Diocèsi de Sant Flor

La diocèsi de Sant Flor (en latin Dioecesis Sancti Flori) es una diocèsi de la Glèisa Catolica, creada en 1317.

La Catedrala Sant Pèire de Sant Flor

Istòria modificar

Lo 20 de febrièr de 1317, lo papa Joan XXII creèt la diocèsi de Sant Flor alh detriment de la diocèsi de Clarmont o diocèsi d'Auvèrnhe. L'abadiá clunhisiana de Sant Flor saguèt erigida en aveschat, sufragant de Borges dins l'Aquitània Prumèira [1]. La decision saguèt confirmada per la bulla Salvator Noster. La novèla diocèsi compreniá los archipreirats d'Orlhac, de Bleila, de Briude, de Lanjac e de Sant Flor.
La diocèsi de Sant Flor saguèt conservada alh Concordat per desservir los departament de Cantal e de Naut Léger [1]. En efècte, en tant que ciutadèla del rite tridentin, la diocèsi delh Puèi de Velai èra talament près de Roma que l'Estat la faguèt suprimir [2]. La diocèsi de Sant Flor se limitèt alh Cantal quand lo papa Leon XII restabliguèt la diocèsi delh Puèi de Velai lo 6 d'octobre de 1822 [1].
la diocèsi èra encara sufraganta de Borges, pueis de Clarmont en decembre de 2002. Relèva de la Region Apostolica delh Meigjorn dempueis 1961 [1].
L'adreça de l'aveschat es : 1 rue de la Frauze, BP 20, 15103, Saint-Flour Cedex [1].

Territòri davant 1801 modificar

 
La diocèsi primitiva de Sant Flor superpausada alh departament actual de Cantal

La diocèsi èra pro diferenta delh departament actuau de Cantal pueis que compreniá pas Mauriagués, Artensa e Sejalèir, mas englobava Brivadés, lo nòrd de Marjarida, aitau coma un vilatge d'Òut, La Mativiá. Lo vilatge de Vas Apcher en fasiá partida mas Alancha, qu'èra de l’archipreirat d'Ardes, ne'n èra pas.

La diocèsi de Sant Flor comprenèva las comunas actualas seguentas:

