Palairac

una comuna francesa

Vilatge d'Occitània

Palairac (en francés tanplan coma en occitan) es una comuna lengadociana, situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Palairac
Palairac
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La plaça de la Fònt.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 42° 57′ 30″ N, 2° 39′ 44″ E
Superfícia 17,93 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
633 m
364 m
252 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Parçan Corbièras, Termenés
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
113
Narbona (de Carcassona abans 2017)
Canton
1107
Las Corbièras (= Fabresan), Motomet abans 2015
Intercom
200035863
CC de la Region Lesinhanenca, Corbièras e Menerbés
Cònsol Daniel Langlois
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
31 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

31 ab.
Densitat 1,78 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Palairacois (en francés)
Còde postal 11330
Còde INSEE 11271

Geografia

modificar
 
Comunas a l'entorn.

Toponimia

modificar

Las fòrmas ancianas son : Palaeragum en 842, Palaracus en 876, Ecclesia Sancti Saturnini de Palairaco en 1119, Castrum de Palairaco en 1215, De Paleraco en 1219, Palamxiac al sègle XIV, Palhayrac en 1538, Pallairac en 1595, Palleyrac en 1666, Palairac en 1781. La prononciacion occitana es Palairác [1], dins la grafia de l'abat Antòni Savartés, donc [palaj'ɾak].
Palairac vendriá del nom d'òme gallés Palarus e del sufixe -iacum [2], o de Paliarus/Palearus e del sufixe -acum, latinizacion del sufixe celtic -*acon. Se tracta donc d'una anciana propietat gallo-romana.

Coisa, a l'oèst de la comuna, es una anciana proprietat de l'abadiá de La Grassa. I aviá a l'entorn de minas d'argent que foguèron, se ditz, expleitadas pels romans. Las fòrmas ancianas son : Villare Menerbules sive Cubizanum en 842, Cujuzianus en 876, Cuvicianus en 876, Terminum de Menebles en 1192, Covisanum en 1208, Covidanum en 1215, Cuisanum en 1237, Coissa en 1242, Couisanum en 1248, Villa de Cotizano, comprene Covizano en 1228-1494, Villa de Cunizano, comprene Covizano en 1521, Coyza en 1538, Le fief de Couiza, ...maiterie de Couisse ou Couissan, ... Couisa al sègles XVII e XVIII, Ad locum de Avisano, comprene Couisano en 1538, Menebles en 1227-sègle XVI, La mine de Couvise ou de Peyrecouverte en 1667, Couize en 1781, Peyrecouverte, Couise (cadastre), etc [3].
Lo nom es l'equivalent de Coisan, mes ambe reculament d'accent cap als sègles XVI e XVII; Coisa vendriá del nom latin d'òme Cupitius (e pas exactament Cupitus [4]) ambe'l sufixe -anum [5].

Istòria

modificar

Administracion

modificar
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 (2026) Daniel Langlois    
març de 2001 2020 Michel Rzepecki    
març de 1989 2001 Jean-Marie Moreno    
1941 1989 Ulysse Tysseyre    
  1941      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
  • Abans 2015, la comuna èra del canton de Motomet. Es del canton de las Corbièras desempuèi (burèu centralizator : Fabresan).
 

Vista de Palairac dempuèi lo castrum.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 32, totala: 34
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
128 148 177 180 179 230 225 216 220

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
216 215 209 189 168 144 157 166 156

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
160 175 157 133 129 115 89 81 67

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
49
30
20
19
26
18
27
28
30
31
2009 2010
31
32
33
34
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 31 abitants e la densitat èra de 1,73 ab/km².

Lòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas amb la comuna

modificar

Véser tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar
  1. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 288, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f380.item.texteImage
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 516
  3. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 103, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f195.item.texteImage
  4. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 124
  5. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 215, a Coubisou