Castras

Castras; Castres
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
	Jardin e Palais de l'Avescat de Castras en riba d'Agot.
	Armas
	Armas
	Geografia fisica
Coordenadas	43° 36′ 00″ N, 2° 15′ 00″ E
Superfícia	98,17 km²
Altituds; · Maximala; · Mejana; · Minimala	; 367 m; 173 m; 151 m
	Geografia politica;
País	Lengadòc;
Parçan	Castrés;
Estat	França;
Region; 76	Occitània;
Departament; 81	Tarn ; (josprefectura);
Arrondiment; 812	Arrondiment de Castras; (capluòc);
Canton; 8198	Capluòc de 4 cantons;
Intercom; 248100430	Comunautat d'aglomeracion de Castras - Mazamet;
Cònsol	Pascal Bugis (UMP) ; (2020-2026)
	Geografia umana
Populacion; Populacion totala; (2018)	41 795 ab. Evolucion de la populacion; 43 260 ab.
Densitat	424,12 ab./km²
	Autras informacions
Gentilici	castrés, castresa
Còde postal	81100
Còde INSEE	81065

Vila d'Occitània

Castras^[1]^,^[2]^,^[3]^,^[4] (Castres en francés) es una comuna lengadociana de Castrés en Lengadòc situada dins lo departament de Tarn e la region d'Occitània.

Castres es conegut per èsser lo luòc de naissença de Joan Jaurés, e tanben per son musèu consagrat a l'escalpraire e pintor Francisco Goya.

La catedrala de Sant Beneset, sèti episcopal de l'ancian diocèsi de Castras, es uèi la pus importanta de las glèisas de Castras, e data solament dels sègles XVII e XVIII.

L'ostal de vila ocupa l'ancian palais episcopal, concebut al sègle XVII per l'arquitecta Jules Hardouin-Mansart, e acabat pel Jardin de l'Avescat concebut per André Le Nôtre. Près del palais, la torre de Sant Beneset, d'arquitectura romanica, es lo sol vestigi de la vièlha abbadiá benedictina.
La vila ten quelquas ostals bèls dels sègles XVI e XVII, coma, l'Ostal de Nairac, datant de la Renaissença.
La vila es tanben coneguda per sa còla de rugbi, lo Castras Olimpic (lo " CO "), que jòga en Campionat de França, e subretot pels laboratòris farmaceutics Pierre Fabre (esponsor istoric del club de rugbi).

Lo gentilici es castrés -esa^[5].

Idrologia

La vila es asagada per Agot, riu originari de la montanha de Somalh e d'Espinosa. La ribièra raja d'èst en oèst e travèrsa Castras per se lançar dins Tarn cap a Sant Somplesi (Sant Sulpici).

Geografia

Castras es una vila isolada situada al pè de la Montanha Negra e a ras de Sidòbre a una altitud de 172 m.

Transpòrts

Mentretant un aeropòrt permet de rejuntar París e Lion. Castras es religada al malhum de trins plan dinamic dempuèi 1865.

Clima

Lo clima de Castras es de tipe aquitan oriental amb doas influéncias marcadas: mediterranèa e montanhòla. Tomba 760 mm d'aiga per an. La temperatura mejana es de 13 °C. Lo clima es plan contrastat, caud en estiu e freg en ivèrn. (mens de 0 °C).