Dobrir lo menú principal
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Braçac.

Braçac
Brassac

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Brassac sur Agout.JPG
Blason ville fr Brassac-de-Belfortès (Tarn).svg
Geografia fisica
Occitania map (1).png
geolocalizacion
Coordenadas 43° 37′ 50″ N, 2° 29′ 58″ E
Superfícia 23,87 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
828 m
487 m
463 m
Geografia politica
Region istorica Lengadòc Armas de Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
81
Tarn Armas del departament de Tarn
Arrondiment Castras
Canton Braçac
Intercom
248100711
Comunautat de comunas de Sidòbre Val d'Agot
Cònsol Jean-Claude Guiraud (2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2013)
1 331 ab.
Evolucion de la populacion

1 383 ab.
Densitat 55,76 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Braçagueses
en francés
Còde postal 81260
Còde INSEE 81037

Braçac [1],[2],[3] ( Brassac en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament de Tarn e la region Occitània.

Somari

GeografiaModificar

Situat al sud èst del departament de Tarn, dins la val d'Agot, Braçac es al ras de Sidòbre, sul penjal oèst dels monts de La Cauna, dins lo Pargue Natural Regional del Naut Lengadòc.

Braçac es situat a 15 km de Vabre, a 16 km d'Angles, a 22 km de La Cauna, a 24 km de Castras e a 29 km de Masamet. Lo principal ais rotièr que traversa la comuna es la RD 622, l'anciana RN 622).
La gara de Castres es la mai pròcha de Braçac, a 25 km del vilatge.

ToponimiaModificar

Segon Dauzat e Rostaing, Braçac, coma las autras comunas d'aquel nom, ven de la fòrma latinizada, *Braccius, del nom d'òme gallés *Braccius, ambe'l sufixe -acum[4]. Se tracta donc d'una propietat rurala d'origina gallo-romana. Los Feniés, en seguida de Negre segon Paul Burgan e André Lafon, causisson puslèu Biracius, ambe'l meteis sufixe [5].

Per Braçac (Tarn e Garona), Paul Burgan e André Lafon citan las solucions d'autres toponimistas : Biracius per Ernèst Negre, Braceus, derivat de Bracus, per Astor, e se pronóncian per Braccius o Bracius; i a pas de dobte sul sufixe -acum [6], latinizacion del sufixe celtic -*ako.

IstòriaModificar

AdministracionModificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2014 2020 Jean-Claude Guiraud divèrs esquèrra mètge generalista
març de 2001 2014 Damien Cros divèrs esquèrra ensenhaire
1960 2001 Max Caminade divèrs dreta agent d'asseguranças, conselhièr general
Totas las donadas son pas encara conegudas.

DemografiaModificar


 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1331, totala: 1383

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 500 1 149 1 478 1 616 1 875 1 759 2 055 2 226 2 229

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 646 2 016 2 032 2 025 2 149 2 168 2 223 2 138 2 006

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 997 1 925 1 909 1 693 1 668 1 582 1 566 1 576 1 597

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 578
1 611
1 629
1 671
1 539
1 427
1 438
1 424
1 410
1 442
2009 2010
1 396
1 430
1 396
1 431
 
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE


  • 2013 : 1331 abitants

Luòcs e monumentsModificar

Personalitats ligadas amb la comunaModificar

Véser tanbenModificar

Ligams extèrnesModificar

NòtasModificar

  1. Patrici Pojada, Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus, Nouvelles Éditions Loubatières, 2009, ISBN 978-2-86266-573-3
  2. Sit Toponimia occitana
  3. Top'Òc Diccionari toponimic occitan del Congrès permanent de la lenga occitana.
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984
  5. Bénédicte Boyrie-Fénié et Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, Éditions Sud-Ouest, novembre 2007
  6. Paul Burgan, André Lafon, Toponymie du Tarn-et-Garonne, Association Antonin Perbosc, 2006, p. 62