Mirapeis

una comuna francesa
Pels articles omonims, vejatz Mirapeish.
Vila d'Occitània

Mirapeis[1],[2],[3],[4] (Mirepoix en francés) es una comuna lengadociana, administrada per lo departament d'Arièja e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Mirapeis
Mirepoix
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista de Mirapeis del campanal de la catedrala.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 05′ 23″ N, 1° 52′ 28″ E
Superfícia 47,28 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
462 m
308 m
276 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
9
Arièja Armas del Departament d'Arièja
Arrondiment
092
Arrondiment de Pàmias
Canton
0910
Canton de Mirapeis (caplòc puèi burèu centralizator)
Intercom
240900456
CC del país de Mirapeis
Cònsol Nicole Quillien
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
3 130 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

3 262 ab.
Autras informacions
Còde postal 09500
Còde INSEE 09194

La vila, èra a l'origina situada al ras del riu d'Ers, sus la riba dreita, mas foguèt aigada per la rompedura de la paissièra del lac de Puègverd en 1289, e completament destrusida. Foguèt puèi tornar bastida sus l'autra riba sus una terrassa mai nauta balhada pel senhor de Mirapeis.

Geografia modificar

Comunas vesinas modificar

 
Distanças e posicion relativa
  Mirapeis
 Becet
(3,4 km)
 
Cotens
(4,4 km)
 Romengós (5,4 km)
 Mansas
(5,5 km)
 
Molin Nòu
(5,8 km)
 Santa Fe
(5,8 km)
 Malagoda
(5,9 km)


Toponimia modificar

Los toponimistas interprètan los Mirapeis(ses) o Mirapeish coma « gaita los peisses », o quitament « admira los peisses » [la darrèra interpretacion, de Negre e de Grosclaude, pòt semblar malsegura], del vèrbe medieval mirar e del nom peis. Lo punt comun de totes aqueles noms es la preséncia, fenomèn çaquelà banal e pauc caracteristic, d'un flume o d'un riu [e dins aquel cas, los peisses son imaginaris]. A la diferéncia dels Miramonts o dels Mirabèls, los Mirapeis(ses) non son sus una autura ont se vei de luènh [5],[6],[7], çò qu'èra benlèu un biais risolièr d'o reconéisser...

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març 2008 2020 Nicole Quillien PS  
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
3 300 3 193 3 510 3 657 3 633 4 060 4 160 4 394 4 476

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
4 326 4 181 4 187 3 943 4 057 3 942 3 934 3 524 3 560

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
3 368 3 314 3 558 3 261 3 341 3 236 3 112 3 030 3 078

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
3 078
3 255
3 273
3 139
2 993
3 061
3 077
3 107
Cercar
2009 2010
3 139
3 293
3 137
3 293
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments modificar

  Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Pojada, Patrici. Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières, 2009. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  2.  Toponimia occitana.
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. . Top'Òc: Diccionari toponimic occitan.
  4. Institut d'Estudis Occitans. . BdTopoc–Geoccitania.
  5. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 458
  6. Michel Grosclaude, Dictionnaire toponymique des communes du Béarn, Escòla Gaston Febus, 1991, p. 261, per Mirapeish (Bearn)
  7. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 301