La botanica (nom vengut dau grèc: βοτάνη que designava una "èrba o planta") es la sciéncia consagrada a l'estudi dei vegetaus. Presenta mantuna facieta que la restacan a leis autras sciéncias dau vivent.

La botanica generala compren la taxinomia (classificacion dei plantas), la morfologia vegetala (descrivent lei partidas de la planta), l'istologia vegetala, la fisiologia vegetala, la biogeografia vegetala e la patologia vegetala. Certanas disciplinas, coma la dendrologia, son especialisadas sus un brancas de vegetaus.

La conoissença fina dei vegetaus tròba d'aplicacions dins mantes domenis coma per exemple la farmacologia, la seleccion e lo melhorament dei plantas cultivadas, en agricultura, orticultura e silvicultura.

Actualament, leis estudis de botanica son dedicats a aproximativament 400.000 espécias d'organismes vivents, qu'aperaquí 260.000 d'aquestas son de plantas vascularas e a l'entorn de 248.000 de plantas emb flors.

Lei professionaus de la botanica s'apelan lei botanistas.


Istòria modificar

Botanica primari modificar

Botanica modèrna modificar


Botanica contemporanèa modificar

Etimologia modificar


Portada e importància modificar

Nutricion umana modificar

Bioquimia vegetala modificar

Medecine e materiaus modificar

Ecologia vegetala modificar

Plantas, climat e cambiament environamentaus modificar

Les reaccions dei plantas au climat e d'unei cambiament environamentaus pòdon enlusir la nòstra comprenença per la maniera qu'aquestei cambiaments afectan la foncion e la productivitat de l'ecosistèma. Per exemple, la fenologia dei plantas belèu un indicaire utile de la temperatura dins la climatologia istòrica e de l'impacte biologic dau cambiament climatic e dau rescaufament de la planeta. La palinologia, l'analisi dei depaus de pollen fossile dins lei sediments l'i a dei miliers e mai dei milions d'annadas, permete de reconstituïr lei climats d'a passat temps.[1] Leis estimacions dei concentracions de CO² dins l'atmosfèra despueis lo Paleozoïc son estats obtengudas a partir dei densitats estomatalas ensin que per forma e talha dei fuelha dei plantas terrèstras ancianas.[2] L'apauriment de la jaç d'ozòne pòsquet expausar lei plantas per dei nivèus mai auts de raionaments ultraviolets B (UV-B), ce que entraïna de taus de creissença mai febles.[3] Tanben, lei informacions provenent d'estudis sur l'ecologia dei comunautats, la sistematica dei plantas e la taxonomia son essencialas per comprene lo cambiament de la vegetacion, la destruccion de l'abitat e l'extincion deis espècias.[4]

Genetica modificar

Genetica molecular modificar

Epigenetica modificar

Evolucion dei vegetaus modificar

Fisiologia dei vegetaus modificar

Ormònas vegetalas modificar

Anatomia e morfologia deis vegetaus modificar

Veire tanben modificar

Notas modificar

Referéncias modificar

  1. Bennett|Willis|2001|pp = 5–32
  2. Beerling|Osborne|Chaloner|2001|pp = 287–394
  3. Björn|Callaghan|Gehrke|Johanson|1999|pp = 449–454
  4. Ben-Menahem|2009|pp = 5369–5370