Sent Ilpize

una comuna francesa

Vilatge d'Occitània

Sent Oupise[1] (Saint-Ilpize en francés) z-es una comuna auvernhassa situada dins lo departament del Naut Léger e la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe.

Sent Ilpize
Saint-Ilpize
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Sent Ilpize e Vialanòva d'Alèir.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 45° 11′ 48″ N, 3° 23′ 17″ E
Superfícia 11,81 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
763 m
480 m
432 m
Geografia politica
País  Auvèrnhe
Contrada Brivadés
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups
Departament
43
Naut Léger Armas deu Departament de Naut Léger
Arrondiment
431
Briude
Canton
4311
País de Lafaieta (La Vòuta davant 2015)
Intercom
244300216
CC de Briude Sud Auvernhe
Cònsol Martine Defay
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
188 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

193 ab.
Densitat 16 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 43380
Còde INSEE 43195

Geografia modificar

Le vilatge es situat dins la nauta val d'Alèir, en Brivadés.

Comunas vesinas modificar

 
Distanças e posicion relativa
 
Sent Ilpize
 Blassac
(3,0 km)
 La Vòuta (5,3 km)
 
Sant Cirgue
(5,7 km)
 Chilhac
(5,8 km)

Perimètre delh territòri modificar

Comunas confrontantas de Sent Oupise
Velha Briude
Vialanòva de z-Alèir   Sent Privat del Dragon
Blaçac

Toponimia modificar

Las fòrmas ancianas son Castrum S. Illidii (compréner Ilpidii) en 1238, Castrum de S. Ilpidio en 1262, S. Alpisius en 1262, Seint Ulpise en 1327, Sent Olpizi, Saint Eolpizi en 1339, Castrum de S. Ulpisio en 1362, Prioratus S. Ylpidii en 1365, S. Ulplise en 1379, Le Chastel de S. Ylipide en Auvergne en 1380, Ecclesia B. Mariæ Magdalenæ S. Ylpidii en 1387, Castrum S. Ulpidii en 1392, S. Ulpize en 1401, S. Aupize alh secle XV, Ecclesia B. Mariæ Magdalenæ villæ S. Ilpidii en 1467, S. Ilpise en 1511, S. Aulpige en Alvergnhe en 1566, S. Elpize en 1699, Roc-Libre en 1793 [2]. En 1953, l'escrivan Enric Gilbèrt dèt la forma Sent Oupize dens un recuelh de novèlas[3][1]. Estent escrit dens una forma non-estandart de grafia classica, mes que mantenèva l'usatge classic de las vocalas, las letras <ou> i deven representar un diftong, e non la vocala [u].
Lo nom, representa lo nom greco-latin Elpidius, onorat a Briude, 16en avesque de Lion [4].

Istòria modificar

En 1789, Sant Ilpise (?), qu'èra una senhoriá qu'aperteniá alhs daufins d'Auvernhe e que relevava en fèu delhs chanonges comtes de Briude e en rèire fèu delh duchat d'Auvernhe, dependiá de la província d'Auvernhe, de l'eleccion e subdelegacion de Briude e delh ressòrt delh presidial de Riam. Sa gleisa parochala, diocèsi de Sant Flor e archipreirat de Briude, èra delh vocable de santa Maria Magdalena. L'abat de Pébrac presentava a la cura [2].

  • En 1822, Sant-Ilpize, es lo segond comun en populacion de la arrondissement de Brioude (Modèl:Num)

l'an 1845, una part del territòri communal a cedit per formar la municipalitat de Vilanòva d'Alèir[5].

Tèxte originau de l'article francés

Au Moyen Âge ce château représente une importante Châtellenie. Saint Ilpize fait partie du réseau des treize bonnes villes d'Auvergne. En 1424 Blanche Dauphine, héritière de la seigneurie, épouse de Jean de Lespinasse. En 1480 la propriété passera à la maison d'Amboise, puis au sègle xvi dans celle de la Rochefoucauld-Langeac.

  • Par lettres patentes, le roi louis XI (1423-1483) autorise, en avril 1467, l'établissement d'un marché et de trois foires à Saint Ilpize[6].
  • En 1500, dans l'enceinte seule des murs de Saint-Ilpize, on comptait cinq cents feux.
  • Au cours de la période révolutionnaire de la Convention nationale (1792-1795), la commune a porté le nom de Roc-Libre[5].
  • En 1822, Saint-Ilpize, est la seconde commune en population de l'arrondissement de Brioude (Modèl:Num)
  • En 1845, une partie du territoire communal est cédé pour former la commune de Vilanòva d'Alèir[5].

Administracion modificar

Lista delhs cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 (2026) Martine Defay    
2014 2020 Pierre Heno    
març de 2008 2014 Jean Fostier    
març de 2001 2008 Élie Barthomeuf    
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 189, totala: 195
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
2 179 2 384 2 532 2 579 2 487 2 401 2 332 1 206 1 179

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 126 1 207 1 211 1 008 1 000 1 002 979 974 856

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
816 725 650 550 469 433 390 309 277

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
259
209
183
188
207
205
186
184
181
193
2009 2010
180
191
176
187
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 188 abitants e la densitat èra de 15,92 ab/km².

Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. 1,0 et 1,1 Roux, J. (2020). De la renaissance d'une langue occitane litteraire en Auvergne au début du XXe siecle, au travers des oeuvres de Benezet Vidal et Henri Gilbert.. (Doctoral dissertation, Université Paul Valéry - Montpellier III).
  2. 2,0 et 2,1 Augustin Chassaing, Antoine Jacotin Dictionnaire topographique... de la Haute-Loire, 1907, p. 253 https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k392965/f302.item
  3. Gilbert, H. (1953). Lis contaires delh covize: Contes en langue d'Oc
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 604
  5. 5,0 5,1 et 5,2 Saint-Ilpize sur le site Des villages de Cassini aux communes d'aujourd'hui de l'EHESS, consulté le 20 juillet 2012.
  6. http://books.google.fr/books?id=FZfHoyI8BKwC&pg=PA566 Lettres patentes de Louis XI, Amboise, avril 1467, Ordonnances des rois de France de la troisième race, tome XVI, p.566