Sant Badèu

una comuna francesa
(Redirigit dempuèi Sembadel)

Vilatge d'Occitània

Sembadel[1] (Sembadel en francés) z-es una comuna velaiesa d'Auvèrnhe, situada dins lo departament del Naut Léger e la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe.

Sembadèu
Sembadel
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La gleisa.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 45° 16′ 32″ N, 3° 41′ 15″ E
Superfícia 18,59 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 128 m
1 061 m
849 m
Geografia politica
País Velai Armas de Velai  Auvèrnhe
Contrada Liuradés
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups
Departament
43
Naut Léger Armas deu Departament de Naut Léger
Arrondiment
431
Briude
Canton
4307
Lo Plan delh Naut Velai Granitic (La Chaa Dieu davant 2015)
Intercom
244300299
CA delh Puèi de Velai
Cònsol Roland Gobet
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
227 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

233 ab.
Densitat 12,75 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 43160
Còde INSEE 43237

Geografia modificar

Comunas vesinas modificar

 
Distanças e posicion relativa
  Sant Badèu
 Connangles
(4,1 km)
 Felinas
(4,4 km)
 Bonaval
(6,0 km)
 Monlet
(6,4 km)
 Collat
(6,8 km)
 Berbezit
(7,3 km)
 Cistrières
(7,3 km)
 Malvières
(7,8 km)


Perimètre del territòri modificar

Comunas confrontantas de Sembadel
Connangles La Chaa Dieu Bonaval
Sent Pal de Senoira   Felinas
Monlet

Toponimia modificar

Las fòrmas ancianas son ecclesia de Saint-Badel en 1252, Parochia de Sambadel en 1275, Parochia Sancti Badelli en 1331, Parochia de Sambadello en 1459, Sambadal en 1548, Sembadel-Saint-Léger alh sègle XIX [2].
Lo nom francés de la parròquia davant la Revolucion èra sovent Saint-Badel. Se tractariá donc d'un agionime, un nom de sant ? Un sant correspond en partida al nom, es Sant Baudilius (o Baudelius), martirizat a Nimes al sègle III o IV. Mas una evolucion populara supausa lo passatge de -d- intervocalica a -z-. *Badel seriá logicament una fòrma sabenta. La dificultat es que dins un tal cas la primièira sillaba seriá Bau- e pas Ba-. Sembla donc logic de pensar que la possibilitat d'un agionime es pas la pus versemblabla. De mai, lo titulari de la gleisa es Sant Ròc (mas es un sant recent).
Se ne'n es aital, demòra una autra possibilitat. Lo nom de Sabadèl sembla aparentat a d'autres : Sabadèl, Sabadèl de la Tronquièra, aquels dos en Carcin, Sabadell (Vallès occidental, Catalonha) e benleu Samadèth. Dins lo cas dels dos Sabadèl, per Dauzat e Rostaing, que meton lor nom en relacion ambelh de Samadèth, es un nom escur, que derivariá d'un preceltic sab(b)-, a valor idronimica, e doble sufixe -at-ellum[3]; mas per Sabadell, Joan Coromines l'interprèta coma un mercat de dissabte [4], çò qu'es mauaisat pelh toponime de Naut Léger. Lo mistèri damòra entèir. Mas quenha es la prononciacion ?

Saint-Léger (nom francés) modificar

Las fòrmas ancianas son Ecclesia Sancti Liautgerii en 1252, Locus S. Leodegarii en 1324, S. Liegier, S. Litgier, S. Lutgier en 1379, S. Ligier en 1401, Curatus S. Ligerii en 1506, Sainct Lagier en 1561, Léger-les-Côtes en 1793 [5].
Saint Léger (en francés) representa Leudgari, avesque d'Autun e màger delh palais, alh secle VII [6].

Istòria modificar

En 1789, *Sambadèu fasiá partida de la província d'Auvèrnhe, de l'eleccion de Briude, de la subdelegacion de la Chaa Dieu, dau ressòrt de Riam. Sa glèisa parochala, diocèsi delh Puèi e archipreirat de Sant Pàulhan, èra delh vocable de Sant Ròc; l'abat de la Chaa Dieu ne'n èra collator [2]. NB. I a pas totjorn coeréncia entre província e diocèsi.
Los 25-30 de mai de 1843, la comuna de Saint-Léger (vialatge sus una sèrra alh sud delh borg) saguèt incorporada a Sembadel [7],[2].

Administracion modificar

Lista delhs cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 (2026) Roland Gobet    
març de 2008 2014 Michel Bérodot    
març de 2001 2008 Gérard Pascal    
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 237, totala: 246
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
619 500 652 601 706 753 891 875 875

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
865 770 827 738 690 732 771 775 780

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
818 896 933 865 792 765 712 615 575

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
524
422
328
263
238
250
250
250
249
254
2009 2010
252
255
248
255
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 227 abitants e la densitat èra de 12,21 ab/km².

Demografia Saint-Léger modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
108 115 125 130 140 - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008




Cercar
Cercar
Cercar
Cercar
Cercar
2009 2010
Cercar
Cercar
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • I a de lacunas en 1836 e 1841
  • Lo n° INSEE es estat cambiat per rasons practicas.

Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Institut d'Estudis Occitans, Comission Toponimica Occitana, Luòcs, basa de donadas de toponimia occitana. Cèrca «Sant Badèu».
  2. 2,0 2,1 et 2,2 https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k392965/f316.item
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 580
  4. [1]
  5. Augustin Chassaing, Antoine Jacotin Dictionnaire topographique... de la Haute-Loire, 1907, p. 256 https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k392965/f305.item
  6. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 609, a St-Lager
  7. [2]