Sant Dreseri

una comuna francesa
Vila d'Occitània

Sant Dreseri (Saint-Drézéry en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Sant Dreseri
Saint-Drézéry
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Parc de Sant Dreseri.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 44′ 03″ N, 3° 58′ 58″ E
Superfícia 10,47 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
145 m
90 m
60 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
343
Montpelhièr
Canton
3407
Lo Crèç (Càstrias abans 2015)
Intercom
243400017
Montpelhièr Mediterranèa Metropòli
Cònsol Jacqueline Galabrun-Boulbes
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
2 630 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

2 686 ab.
Densitat 216,81 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 34160
Còde INSEE 34249

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Toponimia modificar

La prononciacion es [san dre'zeri]. Las fòrmas ancianas son : duos mansos in Corbessadz, de Corbessaz en 1121, ecclesiam S. Desiderii, cap a 1160, villam S. Desiderii en 1161, in terminio de Corbesatis, ad Corbesatis, de Corbessatis en 1166, de S. Desiderio de Corbessacio, vicarius Corbessacio, alias S. Desiderii, sense data [sègle XII ?], villam S. Desiderii en 1208, prior S. Desiderii en 1250, jurisdictionem de Corbessacio seu castri S. Desiderii en 1313, decimaria Beati Desiderii, de S. Desiderio en 1330, versus S. Desiderium en 1335, castro... S. Desiderii en 1351, prior S. Desiderii en 1392, S. Drezery en 1526, S. Desiderii en 1529, 1550, S. Drezeri en 1622, S. Deseri en 1626, St Dezery en 1636, St Dezeri en 1648, St Dréséry en 1668-69, la paroisse de St Dreseri-de Courbessac, l'eglise de St-Dreseri, St Dresery de Courbesac, St Drezery en 1740-60, St Dresery en 1759, St Drezeri de Courbessac en 1770-71 (mapa de Cassini), S. Dezeri en 1771[1].

Sant Dreseri modificar

Sant Dreseri ven de Desiderius, avesque de Langres au sègle III o avesque de Viana (Isèra) au sègle VI[2]. Dreseri sembla una fòrma mièja-sabenta de Daidièr.

Corbeçac modificar

Corbeçac, ancian nom puòi ancian determinant de Sant Dreseri, vendriá dau gentilici latin *Corbicius o *Corvicius (Rohlfs, Studien..., p. 149; Hamlin, SATH, p. 101-02), amb lo sufixe prelatin -atis; la finala foguèt influenciada per Corbeçac (Gard) e venguèt -ac. Corbeçac èra una proprietat galloromana[3].

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 2026 Jacqueline Galabrun-Boulbes divèrs drecha  
1999 2008 Michèle Déplanques divèrs drecha  
junh de 1995 1999 Yvon Berger RPR  
març de 1971 1995 Gaston Sueur UDR, puòi RPR  
mai de ? 1945 1971 Adrien Cardonnet    
  1945      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 2270, totala: 2317
 


1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
523
555
574
1 017
1 329
1 754
2 093
2 098
2 117
2 162
2009 2010
2 137
2 183
2 156
2 204
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 2630 abitants e la densitat èra de 251,19 ab/km².

Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 352
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 594-595
  3. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 125