Popàs

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Popàs[1] (Poupas en francés) es una comuna gascona de Lomanha, situada dens lo departament de Tarn e Garona e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Popàs
Poupas
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo castèth de Popàs.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 58′ 05″ N, 0° 50′ 29″ E
Superfícia 10,26 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
212 m
170 m
79 m
Geografia politica
País  Gasconha
Contrada Lomanha
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
82
Tarn e Garona Armas deu Departament de Tarn e Garona
Arrondiment
821
Los Sarrasins
Canton
8210
Garona Lomanha Brulhés (La Vit de Lomanha abans 2015)
Intercom
248200065
CC de la Lomanha Tarnegaronesa
Cònsol Pascal Guérin
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
84 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

84 ab.
Densitat 8,67 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 82120
Còde INSEE 82143

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Perimètre deu territòri modificar

Toponimia modificar

Las fòrmas ancianas son : Poupaux, en 1333, Arnaldo de Popassio, en 1344, Popanis, en 1381, Sanctus Christophorus de Popassio, en 1486, dominae de Poupats, en 1518, prior de Sancte Genefeve de Popanis, en 1532. Popàs, s'es un derivat de popa damb un sufixe aumentatiu -às, pòt representar metaforicament ua tuca sola e arredondida. Mès lo vilatge es meilèu sus ua sèrra. Duas tucas mèi hautas que Popàs, a 179 m, situadas au sud-èst e au nòrd-èst, representan milhor l'idèa de popa [2].

Meilèu que d'un derivat de popa, solucion adoptada per Dauzat [3], cau cercar deu costat d'un nom de persona latin, Poppaeus o meilèu Puppus, damb un sufixe que seré -ales (atestacion de 1333), -atos (atestacion de 1518), o -anos (atestacions de 1381 e de 1532) [2].

REMARCA. Tant de càmbiaments de sufixe en dus sègles son impossibles, cau donc cercar una auta solucion. Lo sufixe -anos es representat dus còps, mès damb documents de medisha origina, lo Pouillé (inventari de bens eclesiastics) de l'avescat de Leitora. Lo cau donc comptar per un. Pr'aquò, se la fòrma medievala èra *Popans, la pròva de la dificultat de gardar lo grope final -ns, fenomèn plan conegut en occitan, seré precisament dens sa disparicion aus sègles ulteriors. Cau donc imaginar que l'esfòrç articulatòri per lo gardar pòt produsir una consonanta o una vocala parasita mèi o mens furtiva e mèi o mens clarament prononciada e percebuda. -ans se pòt atau mudar en un -aus confús (a la mòda deus parlars albigeses qu'an definitivament cambiat un Confolenç en Confolèuç), o en -ants > -ats, l'oclusiva estant per natura apta a renforçar l'articulacion de -n. Lo desòrdre aparent de las atestacions estuja donc en realitat ua tendéncia naturala a amudir l'-n- davant -s e reaccions de compensacion per conservar ua articulacion que los locutors devèvan considerar corrècta e tradicionala. Se pòt pas har un rasonament semblable en supausant que la fòrma d'origina èra *Popaus o *Popats. Cau gardar çaquelà la grafia Popàs, pus clara fonologicament. Per un cas diferent de dificultat a manténer ua prononciacion conservatritz, véser Cors, qu'èra un ancian Cols.

  • Nom ancian. Lo vilatge [o la parròquia] se disèva Orios o Oriols. I avèva ua glèisa deu nom de Saint-Martin-de-Riols (nom francés) qu'apartenèva a Moissac. I a encara un toponime Orios sense abitat, au sud de la comuna [4]. Las atestacions en son : (glèisa) Sancti Martini de loco qui dicitur Orriolo, cap a 1030, ecclesia de Orriolis, en 1096, Oriols, en 1240, St Martin d'Oriols. S'enten sovent [aw'riɔls] a prepaus de lòcs en relacion damb aqueth vilatge (atraccion deu nom de persona Auriol e deu nom d'ausèth auriòu, deu latin aureolus). Las atestacions mèi ancianas son en -orr- pr'aquò, çò que mia au latin horreum, « graèr de blat », damb lo sufixe -olum e au plurau, donc a *horreolos [2].

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 2026 Pascal Guérin    
junh de 1995 2014 Serge Forlay    
març de 1983 1995 André Cadoet    
març de 1959 1983 René Moussaron    
mai de 1945 1959 Elie Candelon    
1929 1945 Elie Cadoet    
1926 1929 Auguste Vedel    
1918 1926 Adolphe Téchiné    
1899 1918 Elie Cadoet    
1897 1899 Albert Pujos    
1891 1897 Isidore Navarre    
1884 1891 Jean Navarre    
1880 1884 Antoine Pujos    
1878 1880 Emmanuel Reversac de Marsac (de)    
1877 1878 Eloi Candelon    
1873 1877 François Béraut    
1870 1873 André Candelon    
1865 1870 François Béraut    
1860 1865 Antoine Pujos    
1855 1860 André Candelon    
1850 1855 Jean Canteloup    
1837 1850 Jean Gibily    
1834 1837 Jean Candelon    
1825 1834 Jean Gibily    
1821 1825 Jean Candelon    
1815 1821 Jean Labatut    
1812 1815 Pertuzé    
1807 1812 André Candelon    
1803 1807 Jean Gensac    
1800 1803 Jean Labatut    
1798 1800 André Candelon    
1792 1797 Pierre Massoc [5]    
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra deu canton de La Vit de Lomanha; es ara deu canton de Garonne-Lomagne-Brulhois (en francés), donc de Garona Lomanha Brulhés.


Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 89, totala: 91
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
504 501 511 520 536 473 479 455 420

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
415 382 374 370 352 329 325 272 266

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
240 257 260 213 211 203 208 204 171

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
180
132
138
117
101
97
85
88
91
92
2009 2010
93
93
97
97
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas damb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Patrici Pojada, Répertòri toponimic de las Comunas de la Region Miègjorn-Pirenèus, ed. Loubatières, Portèth de Garona, 2009, p. 103
  2. 2,0 2,1 et 2,2 Paul Burgan, André Lafon, Toponymie du Tarn-et-Garonne, Association Antonin Perbosc, 2006, p. 188-189
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 544
  4. https://www.geoportail.gouv.fr/carte%7Cmapa IGN topografica
  5. http://www.annuaire-mairie.fr/ancien-maire-poupas.html