Bèumarchés

una comuna francesa

Vilatge d'Occitània

Beumarchés[1][2],[3],[4],[5] (Beaumarchés en francés) qu'ei ua comuna occitana de Gasconha, situada dens lo departament de Gers e la region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.

Bèumarchés
Beaumarchés
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa Nòsta Dama de Beumarchés.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 35′ 12″ N, 0° 05′ 26″ E
Superfícia 32,47 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
246 m
177 m
129 m
Geografia politica
País  Gasconha
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
32
Gers Armas deu Departament de Gers
Arrondiment
323
Miranda
Canton
3223
Pardiac-Ribèra Baisha (Plasença abans 2015)
Intercom
ZZZZZZZZZ
CC de Bastidas e Vaths de Gers
Cònsol Gérard Castet
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
665 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

705 ab.
Densitat 20,91 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 32160
Còde INSEE 32036

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Perimètre deu territòri modificar

Toponimia modificar

Lo nom de Beumarchés que li ven de son fondator, lo francés Eustache de Beaumarchais, senescau de Tolosa qui creè un vintenat de vilas [6],[7],[8].
Lo nom deu senescau qu'ei compausat deu francés (Beau + Marchais, « bèra palús », probablament comprés erronèament com « bèth mercat »).

Marcilhan Devath (Marseillan-Débat) qu'ei ua comuna reünida a Beumarchés en 1791.[9] Deu nom de persona latin Marcilianus, o Marcellius, Marcilius.

Istòria modificar

La bastida que's fondè en 1290 (o 1288 : Negre) per convencion enter lo comte de Pardiac e lo senescau de Tolosa, [dempuish 1272], Eustache de Beaumarchais [10],[11].

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 1983 2026 Gérard Castet MDC puish MRC (chevênementista) Retirat foncion publica, conselhèr generau (2011-2015) puish departamentau (2015-)
1974 1983 Guy Dupeyron    
1970 1974 Henri Cazaban    
1952 1970 Maurice Dubernet    
1944 1952 Victor Lamothe    
  1944      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Avant la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna qu'èra deu canton de Plasença; qu'es adara deu canton de Pardiac-Ribèra Baisha.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 679, totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 925 2 232 2 188 2 315 1 679 1 378 1 363 1 381

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 356 1 291 1 237 1 246 1 219 1 187 1 136 1 140 1 118

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
990 971 903 784 787 769 745 696 706

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
690
620
544
548
549
588
655
663
666
710
2009 2010
681
726
682
722
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 665 abitants e la densitat èra de 20,48 ab/km².

Economia modificar

Viticultura : Costalats de Sent Mont

Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas dab la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1.  Grafia d'après la mapa de las comunas de Gers en gascon. del siti oficial del departament de Gers. (fr)
  2. Pojada, Patrici. Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières, 2009. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  3.  Toponimia occitana.
  4. Congrès permanent de la lenga occitana. . Top'Òc: Diccionari toponimic occitan.
  5. Institut d'Estudis Occitans. . BdTopoc–Geoccitania.
  6. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 63
  7. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 228
  8. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, 1990-98, vol. III, p. 1715, par. 301301
  9. . René Pagel. Notes sur la formation du département du Gers.
  10. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 63
  11. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, 1990-98, vol. III, p. 1715, par. 30130