disparicion de l'Union e proclamèt son independéncia lo 31 d'aost.

L'Ozbequistan independent modificar

Dempuei son independéncia, Ozbequistan es dirigit per Islom Karimov que foguèt elegit a la presidéncia en decembre de 1991. Una constitucion novèla foguèt adoptada lo 8 de decembre de 1992. Pasmens, lo president a establit un regime autocratic ambé l'enebiment dei partits d'oposicion e la presa de contraròtle dei ressorsas economicas principalas dau país. Una susvelhança e una censura atentiva permèton a l'ora d'ara d'empedir la resurgéncia de movements politics ostils au govèrn. Dins aquò, aquela repression a favorizat la formacion de guerilhas armadas, especialament dins lei regions frontalieras d'Afganistan ò pobladas per de minoritats mau representadas au sen dau govèrn.

Politica modificar

Constitucionalament, lo govèrn d'Ozbequistan establís la separacion de poders, la libertat d'expression e la democracia representativa. En realitat, l'executiu deten gaireben tot lo poder. Lo poder judiciari es pas independent e lo parlament, que s'amassa solament qualques jorns a l'an, a pauc de poder per donar forma a las leis.

Lo president nomena e remplaça los governadors provincials.

Al referendum de decembre de 1995, lo primièr mandat de Islam Karimov foguèt prorogat. Un autre referendum nacional se debanèt lo 27 de genièr de 2002 per, de nòu, prorogar lo sieu mandat. Lo referendum s'aprovèt e lo mandat de Karimov foguèt estendut per una lei del Parlament fins a decembre de 2007.

La majoritat dels observaires internacionals declinèron participar al procèssus e reconeguèron pas los resultats perque reunissián pas los estandards basics.

Lo referendum del 2002 compreniá tanben un plan per crear un Parlament bicameral. L'edifici que deviá assostar lo parlament es a l'ora d'ara en construccion. Las eleccions pel nòu Parlament bicameral se debanèron lo 26 de decembre mas cap de candidat o partit opausant vertadièrament independent aguèt l'oportunitat d'i participar. La mission d'observacion limitada de l'OSCE concluguèt que las eleccions arribèron a pena als estandards internacionals per d'eleccions democraticas.

Divèrses partits politics son estats formats amb l'aprobacion del Govèrn mas an pas mostrat encara d'interès per defendre d'alternativas a la politica del govèrn. Malgrat la preséncia de multiples mejans de comunicacion (ràdio, TV, premsa), aqueles se tròban tanben jol contraròtle del govèrn e tractan rarament de tèmas politics.


Economia modificar

Article detalhat: Economia d'Ozbequistan.

Cultura modificar

Bibliografia modificar

Liames intèrnes modificar

Nòtas & referéncias modificar


 

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Ozbequistan.