La Craba

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

La Craba[1] (en francés: Lacrabe) qu'ei ua comuna gascona de Shalòssa situada dens lo departament de las Lanas e la region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.

La Craba
Lacrabe
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La lavirosca deu campanèr
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 36′ 59″ N, 0° 35′ 22″ O
Superfícia 6,27* km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
135 m
110 m
49 m
Geografia politica
País  Gasconha
Contrada Shalòssa
Estat Bandièra de França França
Region
75
Aquitània Nava
Departament
40
Lanas Escut de Lanas
Arrondiment
402
Lo Mont
Canton
4008
Shalòssa Tursan (Hagetmau avant 2015)
Intercom
244000709
CC de Shalòssa Tursan (2017 ---->)
Cònsol Philippe Teulé
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
274 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

280 ab.
Autras informacions
Gentilici Crabòts e Crabòtas
Còde postal 40700
Còde INSEE 40138


Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Perimètre deu territòri modificar

Toponimia modificar

La prononciacion qu'ei []la'kraβə] [2]. Las fòrmas ancianas que son :

  • Crabamorta (1032)[3] : "ecclesiam [...] Sancti Vincentii de Crabamorta" ; "curtem de Crabamorta".
  • Capræ mortuæ (1072)[4] : "ad rivulum Capræ-Mortuæ" (p. 163) ; "hominibus Capræ-Mortuæ" (p.164).
  • Capra mortua (1253) [5] : "castrum de Capra-mortua et castrum de Murgas".
  • La Cabra (1270)[6] : "castra de Morganis et de La Cabra".
  • Capra (1335)[7] : "Ecclesia de Capra, patronum habet abbatem Sti Severi".
  • Lacrabe (1390)[8] : "locum de Capra-Mortua, vulgo Lacrabe" (p.162).
  • La Crabe (1572)[9] : "L'Eglise parroissialle de Morgas et son annexe de la Crabe est a la presentation de l'abbé de St Sever".

Etimologia modificar

Lo nom actuau de la comuna, « La Craba », qu’es un abracat deu nom miejançèr Capram Mortuam (en latin), La Craba Morta (en gascon). Aqueth nom que pertanh ad un grop de toponimes bròi present per las Lanas : « l’Òmi Mòrt » (Èrm) e « Craba Mòrta » (Sent Pau d'Acs)[10], « L’Aulha Morta » (ancian nom de la parròpia de Horcs Arriu), « Vaca Mòrta » e « Truja Mòrta » (Lit e Micse)[11], « Gat Mòrt » (Arangòssa) e « Ase Mort » (Havars)[12], Vitali de « Bueu Mort » (avesque d’Aira en 1209).
Per estar mauaisit de trobar un sens ad aqueths noms, toponimistas que cercan explics alternatius. Entà « La Craba » qu’an anat cuélher un ipotetic oronime : *grappa, religat au mot grep[2].

Istòria modificar

Antiquitat modificar

Edat Mejana modificar

Epòca modèrna modificar

Pendent las guèrras de religion, La Craba qu'estò esparnhada e en 1572 n'avè pas a patir sonque las campanas emportadas[9].

Epòca contemporanèa modificar

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març 2001 (2020) Philippe Teulé PS agricultor
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 250, totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
330 309 310 328 342 382 383 358 377

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
357 352 343 329 317 296 321 294 320

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
300 314 260 242 220 230 207 203 201

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
210
186
187
204
170
185
234
236
237
244
2009 2010
239
246
237
244
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments modificar

 
La glèisa de sent Lop

Personalitats ligadas dab la comuna modificar

Véder tanben modificar

Sus d'autres projècte de Wikimedia:
 
Commons
Commons (Galariá)
 
Commons
Commons (Categoria)  Modèl:Commonscat/categories

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. http://www.institutoccitan.com/index.php?option=com_content&task=view&id=166&Itemid=0&lang=oc
  2. 2,0 et 2,1 Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes. Landes et Bas-Adour, ed. Institut occitan e CAIRN, Pau, 2005, ISBN 2-35068-011-8, p. 124
  3. (la) Chartes et documents hagiographiques de l'abbaye de Saint-Sever (Landes) (988-1359), texte édité, traduit et annoté par Georges Pon et Jean Cabanot, tome I, CEHAG, Dax, 2010, pp. 178 e 180.
  4. (la) Historiæ monasterii S. Severi libri X, Pierre Daniel Du Buisson(1639?-1684), Éd. L. Dehez (Vicojulii ad Aturem), 1876, pp. 163-164 (léger en linha).
  5. (la) Lettres de rois,..., Tome 1, De l'année 1162 à 1300 / par Bréquigny ; et publ. par M. Champollion-Figeac, Imprimerie royale (Paris), 1839-1847, p. 111, article 22, (léger en linha).
  6. (la) Recueil d'actes relatifs à l'administration des rois d'Angleterre en Guyenne au XIIIe siècle : (recogniciones feodorum in Aquitania) / transcrits et publ. par Charles Bémont, imprimerie Nationale, Paris, 1914, p. 34, article 70.(léger en linha).
  7. (la) « Extrait du Livre rouge de l’évêché d’Aire », in Bulletin de la Société de Borda, 1885, (léger en linha), p. 280.
  8. (la) Historiae monasterii S. Severi libri X, Pierre Daniel Du Buisson(1639?-1684), Éd. L. Dehez (Vicojulii ad Aturem), 1876, p. 162 (léger en linha).
  9. 9,0 et 9,1 (fr) « Procès-verbal de l’état des églises du diocèse d’Aire au XVIe siècle », in Bulletin du Comité d'histoire et d'archéologie de la province ecclésiastique d'Auch, 1860, p.463, (léger en linha).
  10. Pierre Traimond, Au Crecq, Herm-Landes, Mémoire en Marensin, 2008, pp. 53 e 56.
  11. J.-J. Taillentou, Lit et Mixe racontée par ses noms de lieux, Damathoc, 2003, pp. 21 e 174.
  12. Mapa IGN.