L'arboç (en latin: Arbutus unedo) (var. arbocier, darbocier, ledonèir) es un arbust de la familha Ericaceae que buta principalament per las regions mediterranèas mas es present tanben en Irlanda.

DescripcionModificar

Es un arbre perennifoli que pòt mesurar fins a quinze mètres, encara qu'atenga dificilament aquela nautor. Lo tronc es roginós e escarcanhat, cort, amb de copa espessa e redonda. Las fuelhas, d'un peciol cort, son grandas, verdas, de vegadas pus claras al revèrs, lanceoladas, d'entre 5 e 10 cm de long e 5 cm de larg, amb lo bròc ressegat, lisas, brilhantas e sense pels. Las flors son entre blancas e blavas de 1 a 1,5 cm, e fan de paniculas que penjan. Son fruch es apelat arboça, e fa aperaquí 4 cm de diamètre, entre auriòl e roge intens, segon sa maduracion. Sa superfícia es formada per de pichonas particulas aplanadas. Las semenças, dispausadas al centre del fruch, son pichonas e de color negra. Se'n trai la famosa licor d'arboça.

GalariáModificar

Nòtas e referénciasModificar


Ligams extèrnesModificar