Animalia

animal
(Redirigit dempuèi Règne animal)

Animalia
Descripcion d'aqueste imatge, tanben comentat çaiaprèp

Exemples d'animaus de classas divèrsas.

Classificacion
Règne Animalia
Empèri Eukaryota
Reng de precisar Unikonta
Reng de precisar Opisthokonta

Règne

Animalia
Linnaeus, 1758

Sinonims

Metazoa Haeckel, 1874

Un animau (var. animal[1]) es un èsser vivent eucariòta, eteròtrofe e pluricellular que ten pas de clorofilla o de paret cellular cellulosic. Es generalament capable de se desplaçar d'un biais volontari. L'ensemble dels animaus forma lo rèine dels Animalia. Pasmens, dins lo parlar de la vita jornaliera, lo terme « animau » designa pusleu tots los èssers vius dotats d'una capacitat de desplaçament levat de l'òme. Aquò inclutz donc las bacterias que fan scientificament partia d'un rèine biologic distint. En revenja, dona una plaça particulara a l'èsser uman au sen dau vivent en li laissant l'especificitat de l'intelligéncia.

Biologia e caracteristicas

modificar

La mager part dels animaus partejan los caracters presentats dins aquela seccion.

Cellulas e teissuts biologics

modificar

La cellula animala ten pas, au contrari de la cellula vegetala, de paret cellulosic, de clorofilla o de vacuòl. Aquelas cellulas son organizaas en teissuts biologics. La peu es un teissut caracteristic dels animaus. Es constituït d'un ensemble de jaç cellulars separant l'organisme de son environament exterior. De mai, au sen de l'organisme, i a d'autres teissuts caracteristics dels animaus coma los òs de l'esqueleta, lo sang o l'emolimfa. Enfin, los teissuts que compausan los animaus son generalament vivents, çò qu'es diferent dels vegetaus qu'utilizan de teissuts mòrts per sostenir son desvolopament. Dins lo cas dels animaus, la mòrt d'una partia importanta dels teissuts biologics entraïna generalament la mòrt de la totalitat de l'organisme.

Forma e mobilitat

modificar

La mager part dels animaus son mobiles e presentan un plan d'organizacion interne simetric amb un avans, un darrier, una senestra, una drecha, una fàcia dorsala e una fàcia ventrala. La mobilitat necessita la preséncia d'un sistema de locomocion (patas, alas, aletas...) qu'es conjugat amb d'organs sensoriaus, un sistema nerviós e de muscles. Las formas fixas o pauc mobilas son relativament raras (anemonas de mar, orsins...) e an pusleu un plan d'organizacion interne axiau coma las plantas.

Reproduccion e cicle de vita

modificar

Exceptats los gametas, las cellulas dels animaus an normalament 2n cromosòmas e sos mecanismes de reproduccion implican pas l'usatge d'espòras o de prothalles[2]. Los gametas contènon n cromosòmas. Los gametas femèus son generalament dichs « ovuls » e los gametas mascles « espermatozoïds ». Après sa naissença, los individús juvenils passan per un cicle de creissença caracterizat per una aumentacion de talha. Pasmens, aquela creissença es pus febla que per los vegetaus o los champinhons.

Nutricion e comportament territoriau

modificar

Los animaus an generalament un sistema digestiu complexe que comença per una bocha e que s'acaba per un anús. Manjan de vegetaus o capturan de presas. La digestion dels aliments permet l'extraccion dels nutriments necessaris au foncionament dau metabolisme de l'organisme. D'un biais generau, los animaus an besonh d'una fònt d'energia, obtenguda gràcias a l'alimentacion, e de dioxigèn obtengut gràcias au sistema respiratòri. Lo comportament predator de mai d'una espècia es a l'origina de l'aparicion de mejans de proteccion coma la fugia, la dissimulacion (aclapament, camoflatge...), la proteccion passiva (toxinas, clòsca...) e la defensa activa (armas naturalas, get de liquide corrosiu...) e de mejans d'ataca destinaas a la chaça o a la defensa dau territòri. D'efiech, l'existéncia d'un territòri es frequenta en los animaus. Es generalament liaa a la reproduccion e sa talha varia en foncion de l'espècia, de la talha de l'individú, de son regime alimentari e de son sexe. Aqueu territòri es sovent susvelhat e defendut còntra los intrús.

