Vila d'Occitània

Bram (Bram en francés tanplan coma en occitan) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Bram
Bram
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Bram.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 14′ 37″ N, 2° 06′ 55″ E
Superfícia 17,72 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
165 m
135 m
119 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Contrada Lauragués
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
111
Carcassona
Canton
1101
De la Puèja al Rasés (burèu centralizator), canton de Fanjaus abans 2015
Intercom
200035707
CC de Puèja-Lauragués-Malapera (residéncia)
Cònsol Claudie Faucon-Méjean
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
3 204 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

3 285 ab.
Densitat 194,19 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 11150
Còde INSEE 11049

Geografia modificar

Bram es un vilatge circular. Es tanben una vila situada en Lauragués a mièja distància de Carcassona (20 km) e de Castèlnòu d'Arri (18 km) al ras de l'autorota A61 (E80: Lisbona-Istambol) e de la via de camin de fèrre Tolosa Narbona. Es un lòc de passatge entre la Montanha Negra e los Pirenèus.

Bram dispausa d'un escambiador sus l'autorouta A 61 e la D 33-D 4 es causida per l'administracion coma axe Carcassona-Pàmias, al detriment de la RD 119 per Montreal.

 
Comunas a l'entorn.

Toponimia modificar

Las fòrmas ancianas son : Sanctus Julianus de Bram en 1210, Bram en 1211, Brom en 1211, Broamum en 1258, Bromium en 1298, Bramum en 1417, Bronnum, comprene Bromium, en 1378, Bramium en 1443, Braham en 1494, Habran..., Abram en 1589, Bram en 1781 [1]. Dauzat ne cita mai e de pus ancianas : Hebromago (333), Eburomagi (sègle IV, Taula de Peutinger), Hebromagum (sègle IV, Ausòni), Bran (?) en 1210 [2] Lo nom li ven de'eburomagus / Vicus Hebromago, adaptacion del gal eburos (tueis, teis) e magos (mercat, camp) [2].
Entre lo tueis e la proprietat d'Eburos, nom gallic d'òme (atestat), Xavier Delamarre pensa que lo segond es pus probable [3].

Vilarzens modificar

Vilarzens (nom supausat) es una anciana parròquia de la diocèsi de Sant Pàpol; la glèisa, arroïnada [cap a 1900], èra dedicada a Sant Martin. Las fòrmas ancianas son : Villa Magnianacus, in pago Tolosano, super fluvium Fiscanum en 835, Villa Ranesindi ... pro terminio Magnanaco en 898, Villa quae vocatur Rancindo cum ecclesia Sancti Martini en 950, Villarasenc en 1263, Une granche appelée de Villerasan en 1391, Villesaran en 1392, Rectoria Sancti Martini de Villarazen en 1444, Prioratus secularis et sine cura Beati Martini de Villa Rasenci en 1481, Villa rasans en 1494, Rector de Villa Rasencho al sègle XV, Villalzel en 1573, Ville Razen, ... Ville Razem en 1573, Villerazein en 1640, Sanctus Martinus de Villarazens en 1642, Vilarzens en 1711, Villarzens ou Cascarrech en 1760, Vilerazens en 1774, Villarazens en 1781, Villerazens en 1791 [4].
L'abat Savartés manda a Santa Gema, situada al nòrd-oèst de Vilar(a)sens : Sainte Geme la haute, château de Sainte Gème en 1774, Église de Sainte Gemme, dite de Villerazens en 1791. L'abat Savartés precisa que la glèisa [Sant Martin ?] de Vilarzens èra al nòrd del castèl de Santa Gema[5].
Vilarzens o Vilarasens es pas un vilar, es le resultat de villa, que designa las grandas proprietats ruralas a partir del sègle IV, puèi pren pauc a pauc lo sens de « vilatge », e d'un nom germanic, dont la fòrma pus anciana atestada es Ranesind. Las evolucions recentas son l'atraccion de las finalas en -ens ( de -ingos) e una tendéncia a la contraccion : Vilar(r)asens > Vilarzens.

Istòria modificar

Anciana estacion sus la Via Aquitania, simple vicus, mes d'una certana importància (un teatre, un temple, de tèrmes...) [6], Bram comencèt l'Edat Contemporanèa ambe una populacion e una activitat economica mediòcras. En 1818, le prefècte d'Aude, Claude Joseph Trouvé, constata que « Bram... ajusta als avantatges de sa situacion, lo d'èsser traversada per un grand camin que mena per Fanjaus a Mirapeis e que s'embranca al de Carcassona a Tolosa. Es estonable qu'aja pas cap establiment de comèrci. Sas rotas, son pòrt sul canal, l'industria dels abitants, ne garantirián le succès. »[7]. A l'epòca, la vila locala èra Montreal. Desempuèi, Bram quita pas de pujar.

Administracion modificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2011 (2026) Claudie Faucon-Méjean PS  
octobre de 2003 2011 André Viola PS conselhièr general (2001-2015), president de la CC e del Conselh General, puèi Departamental d'Aude (2011-20)
1971 2003 Jacques Cambolive PS Deputat (1978-1993), conselhièr general (1970-2001)
  1971      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 3441, totala: 3539
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
962 1 067 1 178 1 366 1 425 1 429 1 473 1 528 1 560

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 1 528 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 1 924 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
2 417
2 733
2 643
2 650
2 899
2 969
3 156
3 168
3 190
3 281
2009 2010
3 262
3 360
3 315
3 413
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 3204 abitants e la densitat èra de 180,81 ab/km².
  • Remarcar la creissença de Bram en comparason ambe la lenta erosion de la vesina Montreal, 3383 abitants en 1831 e 1980 en 2020 (vertat es que la superficia comunala de Montreal es enòrme, çò que dona mai de pes a l'exòdi rural).

Economia modificar

Bram a doás zònas d'activitat economica. La chifra d'afars de son establiment pus important, Moog Organic (Bio Planète) es de 40 304 K€. Per Montreal, la vesina descasuda, lo primièr a 12 338 k€. I a 266 establiments a Bram e 1349 emplecs en 2018 (respectivament 164 e 410 a Montreal). Es un vertadièr remplaçament.

Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

  • Loís Alibèrt (1884-1959) nascut a Bram, lingüista occitan, autor especialament d'una gramatica, e accessoriament d'un diccionari, que fondan la nòrma classica de l'occitan.
  • Pierre Seel (1923-2005), enterrat al cementèri de Bram
  • Familha Spanghero
  • Olivièr de Tèrme (1200-1274), senhor de Tèrme e de Bram.

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 46, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f138.item.texteImage
  2. 2,0 et 2,1 Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 110
  3. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 148, 297 e 332
  4. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 471, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f563.item.texteImage
  5. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 378, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f470.item.texteImage
  6. Michel Gayraud, L'inscription de Bram (Aude) et les toponymes Eburomagus, Hebromagus, Cobiomagus, en Gaule méridionale, legir en linha https://www.persee.fr/doc/ran_0557-7705_1970_num_3_1_916
  7. Baron Trouvé, Description générale et statistique du département de l'Aude, p. 233-234, Paris, editor Firmin Didot, Imprimeire del Rei, 1818
 
Patrimòni Mondial de l'UNESCO
Etapa precedenta

Santa Aulària
Romavatge de Sant Jacme de Compostèla

Via Tolosana
Etapa seguenta

Sant Pàpol

.