Maquís
En botanica, lo maquís designa una formacion vegetala arbustiva caracteristica de las regions de Clima mediterranèu.
Lo tèrme ven de l'italian macchia, el meteis derivat del latin macula, taca, que fa referéncia a l'aspècte pigalhat d'un païsatge de maquís.
Lo maquÍs es una formacion vegetala mai bassa qu'una sèlva (fruticèa), pro densa, constituida subretot d'arbrilhons resistents a la secada, formant de matas espinosas e inextricablas.
Aquela formacion, que s'establís dins los massises cristallins en teren silisós, resulta en general de la degradacion del bòsc de surrièrs, que mai sovent aviá pres la plaça d'una populacion originala d'euses.
En Occitània, se trapa sobretot dins lo massí dels Mauras, l'Esterèl e illas d'Ieras; e a l'entorn per las còstas de catalonha, Corsega e d'Itàlia; e pel mond per las còstas mediterranèas e aquelas de Califòrnia (sonat chaparral), de Chile (sonat matorral), del sud de Sudafrica (sonat fynbos) e unas d'Austràlia (sonat kwongan).
Las plantas linhosas mai caracteristicas del maquís son:
- l'arboç (Arbutus unedo) ;
- la bruga blanca (Erica arborea) ;
- l'auborn espinos (Calicotome spinosa) ;
- la moja negra (Cistus monspeliensis),
- la moja de montanha (Cistus laurifolius) ;
- la moja de fuèlha de sàlvia (Cistus salviifolius) ;
- d'immortalas coma Helichrysum italicum,
- de Lavandas (Lavandula stoechas),
- lo lentiscle (Pistacia lentiscus)
- l'Aladèrn de fuèlha estrecha (Phillyrea angustifolia)
- la Nèrta (Myrtus communis),
- lo romanin (Rosmarinus officinalis)
