Coprince d'Andòrra

La cosobeiranetat d'Andòrra foguèt establida en 1278 pel tractat de pareatge entre l'evesque d'Urgèl (jos la sobeiranetat del comte de Barcelona, rei d'Aragon) e lo comte de Fois (jos la sobeiranetat del rei de França). Las valadas andorranas, situadas dins lo comtat d'Urgèl èran l'objècte d'un debat entre los dos vassals principals del comte, l'evesque d'Urgèl e lo vescomte de Castelbon. Lo vescomtat de Castelbon passèt al comte de Fois, qu'eretèt doncas de pretencions sus Andòrra. Lo comtat de Fois, amb lo vescomtat de Castelbon e la cosenhoriá d'Andòrra foguèron acampats al reialme de Navarra en 1479, puèi al reialme de França en 1589. Es sens dobte a l'ocasion de l'accession al tròn de Navarra que lo títol d'Andòrra evoluèt de senhoriá en principautat.

Infotaula de carga politicaCoprince d'Andòrra
TitularJoan-Enric Vives i Sícilia (12 mai 2003–)
Emmanuel Macron (14 mai 2017–)
TractamentSa Excelléncia
Designat perDiocèsi d'Urgèl
Republica Francesa
JurisdiccionAndòrra Modifica el valor a Wikidata
LuòcAndòrra Modifica el valor a Wikidata
Creacion8 de setembre de 1278 Modifica el valor a Wikidata
ListaLista

En 1607, lo rei Enric IV uniguèt la Corona de Navarra e la part foissenca de la Corona d'Andòrra a la Corona de França. L'abolicion de la reialtat es proclamada lo 21 de setembre de 1792, lo coprince e rei Loís XVI es destronat. En 1793 la Republica Francesa refusa d'exercir una sobeiranetat sus Andòrra. Los coprinces evesques règnan doncas d'ara enlà sols. En 1806 Napoleon Ièr restabliguèt a son profièch la sobeiranetat francesa sus Andòrra, considerant que dempuèi 1607 la part de sobeiranetat andorrana es unida a la sobeiranetat francesa, e que lo sobeiran francés, qual que siá, deten la sobeiranetat andorrana de drech. De 1814 a 1830 (levat pendent los Cent Jorns) lo rei de França exercís tornarmai la sobeiranetat coma coprince d'Andòrra. En 1830 lo coprince rei Carles X es destronat. Los caps successius de l'Estat francés, seguissent la logica establida per Napoleon, exercisson la sobeiranetat andorrana e pòrtan lo títol de coprince d'Andòrra ex officio.

L'autoritat es indivisibla dels dos coprinces: l'evesque d'Urgèl e lo president de la Republica Francesa.Delegan lors poders a dos viguièrs : lo Viguièr episcopal e lo Viguièr francés.
Dempuèi 1993, data de la primièra Constitucion de la Principautat, los Coprinces venon Caps d'Estat indistinctes, e lo pòst de viguièr existís pas pus. Lo cap del Govèrn es eissit del Conselh de las Valadas compausat de 28 membres elegits per las 7 parròquias a rason de 4 conselhièrs per parròquia.

