Tula

Vila d'Occitània

Tula (Tulle en francés) es una comuna lemosina situada dins lo departament de Corresa e la region de Novela Aquitània, ancianament de Lemosin. Escaissada « la vila de las sèt sèrras », la ciutat a bastit sa reputacion sul desvolopament de son industria e de son artisanat : es venguda un dels centres de fabricacion de la dentèla (amb son festenal internacional), de las armas (Manufactura d'armas) e de l'acordeon (Acordeons Maugein).

Tula Tulle
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo centre de Tula.
Armas
Geografia fisica
Coordenadas	45° 16′ 02″ N, 1° 45′ 56″ E
Superfícia	24,44 km²
Altituds  · Maximala  · Mejana  · Minimala	460 m 220 m 185 m
Geografia politica
País	Lemosin
Estat	França
Region 75	Novela Aquitània
Departament 19	Corresa (prefectura)
Arrondiment 192	Tula (chapluòc)
Canton 1999	Tula (burèu centralizator), ancianament Chapluòc de deux cantons
Intercom 241927201	Tula Agló
Cònsol	Bernard Combes (2014 - 2020)
Geografia umana
Populacion Populacion totala (2018)	14 705 ab. Evolucion de la populacion 15 356 ab.
Densitat	586,05 ab./km²
Autras informacions
Gentilici	tulaud, tulauda
Còde postal	19000
Còde INSEE	19272

Estirada sus mai de tres quilomètres dins l'estrecha e tortuosa val de Corresa, Tula escalona sos quartièrs vièlhs al costat de las sèrras dominant la ribiera, mentre qu'emergís, del còr de la ciutat, l'elegant ranquejar de pèira de la catedrala Nòstra Dòna.

Istoria

Antiquitat

Las originas de la vila son encara uèi subjèctas a debat mas semblariá que l'actual puèg de Sent Clar, un esperon rocassós als penjals escalabroses separant la val de Corresa de la de Solana, aja constituït un emplaçament ideal per l'establiment d'un oppidum gallés. Dempuèi de temps, semblariá que la vila siá estada un caireforc important sus la rota entre Armorique e Mediterranèa e sus l'entre Aquitània e Massís central que totas doas passavan Corresa per un ga en aquel luòc.

Amb l'ocupacion romana, lo luòc seriá estat amainatjat en necropòli e un temple en l'onor de Tutela, poténcia divina romana a la quala se fisava la proteccion de las personas, de las causas e sustot dels luòcs, seriá estat bastit. Es d'aquela divessa romana, protectritz dels viatjaires que passavan lo ga, que vendriá lo nom de la vila. Lo temple de Tutela se deviá trobar dins lo quartièr del Trech, que lo nom designa la traversada d'una aiga. Lo real pòl urban de la region se desplacèt qualques quilomètres al nòrd, sus la comuna de Naves e lo site de Tintignac, vengut luòc de crosament entre las vias romanas reprenent los ancians itineraris de l'epòca cèlta.

Geografia

Tula dins lo Lemosin linguistic

Istòria

Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !

Administracion

Lista daus cònsols successius

Periòde		Identitat	Etiqueta	Qualitat
17 de març 2008	2020	Bernard Combes	PS	conselhier general
24 de març 2001	2008	François Hollande	PS	Deputat, Prumier secretari dau Partit socialista, President de la Republica Francesa (2012-2017)
19 de junh 1995	2001	Raymond-Max Aubert	Recampament per la Republica	deputat, ministre
24 de març 1977	1995	Jean Combasteil	PCF	inspector de l'informacion e de l'orientacion, deputat
	1977
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia

Evolucion demografica Populacion comunala actuala (2013): 14323, totala: 15212
1793	1800	1806	1821	1831	1836	1841	1846	1851
9 662			8 097	8 689	9 700	9 669	10 769	11 895
1856	1861	1866	1872	1876	1881	1886	1891	1896
11 653	12 410	12 606	13 680	15 342	16 196	16 277	18 964	17 374
1901	1906	1911	1921	1926	1931	1936	1946	1954
17 412	17 245	15 942	13 732	14 349	15 021	15 617	18 202	19 372
1962	1968	1975	1982	1990	1999	2006	2007	2008
19 084	20 016	20 100	18 880	17 164	15 496	15 734	15 647	15 681 16 565
2009	2010
15 396 16 335	14 923 15 838
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE Evolucion de la populacion 1962-2008

• En 2018 la populacion èra de 14705 abitants.

