Peiriac de Menerbés

una comuna francesa
talha= Non deu èsser confondut amb Peiriac de Mar.

Vilatge d'Occitània

Peiriac (de Menerbés)[1] (Peyriac-Minervois en francés) es una comuna lengadociana en Menerbés situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Peiriac de Menerbés
Peyriac-Minervois
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo castèl de Peiriac
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 17′ 32″ N, 2° 34′ 05″ E
Superfícia 10,19 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
221 m
122 m
105 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Contrada Menerbés Armas de Menerbés
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
111
Arrondiment de Carcassona
Canton
1115
Lo Naut Menerbés (Peiriac de Menerbés abans 2015)
Intercom
200035715
Carcassona Agló
Cònsol Denise Gils
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
1 155 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

1 175 ab.
Densitat 110,99 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 11160
Còde INSEE 11286

Geografia modificar

Peiriac de Menerbés es un vilatge situat entre la Montanha Negra e l'Alaric sus la D11 a 26 km al nòrd-èst de Carcassona, a una quarantena de quilomètre de Narbona, es al centre del grand vinhal del menerbés.

Lo riu que la travèrsa es l'Argent Doble, Peiriac es sus la riba esquèrra. Son clima es tipicament mediterranèu, ensolelhat amb de vent.

 
Comunas a l'entorn.
 
Lo riu Argent Doble
 
Vinhas près del vilatge


Toponimia modificar

Las atestacions ancianas son : Castrum de Periag Menerbensi en 1070; In suburbio Minerbensi…, castrum de Periaco en 1079; Piriachum en 1084; Petriacum en 1131; Peiriacum en 1156; Perriacum, Narbonensis diocesis en 1229; Petracum en 1238; Castrum de Petriaco in Minerbesio en 1318; De Peyraco en 1325; Periac de Menerbes al sègle XIV; De Petriaco Minervesii en 1512; Al loc de Peyryac en 1536; Peyriac de Minerboys en 1595; Saint Sauveur de Peyriac de Minerbois en 1400-1639; Peyriac, rectorie, Saint-Sauveur ou La Transfiguration en 1706; Peiriac Minervois en 1781[2].
Lo sufixe -acum, latinizacion del sufixe gallic -ācon, pausa pas de problèma, mes lo nom del proprietari latin de la villa antica qu'èra a la plaça de Peiriac es Petreius, segon Dauzat e Rostaing [3], Petrius segon los Féniés [4].

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 (2026) Denise Gils PS  
març de 2001 2014 Jacques Micheau PS  
març de 1977 1995 Régis Sarrato PS  
març de 1971 1977 Charles Sarrato PS  
1945 1971 Abel Barthas SFIO  
  1945      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1131, totala: 1154
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 309 1 347 1 331

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 1 266 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 1 153 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 034
1 054
1 041
1 033
1 053
1 000
1 045
1 048
1 061
1 084
2009 2010
1 081
1 104
1 087
1 112
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 1155 abitants e la densitat èra de 113,35 ab/km².

Lòcs e monuments modificar

 
Glèisa de Peiriac
 
Carrièra del Pòrge dins lo centre istoric
 
Plaça de la Liberacion (Borguet)
 
Ancians barris sus la carrièra Joan Jaurés
 
Pont sus lo riu Argent Doble

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. https://www.oocities.org/toponimiaoccitana/11.html
  2. Dictionnaire topographique de la France, Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 310, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f402.item.texteImage
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 529
  4. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 122