Aladèrn de fuèlha estrecha
Phillyrea angustifolia
| Règne | Plantae |
|---|---|
| Sosrègne | Tracheobionta |
| Division | Magnoliophyta |
| Classa | Magnoliopsida |
| Sosclassa | Asteridae |
| Òrdre | Scrophulariales |
| Familha | Oleaceae |
| Genre | Phillyrea |
Phillyrea angustifolia
L., 1753
| Clade | Angiospèrmes |
|---|---|
| Clade | Dicotiledonèas vertadièras |
| Clade | Asteridèas |
| Clade | Lamiidèas |
| Òrdre | Lamiales |
| Familha | Oleaceae |
| Genre | Phillyrea |
| Espècia | Phillyrea angustifolia |
L'aladèrn de fuèlha estrecha dit popularament aladèrn femèla (Phillyrea angustifolia) es un arbuste de la familha de las oleacèas. Aparten al genre Phillyrea que compren tres espècias, las autras essent l'aladèrn de fuèlha larga e lo Phillyrea media.
Es un arbrilhon mediterranèu anemofil, pro pròches de l'Olivièr e que l'abitat naturel estde tipe garriga.
Rcentament foguèt mostrat per aquela espècie un sistèma de reproduccion « novèl » [1].
Sistèma de reproduccion particular
modificarAquela espècai comprend un taus naut de mascles en mescla amb d'ermafroditas (que las flors, fertilas, pòrtan d'organs mascles e femes). Pr'amor existisson do grops morfologicament a priori absoludament identics e los individus de cada grop son esterils entre eles, alara que son fertils amb los individus de l'autre grop. D'autre biais lo pollen dels ermafroditas podon fecondar sonqu'un individu su dos alara que lo pollen dels mascles dels dos grops pòt fecondar quin que siá ermafrodita d'ambedos grops, aquó permet que los mascles siá pas desavantatjats e que sián pas desaparegut per seleccion naturala.
- Aquó explicariá que los mascles sián demorats tan nombroses al respècte dels ermafroditas (fins a 50 % dels poplaments) ; Pels vegetals, per se mantenir dins una populacion contenent tanben d'ermafroditas, los mesles devon un avantatge en fertilitat al mens doble d'aquel dels ermafroditas, e encara mai naut se coma es le cas amb Phillyrea angustifolia L. los ermaphroditas s'autofecondant aisidament. Las espècias androdioïcas semblan fòrça raras a cò dels angiospèrmas ;
- Tanben aquó mòstra que l'evolucion podèt permetre lo passatge de l'ermafrodisme cap a la dioecia (androdioecia ; coexisténcia de mascles e d'ermafroditas dins una mèsma poplicion es un sistèma de reproducion fòrça rare, al contrari de la ginodioecia).
Abitats e espandiment
modificarL'espècia espèce es presenta dins lo bacin mediterranèu e Ociitània tota en mescla amb l'euse.
Espècias pròches
modificar- Phillyrea latifolia - Aladèrn de fuèlh alarga
- Phillyrea media
- Olea europaea
Vejatz tanben
modificarArticles connèxes
modificarLigams extèrnes
modificar
Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !
Bibliografia
modificar- Tèsi (fr): Évolution et maintien de l'androdioécie. Etude théorique et approches expérimentales chez Phillyrea angustifolia L. ; Thèse de Doctorat Biologie et Génétique des populations, Universitat Lila I, 1999, 123p. + annèxes.
- (en)Saumitou-Laprade P., Vassiliadis C., Epplen J.T., Hardt C., 2000. Isolation of microsatellite loci for paternity testing in Phillyrea angustifolia L. (Oleaceae). Molecular Ecology 9 : 107-118.
- (en)Vassiliadis C., Valero M., Saumitou-Laprade P., Godelle B. 2000. A model for the evolution of high frequencies of males in an androdioecious plant based on a cross-compatibility advantage of males. Heredity 85 : 413-422.
- (en)Vassiliadis C., Saumiou-Laprade P., Lepart, J., Viard F. High male reproductive success of hermaphrodites if the androdioecious Phillyrea angustifolia. Evolution 56(7) : 1362–1373.
- (en)Vassiliadis C., Lepart J., Saumitou Laprade P., Vernet P. 2000. Self incompatibility and male fertilization success in Phillyrea angustifolia (Oleaceae). International Journal of Plant Science 161(3) : 393-402
- (fr)Vassiliadis C. 1995. Étude du succès reproducteur mâle chez une espèce androdioïque : Phillyrea angustifolia. Efficacité de pollinisation et recherche de marqueurs moléculaires. Memòri de D.E.A. Evolution et Ecologie. Universitat Montpelhièr II, Universitat de las Sciéncuas e Tecnicas del Langadòc, Montpelhièr, 29p.
Notas
modificar
- ↑ Estudis del laboratòri de Genetica e evolucion de las populacions vegetalas (CNRS/Universitat de Lille 1) e del Centre d'ecologia foncionala e evolutiva (CNRS/Universitat de Montpelhièr 1, 2 e 3/ENSA Montpellier/CIRAD/Escola practica dels nauts estudis) publicats en 2010 dins la revista Science
- Referéncia Tela Botanica (França metropolitana) : Phillyrea angustifolia (fr)
- Referéncia NCBI : Phillyrea angustifolia (en)
- Referéncia GRIN : genre Phillyrea angustifolia L. (en)