Luòcs e monuments

• Anciana capèla Notre-Dame-de-Misericòrdia, apelada a tòrt Sant Jacme, avenguda Victor Hugo, (sègle XVIII) ; faciadas e teuladas inscrichas coma monument istoric.
• Anciana capèla de l'Escòla dels mainatges de tropa, camin dels Mainatges de Tropa.
• Capèla del cementèri Lo Pui-Sent Clar (anciana capèla dels penitents blaus).
• Capèla de l'espital (anciana capèla de la Visitacion) edificada en 1743, inscricha coma monument istoric.
• Capèla de l'establiment escolar Santa Maria-Jeanne-d'Arc, carrièra Marc Eyrolles.
• Ancian convent dels Bernardines (sègle XVI), carrièra del Fouret, uèi ostal particular ; inscrich coma monument istoric.
• Glèisa Sant Joan (anciana capèla dels penitents blancs), carrièra Pasteur.
• Glèisa Sant Pèire de Timme, avenguda de la Bastille, (anciana capèla de las Carmes descauces) (sègle XVII), classada coma monument istoric en 1987.
• Glèisa Sant Josèp, carrièra d'Arsonval (Souilhac).
• La sala del reialme dels testimònis de jehovah, cai de Rigny.

Espòrts

Dempuèi la debuta de las annadas 2000, mantun equipament esportiu es estat creat o reabilitats. Lo gimnasi Victor Hugo e la plana de jòcs son estats restaurats en 2002, un skatepark es estat creat en octobre de 2002, e un centre aquarécréatif aital coma un boulodrome cobèrt son estats obèrts en 2003.

En 2008, Tula es candidata al challenge de la vila mai esportiva de França. Lo 24 de junh, es estada designada primièra ex æquo amb Tignes.

• Sporting club Tula.

Lo Sporting club Tula, club de rugbi de XV fondat en 1904, demòra emblematica dins lo paisatge esportiu teisseire. Lo SCT a evoluat pendent 42 annadas consecutivas en Primièra Division e a comptat demest sos rengs mantun internacional tal coma Michel Yachvili, Jean-Claude Berejnoï, Roger Fite e Jean-Pierre Fauvel. Lo SCT realiza l'esplech, pendent las partidas de galinas del campionat de França 1965/1966 de ganhar totas las partidas sus son terren mas sustot de daissar pas marcar cap de ponch a sos adversaris.

En 1980, lo SCT arriba als 1/4 de finala del campionat de França de 1ra division e gauta contra lo CA Briva (distant de 30 km a pena) a Clermont Ferrand. Lo resultat es de 19-19 a la fin del temps reglamentari pels dos clubs corresians ! Briva l'emportarà fin finala 22-19 après prolongacions gràcias a un dròp de son plaçaire J.-F. Thiot.

Lo SCT es egalament a l'origina del Challenge de l'Esperança, competicion lançada en 1955.

De nombroses autres clubs constellent lo paisatge esportiu teisseire, demest los quals :

• Union esportiva Tula Corrèze, club de basquet
• Caiac Club Tulliste, club plan actiu al près de las escòlas teisseiras
• Club de gimnastica La Tulliste
• Véloce Club Tulliste, club de ciclisme
• Escòla teisseira de judo
• Tula Fotbòl Corrèze
• Tula Triathlon, evoluant en tresena division
• Volleyball Tula Naves, equipa femenina en Division Excelléncia
• Tula ròller skating
• Club dels Arquièrs tullistes, Club e Escòla de tir a l'arc Salle, Federal, Fita
• Tula Athlétic Club
• Union Ciclista Corrèzienne : club ciclista fondat en 1970 organizator d'espròvas ciclistas e escòla de BTT pels Handbal
• Joves Club Tula Corresa
• Cercle dels Nadaires Teisseires
• Cercle dels Boxaires Teisseires
• Club de dança Eve i Dança
• Lo Carrèu Teisseire, club de petanca
• Club Subaquatique Teisseire
• Aeroclub de Tula

Personalitats ligadas emb la comun

• Maximin Delòcha (1817-1900), istorian occitan.
• Josèp Ros, eclesiastic e lingüista occitan. Un de los paires de la grafia classica.
• François Hollande, politician.
• Eric Rohmer, cineasta

Veire tanben

• Comunas de Corresa