Cornonterralh

una comuna francesa
(Redirigit dempuèi Cornonterral)
Vila d'Occitània

Cornonterralh[1] (Cournonterral en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Cornonterralh
Cournonterral
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa de Santa Crotz e Torre.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 33′ 32″ N, 3° 43′ 12″ E
Superfícia 28,62 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
320 m
50 m
29 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
343
Montpelhièr
Canton
3449
Pinhan
Intercom
243400017
Montpelhièr Mediterranèa Metropòli
Cònsol William Ars
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
6 270 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

6 346 ab.
Densitat 203,56 ab./km²
Autras informacions
Gentilici cornalenc, cornalenca
Còde postal 34660
Còde INSEE 34088

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Toponimia modificar

Las fòrmas ancianas son : castellum quod vocant Cornonc, abans 1032, castellum de Cornone, cap a 1032-1060, castello de Cornone, cap a 1062, ecclesia S. Petri de Cornone en 1121, de Cornone en 1122, de castro Cornun en 1122-1134, in terminio de Cornone en 1138, domini de Cornone en 1157, apud Cornonum en 1161, eu Ot de Cornon en 1161-66, ecclesie S. Petri de de Cornone, castro de Cornone en 1181, de canabaria de Cornon al sègle XII (identificacion mausegura), de Cazaligiis, id est de Cornone Terralli, sense data [sègle XII ?], castri de Cornone Terrallo en 1207, in terminio de Cornone Terralio, in castro de Cornone en 1211, prioris de Cornone Terralli en 1222, jurisdiccionis Cornonisterralli en 1281, castro de Cornoneterralli, Cornonterralh en 1312, Cornonterral en 1319, prior de Cornone et de Gazaligiis en 1331, prior de Cornhone (varianta : Cornione) Terralh en 1392, castri de Cornone Terralhi, dicti castri Cornonis en 1398, de Cornoneterralh, a la fin dau sègle XIV, Cornonterral en 1526, de Cornone Terrali en 1529, S. Crucis de Cornone Terralio en 1536, de Cornoneteral en 1550, Cournon terrail en 1626, Cornonterral, en 1648, Cornon Terral, l'eglise de Cornon-Terral en 1740-60, Cournonterail, dit Vignols en 1740-60, Cournonterral en 1740-60, Cornonterral en 1770-72 (mapa de Cassini)[2].

Segon Dauzat, Cornonterralh ven dau tèma celtic e preceltic *cor-n-, « bauç, calanc, escarpament, nautor, autura », amb lo sufixe -onem[3]; segon Hamlin, l'etimologia de Cornon es escura e la topografia dau vilatge justifica pas lo tèma oronimic supausat per Dauzat. L'origina sembla la d'un castrum del nom de Cornon, puòi après de Cornonterral, amb un terral qu'auriá lo sens de « vent que bufa de la tèrra » e seriá justificat per la situacion de Cornonterral(h) au nòrd dau vilatge vesin de Cornonsec. L'establiment dau vilatge, çaquelà, datariá environ de 1200 e seriá atestat pel nom de Cazaligiis, « barracas, ostalons »[2]. Se vei pas clarament dins las explicacions perqué lo castèl d'origina es puslèu a Cornonterralh qu'a Cornonsec. En mai d'aquò, lo determinant sembla d'èsser -terralh e non pas terral. Lo primièr mot, dins lo Tresòr dau Felibritge, a lo sens de « tèrra, terren, terranha, terrassa »[4]. Doncas un Cornon sus la tèrra e non pas sus la ròca (o, se se vòu, sus lo planièr e non pas sus un puòg).

Joan Pèire Chambon, a prepaus de l'origina de Cornon, fornís lo cognomen Cornus, atestat, amb lo derivat -ŌNE[5].

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 2026 William Ars sense director de las formacions au CNFPT
març de 2001 2020 Thierry Breysse PS mètge
març de 1991 2001 Jean Réginard divèrs drecha  
març de 1983 1991 Guy Régis PS  
març de 1971 1983   Maurice Robert  
  1971      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 5826, totala: 5879
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 630 1 744 1 756

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 2 061 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 1 980 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 887
2 088
2 460
3 062
4 095
5 069
5 507
5 586
5 664
5 718
2009 2010
5 900
5 957
5 939
6 000
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 6270 abitants e la densitat èra de 219,08 ab/km².

Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1. Thalamus Parvis, p. 356
  2. 2,0 et 2,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 126
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 220-221
  4. Frederic Mistral, Lou Tresor dóu Felibrige, reedicion Culture Provençale et Méridionale, Raphèle-lès-Arles, 1979, vol. 2, p. 978, a terrai, tarrai
  5. Jean-Pierre Chambon, https://www.etudesheraultaises.fr/wp-content/uploads/ael-art-2006-30-11-nouvelles-observations-toponymie-herault-frank-hamlin.pdf p. 265
  6. Hommage à l'abbé J.B. Fabre