Càstrias

una comuna francesa
Vila d'Occitània

Castres[1], Càstrias a l'Edat Mejana[2] o Càstias[cal referéncia] (Castries en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Càstias
Castries
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo castèl de Càstias.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 40′ 47″ N, 3° 58′ 56″ E
Superfícia 24,05 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
154 m
55 m
20 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
343
Montpelhièr
Canton
3407
Lo Crèç (capluòc dau canton de Càstrias abans 2015)
Intercom
243400017
Montpelhièr Mediterranèa Metropòli
Cònsol Claudine Vassas Mejri
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
6 250 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

6 352 ab.
Densitat 246,78 ab./km²
Autras informacions
Gentilici castriòl
Còde postal 34160
Còde INSEE 34058
www.castries.fr
Vista aeriana de Càstrias.

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri modificar

Toponimia modificar

La prononciacion tradicionala es ['kastres]. Las fòrmas ancianas son : lo castello de Castrias en 1095, lo castel de Castrias en 1115 (?), 1124 (?), S. Stephani de Castriis en 1144, in castro de Castris en 1189, de Castris, sense data [sègle XII ?], ad Castrias en 1213, castrum Castriarum en 1313, castri Castriarum en 1321, de Castris en 1330, de Castriis en 1351, Castriarum en 1363, de Castriis, a la fin dau sègle XIV, de Castris en 1392, 1529, S. Stephani de Castriis en 1536, de Castriis en 1550, Castres en 1526, 1570, 1622, Castriatz en 1636, Castries en 1626, 1648), 1703, 1740-60, 1770-71 (mapa de Cassini), le Bourg de Castries en 1740-60[3].

Segon Dauzat, l'aparicion [supausada] tardiva de i (fòrma Castra pas retenguda per Hamlin, au sègle IX, dins lo diccionari topografic d'Eugène Thomas) es de mau explicar. La primièira atestacion correspond au latin castra, plural de castrum, « camp fortificat », puòi « castèu fòrt, vila fortificada » [4],[5].

Segon Hamlin, Càstrias ven d'un ablatiu-locatiu popular *castriis (vengut castrias), amb un redoblament de i, vengut dau latin classic castra, mot utilizat per los luòcs fortificats d'epòca romana (veire Negre, Revue internationale d'Onomastique, XXIII, p. 207-210)[3].

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista daus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 2026 Claudine Vassas Mejri divèrs esquèrra puòi PS quadra dins lo sector sanitari e sociau
març de 2001 2020 Gilbert Pastor PS retirat
junh de 1995 2001 Maurice Andrieux divèrs drecha  
març de 1977 1995 Paul Brunel divèrs esquèrra conselhièr general (1972-1985)
març de 1951 1977 Hippolyte Paulet divèrs esquèrra  
  1951      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de Càstrias (capluòc); es ara del canton del Crèç.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 5935, totala: 6054
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
511 558 615 787 715 798 954 1 017 1 126

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 150 1 213 1 386 1 415 1 212 1 044 1 080 1 168 1 280

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 339 1 336 1 242 1 368 1 364 1 430 1 234 1 090 1 247

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 368
1 791
2 461
3 419
3 992
5 146
5 423
5 471
5 519
5 597
2009 2010
5 671
5 750
5 752
5 832
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 6250 abitants e la densitat èra de 259,88 ab/km².

Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1. https://www.persee.fr/doc/rio_0048-8151_1974_num_26_2_2188_t1_0233_0000_2
  2. Revue des langues romanes, Volums 5-6
  3. 3,0 et 3,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 91
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 155
  5. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 298