Gers (departament)

Departament de Gers (32) | |||
---|---|---|---|
Logotip deu Conselh Generau ![]() | |||
![]() | |||
Direccion relativa a la posicion | |||
Administracion | |||
Region istorica | Gasconha ![]() | ||
Region | Occitània | ||
Prefectura | Aush ![]() | ||
Prefècte | Jean-Marc Sabathé | ||
President del conselh departamental |
Jean-Pierre Pujol (PS) | ||
Sosprefectura(s) | Condòm Miranda | ||
Demografia | |||
Populacion Populacion totala |
191 283 ab. (2018) 198 043 ab. | ||
Densitat | 30,57 ab./km²
| ||
Geografia | |||
Superfícia | 6 257 km²
| ||
Subdivisions | |||
Arrondiments | 3 | ||
Circonscripcions | 2 | ||
Cantons | 17 | ||
Intercomunalitats | 25 | ||
Comunas | 461
| ||
Autras informacions | |||
Còde INSEE | 32 | ||
ISO 3166-2 | FR-32 | ||
NUTS-3 | FRJ24 | ||
Sit web | http://www.gers-gascogne.com/
| ||
Identificants | |||
|
Gers (Gèrs) o Gerç e Gèrç (formas etimologicas) (32) qu'ei un departament francés situat en Occitània. Que tien lo son nom de l'arriu deu medish nom. Que hè partida de la region istorica de Gasconha e de la region administrativa d'Occitània.
Lo caplòc qu'ei Aush.
EtimologiaModificar
En occitan existisson las doas formas atestadas: Gers amb e tampada e Gèrs amb è duberta, segon lo que ditz un obratge de referència coma lo Dictionnaire du béarnais et du gascon modernes de Simin Palai. La forma Gers amb e tampada es plus normativa, mas referenciala e preferible perque es mai regulara respècte de l'etimologia atina Ægirtius (ont i latina brèu dona normalament e tampada en occitan. Las formas Gerç e Gèrç respectan mai l'etimologia latina (-tius deven -ç)
PersonalitatsModificar
- D'Artanhan
- Jean Lannes, marescau d'Empèri
- Jacques Fouroux
- André Daguin
- Pierre Frayssinet
- Renaud Camus
- Michel Cassé
- Jean-Luc Lagardère
- Jean-Claude Sensemat
- Jean Laborde
- Maurice Mességué
- Bertran de Comenge
- Armand Praviel
- Claude Augé
- Jean-François Bladé
- Jean-Charles de Castelbajac, cordurièr
- Th Bouquet,estampaire
Véser tanbenModificar
Luòcs e monumentsModificar
- Arena per la corsa landesa,
- Ancians Chais d'Armanhac,
- La bastida de Bretanha d'Armanhac,
- La Catedrala de Senta Maria d'Aush, Aush,
- La Ganaderia de Buros,
- La Vila galloromana de Seviac,
- La bastida medievala de Montrejau de Gers e lo son musèu,
- La bastida gascona de Forcés,
- La vila d'Eusa,
- La Collegiada de Sent Pèire, L'Arromiu,
- Lo Camin deu Puy : entremiei Leitora e Condòm,
- Lo festival de jazz de Marciac,
- Lo musèu d'Artanhan a Lupiac,
- Lo Pont d'Artiga o de L'Artiga, Bèumont,
- Lo vilatge fortificat de Larressingla,
- Las tèrmas de Barbotan,
- Sites sacrats suus camins deu Pelegrinatge de Sant Jacme de Compostèla.