Classificacion dels animaus

modificar

A la fin dels ans 2000, mai de 1,25 milion d'espècias animalas èran estaas descrichas[3]. Lo nombre totau èra estimat entre 7 e 9 milions. La question de la classicacion d'aquel ensemble es relativament anciana e es a l'origina de la classificacion scientifica de las espècias. Inicialament, aqueu sistema èra basat sus l'estudi de caracters anatomics en vista de definir de grops d'animaus pròches. Pasmens, un meteis trach pòt aparéisser dins de linhaas diferentas e entraïnar d'errors. Ansin, las classificacions modernas utilizan pusleu las analisis geneticas coma criteri principau de classament. Aquò es pus precís mai es rarament possible amb los fossils. Las classificacions pus recentas presentan donc encara d'incertituds e son l'objècte de revisions regularas.

Un exemple de classificacion filogenetica dels animaus, fondaa sus l'estudi de l'ARN de la pichona sosunitat ribosomica1, es presentaa aquí-sos :

  1. Eucariòtas
    1. Animals
      1. Parazoaris
        1. Porifèrs
      2. Eumetazoaris
        1. Rats
          1. Cnidars
          2. Ctenofòres
        2. Bilaterians
          1. Protostomians
            1. Lofotrocozoaris
              1. Platelmints
              2. Rotifèrs
              3. Nemertes
              4. Briozoaris
              5. Foronidians
              6. Braquiopòdes
              7. Mollusques
              8. Annelids
            2. Ecdisozoaris
              1. Nematòdes
              2. Artropòdes
          2. Deuterostomians
            1. Equinodèrmes
            2. Cordats
              1. Urocordats
              2. Cefalocordats
              3. Craniats
                1. Mixinoïdes
                2. Vertebrats
                  1. Petromizonoïdes
                  2. Gnatostòmes
                    1. Condrictians
                    2. Osteictians
                    3. Tetrapòdes
                      1. Anfibians
                      2. Amniòtas
                        1. Mamifèrs
                        2. Quelonians
                        3. Lepidosaurians
                        4. Crocodilians
                        5. Ausèls

Relacions dels animaus amb l'òme

modificar

La concepcion juridica dels animaus cubrís de dimensions diversas. Premier, los animaus que son la proprietat d'un èsser uman (animaus domestics, animaus de companhiá...) son generalament considerats coma de bens mòbles mai d'excepcions existisson. Per exemple, dins lo drech francés, los conilhs d'una garena son considerats coma de immòbles car sa preséncia es indispensabla a l'existéncia de la garena. Los animaus fèrs son generalament considerats coma una res nullius, es a dire un objecte sensa proprietari particular. Dins fòrça país, de leis existisson per protegir los animaus còntra los mautractaments.

Un autre niveu de proteccion es aparegut amb la descubèrta de l'importància de la proteccion de las espècias dins lo mantenement dels ecosistemas. Ansin, las espècias menaçaas de disparicion son l'objecte de mesuras de proteccion especificas per limitar l'execucion d'individús de las populacions menaçaas. Pasmens, dins lo cas d'una espècia invasiva, es a dire d'una espècia introducha per error dins un ecosistema onte menaça la biodiversitat, de mesuras existisson generalament per facilitar l'eliminacion de l'espècia invasiva. De reglas similaras existisson per las espècias dichas nosiblas, es a dire destrutritz per las recòltas o per las seuvas.

Au niveu sentimentau, las relacions entre los animaus e l'òme an fòrça variat dins l'espaci e dins lo temps en foncion de l'animau. Los animaus de companhiá an generalament un estatut superior en causa de son integracion dins la vita de las familhas. En mantun país, i a tanben d'animaus divinizats o sacrats coma las vachas en Índia. L'ensemble d'aquelos animaus son protegits per la lei o per l'usatge popular còntra los mautractaments. Pasmens, aquelas reglas regardan sustot d'animaus « superiors », es a dire de granda talha. Los animaus pichons, especialament los artropòdes, benefician pas d'aquela consideracion.

Ligams intèrnes

modificar

Bibliografia

modificar
  • (fr) Élisabeth de Fontenay, Le Silence des bêtes : la philosophie à l'épreuve de l'animalité, Fayard, 1998.
  • (fr) Jean Réal, L'Homme et la bête, Stock, 1999.

Nòtas e referéncias

modificar
  1. Lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana, Dicod'Òc, rechercha « animal », consultat lo 29 de julhet de 2023, [1].
  2. En los reptils, d'espècias an de cellulas amb 3n cromosòmas. Mai aquò entraïna de mecanismes de reproduccion particulars per partenogenèsi. Es un fenomèn rar e limitat a un nombre feble d'espècias.
  3. (en) Camilo Mora, « How Many Species Are There on Earth and in the Ocean? », PLos Biology, vol. 9, n° 8,‎ 23 d'aost de 2011.

Suls autres projèctes Wikimèdia :

 
Wikispecies, lo repertòri del vivent a una dintrada per : « Animalia ».

Suls autres projèctes Wikimèdia :