Vilatge d'Occitània

Ricaud (en francés tanplan coma en occitan) es una comuna lengadociana, situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Ricaud
Ricaud
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La comuna, la glèisa.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 20′ 48″ N, 1° 53′ 30″ E
Superfícia 5,92 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
204 m
179 m
165 m
Geografia politica
País Lengadòc Armas de Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
111
Carcassona
Canton
1105
Bassin Chaurien, en francés (Castèlnau d'Arri Sud abans 2015)
Intercom
200035855
CC de Castèlnau d'Arri Lauragués Audenc
Cònsol Nicole Martin
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
301 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

308 ab.
Densitat 51,69 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Ricaudois (en francés)
Còde postal 11400
Còde INSEE 11313

Geografia

modificar
 
Comunas a l'entorn.

Toponimia

modificar

Las fòrmas ancianas son : Recalt, Recaut, Ricaltum en 1190, 1192, 1193, 1194, Le terroir de Recaure, comprene Recaude en 1255, Villa de Ricauta en 1271, Villa de Ricaudo en 1317, De Recaudo, ...villa de Ricaudo en 1362, De Recaldo en 1381, Ricaut en 1441, Ecclesia Beati Supplici de Ricaldo, ...Beati Sulplici de Ricaudo en 1457, Ecclesia de Ricaudo ad honorem Beati Simplici (sic) en 1469, Ricault en 1469, Ricaud en 1781. La prononciacion occitana es Ricáut [1], dins la grafia de l'abat Antòni Savartés, donc [ri'kawt].
Ricaud ven del nom germanic d'òme Ric-wald [2],[3].

Puègbusca

modificar

Las fòrmas ancianas son : Podium Buscanum en 1362, Ecclesia de Podio Buscano, in honore sancti Johannis Baptistae al sègle XV, Decimarium Sancti Johannis de Podio Buscano al sègle XV, Puegbusca en 1441, Saint Jean de Pechbusque en 1644, Pechbusque en 1781[4]. Segon Dauzat e Rostaing, Puègbusca (Nauta Garona) vendriá de puèg, resultat de podium e de busca, « petita lenha » [5], explicacion dobtosa per nòstre Puègbusca, tanplan coma per l'omonime tolosan, perqué i a clarament un reculament d'accent.

Istòria

modificar

Fines, en latin, es una anciana estacion sus l'itinerari de Bordèu a Narbona, a 34 milas de Tolosa, cap a Castèlnau d'Arri. Walckenaër plaça aquela localitat a Puègbusca, Longnon près de Ricaud, a qualques km del besal del canal [6].
Entre 1790 e 1794, Puègbusca foguèt incorporat a Ricaud [7]. Puègbusca es a un km a l'èst-sud-èst de Ricaud. La glèisa èra un pauc mai al sud, segon la mapa de Cassini. Puègbusca es una anciana comunautat, una parròquia annèxa de Sopècs, a la diocèsi de Sant Pàpol.

Administracion

modificar
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2001 (2026) Nicole Martin sense retirada foncion publica
  2001 André Bondouy    
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 306, totala: 308
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
388 421 449 530 571 555 603 606 565

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
556 535 492 506 423 449 431 396 396

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
338 347 322 311 297 267 257 273 253

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
204
185
150
187
245
242
271
279
283
290
2009 2010
288
291
294
296
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 301 abitants e la densitat èra de 50,84 ab/km².

Lòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas amb la comuna

modificar

Véser tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar
  1. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 349, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f441.item.texteImage
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 567
  3. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 184
  4. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 297, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f389.item.texteImage
  5. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 521-522, a Pech
  6. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 140, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f232.item.texteImage
  7. http://cassini.ehess.fr/fr/html/fiche.php?select_resultat=29095