Tresièrs

comuna lengadociana d'Aude
(Redirigit dempuèi Tresièr)

Vilatge d'Occitània

Tresièrs[1] o Tresièr[2] (Treziés en grafia mistralenca[3] e Treziès en grafia de Savartés[4]; Tréziers en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Tresièrs
Tréziers
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Tresièrs dempuèi Molin nòu.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 03′ 29″ N, 1° 57′ 18″ E
Superfícia 6,41 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
530 m
380 m
317 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
112
Limós
Canton
1114
La Nauta Val d'Aude (Eissalabra abans 2015)
Intercom
200043776
CC dels Pirenèus audencs
Cònsol Jean-Christophe Gauvrit
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
101 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

102 ab.
Densitat 16,22 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Tréziérois (en francés)
Còde postal 11230
Còde INSEE 11400

Segon la grafia Treziès de Savartés[4], la prononciacion es normalament [tre'zjɛs].

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri modificar

Comunas confrontantas de Tresièrs
Molin Nòu
(Arièja)
Caudavalh com. nov. de Valh d'Ambrona
  Corbièras
La Garda
(Arièja)

Toponimia modificar

Las atestacions ancianas son Sanctus Martinus de Treseria en 1296; De Trasoriis en 1318; De Traxeriis en 1377; Trasiers en 1372; Traziers en 1503; Trésiès en 1589; Treziers en 1781; Treziès en 1912 (Savartés)[5][4].
Segon Dauzat e Rostaing, Tresièrs poiriá benlèu venir d'un nom gallés d'òme Tresius, ambe'l sufixe -arium [6].
A partir de la fòrma de 1372 Sant Marti tras l ers, en realitat Trasiers, lo nom es estat interpretat (Wikipédia.fr) coma tras (i ?) Èrs, « darrèr Èrs, delà Èrs ». Aquò se pòt. La dificultat aparenta seriá que la fòrma evolucionada Tresièrs es presenta tanlèu lo sègle XIII (atraccion de tres ?), mès la varianta en Tras- es encara atestada al començament del sègle XVI, benlèu per conservatisme.

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 (2026) Jean-Christophe Gauvrit    
junh de 1995 2008 Clément Luga    
març de 1971 1995 Joseph Monié divèrs dreta  
1946 1971 Henri Roujol    
  1946      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton d'Eissalabra; es ara del canton de La Nauta Val d'Aude (Quilhan).

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 104, totala: 105
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
213 225 233 256 266 246 216 213 212

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
214 184 181 213 239 191 182 181 174

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
123 159 171 124 110 94 100 124 91

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
75
54
51
67
68
84
102
113
110
113
2009 2010
108
110
105
107
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 101 abitants e la densitat èra de 15,76 ab/km².

Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. https://www.oocities.org/toponimiaoccitana/11d.html
  2. https://web.archive.org/web/20161001194534/http://ostal.sirventes.pagesperso-orange.fr/t.htm
  3. https://tdf.locongres.org/files/assets/basic-html/page2258.html
  4. 4,0 4,1 et 4,2 L'abat SavartésDictionnaire topographique du département de l'Aude, p. 452. 
  5.  Dictionnaire topographique de la France.
  6. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 686