Leon Còrdas
Leon Còrdas (Sira, 30 de març de 1913 - Montpelhièr 19 d'octobre de 1987) foguèt autor de pèças de teatre (comedias) que coneguèron un brave succès; escriguèt tanben poèmas, romans e novèlas e faguèt lo comedian e la mesa en scèna.
BiografiaModificar
Leon Còrdas nasquèt a Sira en 1913. En 1917, aprèp la mòrt del paire partit al front durant la Primièra Guèrra Mondiala, la familha s'installèt a Menèrba. Leon i passèt una bèla part de l'enfança amb un grand oncle qu'èra contaire. Quand aguèt sièis ans, tornèt partir la familha a Sira, e Leon foguèt mandat a l'institut agricòla Sant Josèp de Limós. Pasmens li agradèt pas d'èsser embarrat dins un internat e abandonèt los estudis. En 1929 comencèt de se mainar de la proprietat familhala e trabalhèt las vinhas fins a 1952.
La produccion literàriaModificar
Son estrambòrd per l'escritura en occitan comencèt quand aviá pas que quinze ans e se noirissiá de divèrsas revistas felibrencas. En 1934, del temps que fasiá lo servici militar coneguèt qualques figuras del reviscòl literari occitan del país de Montpelhièr coma Max Roqueta e Pèire Azemà, qu'èra alara lo director de la revista Calendau. Tre aquel moment, venguèt un collaborador assidu del jornal Occitania, e comencèt a militar al Partit Occitan, que ne venguèt puèi lo delegat a "la propaganda païsana". Aprèp qu'escriguèt e editèt en 1946 un recuèlh de poèmas Aquarèla, en 1949 publiquèt son primièr roman Sèt pans. Aprèp que tornèsse a Montpelhièr en 1969, trabalhèt pel Centre Dramatic nacional de Lengadòc-Rosselhon. Participèt activament a la realizacion de l'Orsalhèr de Joan Flechet.
L'eiretatge de Leon CòrdasModificar
Lo collègi calandreta de Grabèls (país de Montpelhièr) pòrta son nom.
Las seunas òbrasModificar
TeatreModificar
- La font de Bonas Gràcias, (1954) prèmi Teodòr Aubanèu en 1955
- Menèrba 1210, (1985)
PoesiaModificar
- Aquarèla, (1946)
- Branca tòrta, (1964)
- Dire son si, (1974)
RomansModificar
- Los Macarèls, (1973)
- Sèt pans, (1977)
- La batalha dels teules, (1979)