Airen, Aitrac, Andelat, Anglars de Sant Flor, Antarrius, Arnac, Arpajon, Auriac, Badailhac, Beça, la Beçaireta, Boisset, Bonnac, Bresòms, la Brossa, Cairòls, Calvinet, la Capèla d’en Vésia, la Capèla de Barrés, la Capèla de Viescamps, la Capèla del Fraisse, Carlat, Cassanhosa, Cèlas, las Cèlas, Celos, Cesens, Chainargues, Chalaier, Chaldas Aigas, la Chapèla d’Alanhon, la Chapèla Laurenç, Charmençac, Chasèlas, Chastèl, Chavanhac, Clavèiras, Coltinas, Coren, Crandèlas, Cròs de Montverd, Cròs de Ronesca, Cuçac, Dièna, Espinassa, Farrèiras e Sant Mari, Fornolés, Frais Anglars, Freidafònt, Girgòls, Glenat, Gordieja, v-Iolet, Jabrun, Jorçac, Juòu de Mamon, Juòu de Montjòu, Junhac, Jussac, Ladinhac, Lainhac, Larnhac, Làuria, Leucam, Lhautadés, Lorsèira, Maciac, Mandalha e Sant Julian, Marcolés, Marmanhac, Maubòsc, Maurç, Maurinas, Mentèira, Molompise, Montmurat, Montsauvi, Montverd, Morjó, Murat, Naucèlas, Nòvaglèisa, Nuçargues e Moissac, Nuòudòm, Oms, Orador, Orlhac, Palhairòls, Parlan, Paulhac, Paulhenc, Pèirafòrt, la Peiruga, Peirussa, Pers, Polminhac, Prunet, Quesac, Ratjada, Raulhac, Relhac, Resentèiras, Roana e Sant Mari, la Ròca Brau, la Ròca Vielha, Rofiac, Rofiac de Sant Flor, lo Roget, Rogièr, Romegós, Rueinas de Marjarida, Sançac de Marmièissa, Sançac de Veinasés, Sent Alire, Sent Antòni, Sent Cirgue de Jordana, Sent Cirgue de Malbèrt, Sent Clamenç, Sent Constanç, Sent Estèfe de Cantalés, Sent Estève de Carlat, Sent Estève de Maurs, Sent Geronç, Sent Jaume dels Blats, Sent Jòrge, Sent Julian de Torçac, Sent Mamet e la Salvetat, Sent Marçal, Sent Mari lo Plan, Sant Martin jos Vigron, Sent Martinòt, Sent Pau de las Landas, Sant Pònci, Sent Remise de Chaldas Aigas, Sent Santin de Cantalés, Sent Santin de Maurs, Sent Sarnin, Sant Saurin, Sent Simon, Sent Urcise, Sent Victor, Senta Mària, Senta Ostàsia, la Segalassièira, Senesergues, Siran, Solatges, Taissièiras, Taissièras de Cornet, Talaisat, Tanavela, las Tèrnas, Tiesac, Tivier, Tornamira, la Trinitat, lo Triolon, Ussèl, Vabres, Vairargues, la Vaissèira, Valjosa, Valuèjol, la Vàstria, las Vaus, Vedrenas, Velzic, Vernòls, Vesac, Vesèls e Rossin, Vialadieu, Vic de Carladés, Vièlhaviá, Vièlhespessa, Vitrac, Ali, Anhat, Arlet, v-Aserat, Aubasat, Auson, Auvèrs, Berbesin, Bèumont, Blassac, Bleila, Bornoncle Sent Pèire, Bousac, Briude, Cerzat, Chambeson, Champanhac lo Velh, Chanhat, Chantuèjol, Charrais, Chasèlas, Chassanhas, Chassanhòlas, Chastèl, la Chaumeta, Chavanhac de la Faieta, Chilhac, Cistrèiras, Coade, Colat, Conangles, Coutuèjol, Cronça, Daumairat, Deja, Espalenc, Fargèiras, Fargèiras del Pin, Ferruçac, Fontanas, Graniers e Montgon, Jausat, Javaugue, Jax, Lanjac, Lenda, Lhautonh, Lorlanjas, Lubilhac, Maseirat, Maseirat d’Aurosa, Mercuèr, Montclar, la Mòta, Paulhac, Paulhàguet, Pebrac, Pinhòus, Salzueit, Sant Alairi, Sent Arconç, Sent Austremòni, Sent Bausiri, Sant Cirgue, Sant Desdèir de Dolon, Sent Estèfe de Bleila, Sant Geronç, Sent Ilpise, Sent Jòrgi d’Aurac, Sent Julian de las Chasas, Sent Just de Briude, Sent Laurenç de Chabruèjol, Sant Preget e Armandon, Sent Privat del Dragon, Sant Ver, Senta Florina, Senta Gènia de Vilanòva, Senta Margarida, Siaugue e Santa Maria, Talhac, Vals delh Chastèl, la Vau de Dolon, la Vau Dieu, Vergonjon, Veseson, Vialanòva, Vièlha Briude, Vissac e Autairac, la Vòuta, Enval jos Chastèlnòu, le Fàiet e Ronaia, v-Olèiras, Pailèiras.[3]

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 et 1,4 https://data.bnf.fr/fr/11988638/eglise_catholique_diocese_saint-flour__cantal/
  2. Armand Benjamin Caillau, Les gloires de Notre-Dame du Puy, 1846, p. 340, legir en linha https://books.google.fr/books?id=c8OdjqzZ1isC&pg=PA340
  3. Font-Réaulx Jacques de. Pouillés de la province de Bourges (Texte) Paris : Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 1961. 584 p. (Recueil des historiens de la France. Pouillés, 9-1)