Coprinces episcopals Coprinces de Fois, Bearn, Navarra e França Periòde
Pere d'Urtx, evesque d'Urgèl Rogièr Bernat III de Fois, comte de Fois, vescomte de Bearn 1278-1293
Vacant 1293-1295
Guillem de Montcada, evesque d'Urgèl 1295-1302
Gaston Ièr, vescomte de Bearn 1302-1308
Vacant 1308-1309
Ramon Trebaylla, evesque d'Urgèl 1309-1315
Gaston II, vescomte de Bearn 1315-1326
Arnau de Llordà, evesque d'Urgèl 1326-1341
Pere de Narbona, evesque d'Urgèl 1341-1343
Gaston III Fèbus, vescomte de Bearn 1343-1347
Vacant 1347-1348
Nicolau Capoci, evesque d'Urgèl 1348-1351
Hug Desbach, evesque d'Urgèl 1351-1361
Vacant 1361-1362
Guillem Arnau de Patau, evesque d'Urgèl 1362-1364
Vacant 1364-1365
Pere de Luna, evesque d'Urgèl 1365-1370
Vacant 1370-1371
Berenguer d'Erill i de Pallars, evesque d'Urgèl 1371-1388
Galceran de Vilanova, evesque d'Urgèl 1388-1391
Matiu de Fois-Castelbon, vescomte de Bearn 1391-1398
Isabèla Ièra, vescomtessa de Bearn e Archibald (de jure uxoris) 1398-1413
Joan Ièr, vescomte de Bearn 1413-1415
Vacant 1415-1416
Francesc de Tovia, evesque d'Urgèl 1416-1436
Vacant Gaston IV, vescomte de Bearn 1436-1437
Arnau Roger de Pallars, evesque d'Urgèl 1437-1461
Vacant 1461-1462
Jaume de Cardona i de Gandia, evesque d'Urgèl 1462-1466
Vacant 1466-1467
Roderic de Borja i Escriva, evesque d'Urgèl 1467-1472
Pere de Cardona, evesque d'Urgèl Francés Fèbus, vescomte de Bearn, rei de Navarra 1472-1483
Catarina Ièra, reina de Navarra e Joan II (de jure uxoris) 1483-1515
Joan Despés, evesque d'Urgèl 1515-1516
Catarina Ièra, reina de Navarra e Enric II (de jure uxoris) 1516-1517
Enric II, rei de Navarra 1517-1530
Vacant 1530-1532
Pere Jordà d'Urríes, evesque d'Urgèl 1532-1533
Vacant 1533-1534
Francesc d'Urríes, evesque d'Urgèl 1534-1551
Joan Punyet, administrator apostolic d'Urgèl 1551-1552
Miquel Despuig, evesque d'Urgèl 1552-1555
Joana III, reina de Navarra e Antòni de Borbon (de jure uxoris) 1555-1556
Juan Pérez García de Oliván, evesque d'Urgèl 1556-1560
Vacant 1560-1561
Pere de Castellet, evesque d'Urgèl 1561-1562
Joana III, reina de Navarra 1562-1571
Vacant 1571-1572
Joan Dimas Loris, evesque d'Urgèl Enric III, rei de Navarra, e IV rei de França 1572-1576
Vacant 1576-1577
Miquel Jeroni Morell, evesque d'Urgèl 1577-1579
Vacant 1579-1580
Hug Ambrós de Montcada, evesque d'Urgèl 1580-1586
Vacant 1586-1587
Andreu Capella, evesque d'Urgèl 1587-1609
Vacant 1609-1610
Bernat de Salbà i de Salbà, evesque d'Urgèl Loís XIII, rei de França 1610-1620
Vacant 1620-1621
Luís Díes Aux de Armendáriz 1621-1627
Antonio Pérez, evesque d'Urgèl 1627-1633
Vacant 1633-1634
Pau Duran, evesque d'Urgèl 1634-1643
Loís XIV, rei de França 1643-1651
Vacant 1651-1655
Joan Manuel de Espinosa, evesque d'Urgèl 1655-1663
Vacant 1663-1664
Melcior Palau i Boscà, evesque d'Urgèl 1664-1670
Vacant 1670-1671
Pere de Copons i de Teixidor, evesque d'Urgèl 1671-1681
Vacant 1681-1682
Joan Desbach Martorell, evesque d'Urgèl 1682-1688
Vacant 1688-1689
Oleguer de Montserrat Rufet, evesque d'Urgèl 1689-1694
Vacant 1694-1695
Julià Cano Thebar, evesque d'Urgèl 1695-1714
Simeó de Guinda y Apeztegui, evesque d'Urgèl 1714-1715
Loís XV, rei de França 1715-1737
Vacant 1737-1738
Jordi Curado y Torreblanca, evesque d'Urgèl 1738-1747
Sebastià de Victoria Emparán y Loyola, evesque d'Urgèl 1747-1756
Vacant 1756-1757
Francesc Josep Catalán de Ocón, evesque d'Urgèl 1757-1762
Vacant 1762-1763
Francesc Fernández de Xátiva y Contreras, evesque d'Urgèl 1763-1771
Vacant 1771-1772
Joaquín de Santiyán y Valdivielso, evesque d'Urgèl 1772-1774
Loís XVI, rei de França 1774-1779
Vacant 1779-1780
Juan de García y Montenegro 1780-1783
Vacant 1783-1785
Josep de Boltas, evesque d'Urgèl 1785-1792
La Republica Francesa (refusa de reconéisser lo títol tradicional) 1792-1795
Vacant 1795-1797
Francesco Antonio de la Dueña y Cisneros, evesque d'Urgèl 1797-1806
Napoleon Ièr, emperaire dels Franceses 1806-1812
Andòrra es annexada al departament francés del Sègre (amb la Catalonha espanhòla) 1812-1814
