En paleontologia, los fossils (del latin: fodere, "cavar") son las restas preservadas d'organisme[1] –generalament per un procès de mineralizacion– o traças d'un temps geologic passat. La paleontologia se declina en tres disciplinas: la paleobiologia, que estúdia los organismes del passat, la biocronologia, que estúdia l'interval de temps geologia d'un organisme fossil, e la tafonomia, que s'ocupa de fossilizar aqueles organismes.

Amonita fossilizada.

Aquela preservacion se fa principalament dins las ròcas, mas se pòt egalament far dins de materials tals coma los sediments, lo gèl, lo piche, la resina, lo sòlo e la cauna, e los exemples mai citats son los òsses e las cambas fossilizats, las cauquilhas, los uòus e las pegadas.[2] Las restas d'èssers vivents enrobats dins l'ambre, momificats dins lo bitum o congelats dins lo permafròst non son realament de fossils, perqué non i a agut un procès de fossilizacion via l'aplicacion d'elements mineralizats.

Un fossil es determinat per l'ocurréncia conjunta d'un resta identificable coma l'origina biologica dins un contèxte geologic, independament del sieu tipe e de la sieuna edat. En 1999, a l'entorn de 250 000 espècias fossilas foguèron descritas scientificament.[3]

Referéncias

modificar
  1. López, S. R., Fernández. Temas de Tafonomía. Universitat de Madrid, Departament de Paleontologia, 2000. 
  2. Cassab, R.C.T. Paleontologia. Volum 1. 2a edicion. Editora Interciência, 2004. ISBN 85-7193-107-0. 
  3. Prothero, Donald. «Fossil Record». A: Encyclopédie de paléontologie. Chicago: Fitzroy Dearborn Publishers, 1999, p. 491. ISBN 1-884964-96-6.