Non confondre amb Siran (Cantal).
Vilatge d'Occitània

Sira (Siro en grafia mistralenca; Siran en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Sira
Siran
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 18′ 51″ N, 2° 39′ 43″ E
Superfícia 21,25 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
491 m
100 m
77 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
341
Besièrs
Canton
3427
Sant Ponç de Tomièiras (Lonzac abans 2015)
Intercom
200000610
CC del Menerbés al Carós
Cònsol Michel Carquet
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
740 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

748 ab.
Densitat 32,71 ab./km²
Autras informacions
Gentilici siranés, siranesa [sira'nes], [sira'nezɔ] [1]
Còde postal 34210
Còde INSEE 34302

Lo gentilici es siranés -esa (siranés -eso en grafia mistralenca[2]).

Geografia

modificar
 
Comunas a l'entorn.

Toponimia

modificar

La prononciacion es ['siro]. Las fòrmas ancianas son : Raimundi de Sirano en 1229, homines de Sirano, cap a 1256-1257, Sirano, hospitali de Cirano, Siranum, castro de Sirano en 1262, parrochia de Sirano en 1318, rector de Sirano en 1351, Siran en 1518, terroir et juridiction de Séran, lieu de Séran en 1609, Séran en 1612, Cire en 1613, Siran en 1740-60, Siran e Mn Siran en 1770 (mapa de Cassini)[3].

Segon Dauzat e Rostaing, puèi Delamarre, Sira ven del nom gallic d'òme Sirus /Sīros, amb lo sufixe -anum o (Delamarre) la derivacion -ānon[4],[5]; segon Hamlin, Sira ven del gentilici latin Serius, amb lo sufixe -anum. Sira èra una proprietat galloromana[3] (lo resultat seriá *Seiran).

Istòria

modificar

Administracion

modificar
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
mai de 2020 2026 Michel Carquet    
2014 2020 Sébastien Olivares    
1981 2014 René Chabbert    
  1981      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 695, totala: 706
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
878 853 850

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 943 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 943 1 049 - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
707



Cercar
568
626
634
642
649
2009 2010
671
678
683
691
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 740 abitants e la densitat èra de 34,82 ab/km².

Luòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas amb la comuna

modificar

Veire tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar
  1. Jacques Boisgontier, Atlas Linguistique... du Languedoc oriental, CNRS, tòme 1, mapa 12
  2. https://books.google.com/books?id=yYx--JBqDX4C&newbks=1&newbks_redir=0&dq=%22d%C3%B3u%20F%C3%A9librige%22%20and%20%22Siracuso%22&pg=PA899#v=onepage&q=%22d%C3%B3u%20F%C3%A9librige%22%20and%20%22Siracuso%22&f=false
  3. 3,0 et 3,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 385
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 658, a Sirac
  5. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 238, 307 e 366