Francesco Antonio de la Dueña y Cisneros, evesque d'Urgèl Loís XVIII, rei de França 1814-1815
Napoleon Ièr, emperaire dels Franceses 1815-1815
Napoleon II, emperaire dels Franceses 1815-1815
Loís XVIII, rei de França 1815-1816
Vacant 1816-1817
Bernat Francés y Caballero, evesque d'Urgèl 1817-1824
Bonifaci López y Pulido, evesque d'Urgèl Charles X, rei de França 1824-1827
Simó de Guardiola y Hortoneda, evesque d'Urgèl 1827-1830
Loís Felip èr, rei dels Franceses 1830-1848
Jacques Charles Dupont de l'Eure, president del Govèrn provisòri 1848-1848
Felip Buchez, president de l'Assemblada Nacionala Constituenta 1848-1848
Francés Arago, president de la Comission del poder executiu 1848-1848
Eugène Cavaignac, cap del Poder executiu 1848-1848
Loís Napoleon Bonaparte, president de la Republica, emperaire dels Franceses 1848-1851
Vacant 1851-1853
Josep Caixal i Estradé, evesque d'Urgèl 1853-1870
Loís Juli Trochu, president del Govèrn de la Defensa nacionala 1870-1871
Denis Benoist d'Azy, president de l'Assemblada nacionala 1871-1871
Jules Grévy, president de l'Assemblada nacionala 1871-1871
Adolphe Thiers, cap del Poder executiu, president de la Republica 1871-1873
Patrice de Mac-Mahon, president de la Republica 1873-1879
Jules Dufaure, president del Conselh 1879-1879
Salvador Casañas y Pagés, evesque d'Urgèl Jules Grévy, president de la Republica 1879-1887
Maurice Rouvier, president del Conselh 1887-1887
Sadi Carnot, president de la Republica 1887-1894
Charles Dupuy, president del Conselh 1894-1894
Jean Casimir-Périer, president de la Republica 1894-1895
Charles Dupuy, president del Conselh 1895-1895
Félix Faure, president de la Republica 1895-1899
Charles Dupuy, president del Conselh 1899-1899
Émile Loubet, president de la Republica 1899-1901
Ramon Riu i Cabanes, evesque d'Urgèl 1901-1901
Vacant 1901-1902
Toribio Martín, vicari d'Urgèl 1902-1902
Joan Josep Laguarda i Fenollera, evesque d'Urgèl 1902-1906
Joan Benlloch i Vivó, evesque d'Urgèl Armand Fallières, president de la Republica 1906-1913
Raymond Poincaré, president de la Republica 1913-1919
Jaume Viladrich i Gaspa, vicari d'Urgèl 1919-1920
Justí Guitart i Vilardebó, evesque d'Urgèl Paul Deschanel, president de la Republica 1920-1920
Alexandre Millerand, president del Conselh, president de la Republica 1920-1924
Frédéric François-Marsal, president del Conselh 1924-1924
Gaston Doumergue, president de la Republica 1924-1931
Paul Doumer, president de la Republica 1931-1932
André Tardieu, president del Conselh 1932-1932
Albert Lebrun, president de la Republica 1932-1940
Ricardo Fornesa i Puigdemasa, vicari d'Urgèl Felip Pétain, cap de l’Estat francés 1940-1943
Ramon Iglesias y Navarri, evesque d'Urgèl 1943-1944
Charles de Gaulle, president del GPRF 1944-1946
Félix Gouin, president del GPRF 1946-1946
Georges Bidault, president del GPRF 1946-1946
Léon Blum, president del GPRF 1946-1947
Vincent Auriol, president de la Republica 1947-1954
René Coty, president de la Republica 1954-1959
Charles de Gaulle, president de la Republica 1959-1969
Alain Poher, president de la Republica per interim 1969-1969
Ramón Malla Call, administrator apostolic d'Urgèl Jòrdi Pompidor, president de la Republica 1969-1971
Joan Martí i Alanis, evesque d'Urgèl 1971-1974
Alain Poher, president de la Republica per interim 1974-1974
Valèri Giscard d'Estanh, president de la Republica 1974-1981
François Mitterrand, president de la Republica 1981-1995
Jacques Chirac, president de la Republica 1995-2003
Joan Enric Vives i Sicília, evesque d'Urgèl 2003-2007
Nicolas Sarkozy, president de la Republica 2007-2012
François Hollande, president de la Republica 2012-2017
Emmanuel Macron, president de la Republica 2017-

Fonts : http://www.worldstatesmen.org/Andorra.html, http://www.worldstatesmen.org/França.html

Vejatz tanben

modificar
Listas de sobeirans de l'Ostal capecian de Borbon

 
D'Enric IV a la Revolucion Francesa, los reis franceses portèron lo títol de rei de França e de Navarra