Vila d'Occitània

Tula (Tulle en francés) es una comuna lemosina situada dins lo departament de Corresa e la region de Novela Aquitània, ancianament de Lemosin. Escaissada « la vila de las sèt sèrras », la ciutat a bastit sa reputacion sul desvolopament de son industria e de son artisanat : es venguda un dels centres de fabricacion de la dentèla (amb son festenal internacional), de las armas (Manufactura d'armas) e de l'acordeon (Acordeons Maugein).

Tula
Tulle
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo centre de Tula.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 45° 16′ 02″ N, 1° 45′ 56″ E
Superfícia 24,44 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
460 m
220 m
185 m
Geografia politica
País  Lemosin
Estat Bandièra de França França
Region
75
Novela Aquitània
Departament
19
Corresa Armas de Departament de Corresa (prefectura)
Arrondiment
192
Tula (chapluòc)
Canton
1999
Tula (burèu centralizator), ancianament Chapluòc de deux cantons
Intercom
241927201
Tula Agló
Cònsol Bernard Combes
(2014 - 2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
14 705 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

15 356 ab.
Densitat 586,05 ab./km²
Autras informacions
Gentilici tulaud, tulauda
Còde postal 19000
Còde INSEE 19272

Estirada sus mai de tres quilomètres dins l'estrecha e tortuosa val de Corresa, Tula escalona sos quartièrs vièlhs al costat de las sèrras dominant la ribiera, mentre qu'emergís, del còr de la ciutat, l'elegant ranquejar de pèira de la catedrala Nòstra Dòna.

Antiquitat

modificar

Las originas de la vila son encara uèi subjèctas a debat mas semblariá que l'actual puèg de Sent Clar, un esperon rocassós als penjals escalabroses separant la val de Corresa de la de Solana, aja constituït un emplaçament ideal per l'establiment d'un oppidum gallés. Dempuèi de temps, semblariá que la vila siá estada un caireforc important sus la rota entre Armorique e Mediterranèa e sus l'entre Aquitània e Massís central que totas doas passavan Corresa per un ga en aquel luòc.

Amb l'ocupacion romana, lo luòc seriá estat amainatjat en necropòli e un temple en l'onor de Tutela, poténcia divina romana a la quala se fisava la proteccion de las personas, de las causas e sustot dels luòcs, seriá estat bastit. Es d'aquela divessa romana, protectritz dels viatjaires que passavan lo ga, que vendriá lo nom de la vila. Lo temple de Tutela se deviá trobar dins lo quartièr del Trech, que lo nom designa la traversada d'una aiga. Lo real pòl urban de la region se desplacèt qualques quilomètres al nòrd, sus la comuna de Naves e lo site de Tintignac, vengut luòc de crosament entre las vias romanas reprenent los ancians itineraris de l'epòca cèlta.

Geografia

modificar
 
Tula dins lo Lemosin linguistic

Istòria

modificar

Administracion

modificar
Lista daus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
17 de març 2008 2020 Bernard Combes PS conselhier general
24 de març 2001 2008 François Hollande PS Deputat, Prumier secretari dau Partit socialista, President de la Republica Francesa (2012-2017)
19 de junh 1995 2001 Raymond-Max Aubert Recampament per la Republica deputat, ministre
24 de març 1977 1995 Jean Combasteil PCF inspector de l'informacion e de l'orientacion, deputat
  1977      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 14323, totala: 15212
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
9 662 8 097 8 689 9 700 9 669 10 769 11 895

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
11 653 12 410 12 606 13 680 15 342 16 196 16 277 18 964 17 374

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
17 412 17 245 15 942 13 732 14 349 15 021 15 617 18 202 19 372

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
19 084
20 016
20 100
18 880
17 164
15 496
15 734
15 647
15 681
16 565
2009 2010
15 396
16 335
14 923
15 838
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 14705 abitants.

Luòcs e monuments

modificar
  • Anciana capèla Notre-Dame-de-Misericòrdia, apelada a tòrt Sant Jacme, avenguda Victor Hugo, (sègle XVIII) ; faciadas e teuladas inscrichas coma monument istoric.
  • Anciana capèla de l'Escòla dels mainatges de tropa, camin dels Mainatges de Tropa.
  • Capèla del cementèri Lo Pui-Sent Clar (anciana capèla dels penitents blaus).
  • Capèla de l'espital (anciana capèla de la Visitacion) edificada en 1743, inscricha coma monument istoric.
  • Capèla de l'establiment escolar Santa Maria-Jeanne-d'Arc, carrièra Marc Eyrolles.
  • Ancian convent dels Bernardines (sègle XVI), carrièra del Fouret, uèi ostal particular ; inscrich coma monument istoric.
  • Glèisa Sant Joan (anciana capèla dels penitents blancs), carrièra Pasteur.
  • Glèisa Sant Pèire de Timme, avenguda de la Bastille, (anciana capèla de las Carmes descauces) (sègle XVII), classada coma monument istoric en 1987.
  • Glèisa Sant Josèp, carrièra d'Arsonval (Souilhac).
  • La sala del reialme dels testimònis de jehovah, cai de Rigny.

Espòrts

modificar

Dempuèi la debuta de las annadas 2000, mantun equipament esportiu es estat creat o reabilitats. Lo gimnasi Victor Hugo e la plana de jòcs son estats restaurats en 2002, un skatepark es estat creat en octobre de 2002, e un centre aquarécréatif aital coma un boulodrome cobèrt son estats obèrts en 2003.

En 2008, Tula es candidata al challenge de la vila mai esportiva de França. Lo 24 de junh, es estada designada primièra ex æquo amb Tignes.

  • Sporting club Tula.

Lo Sporting club Tula, club de rugbi de XV fondat en 1904, demòra emblematica dins lo paisatge esportiu teisseire. Lo SCT a evoluat pendent 42 annadas consecutivas en Primièra Division e a comptat demest sos rengs mantun internacional tal coma Michel Yachvili, Jean-Claude Berejnoï, Roger Fite e Jean-Pierre Fauvel. Lo SCT realiza l'esplech, pendent las partidas de galinas del campionat de França 1965/1966 de ganhar totas las partidas sus son terren mas sustot de daissar pas marcar cap de ponch a sos adversaris.

En 1980, lo SCT arriba als 1/4 de finala del campionat de França de 1ra division e gauta contra lo CA Briva (distant de 30 km a pena) a Clermont Ferrand. Lo resultat es de 19-19 a la fin del temps reglamentari pels dos clubs corresians ! Briva l'emportarà fin finala 22-19 après prolongacions gràcias a un dròp de son plaçaire J.-F. Thiot.

Lo SCT es egalament a l'origina del Challenge de l'Esperança, competicion lançada en 1955.

De nombroses autres clubs constellent lo paisatge esportiu teisseire, demest los quals :

  • Union esportiva Tula Corrèze, club de basquet
  • Caiac Club Tulliste, club plan actiu al près de las escòlas teisseiras
  • Club de gimnastica La Tulliste
  • Véloce Club Tulliste, club de ciclisme
  • Escòla teisseira de judo
  • Tula Fotbòl Corrèze
  • Tula Triathlon, evoluant en tresena division
  • Volleyball Tula Naves, equipa femenina en Division Excelléncia
  • Tula ròller skating
  • Club dels Arquièrs tullistes, Club e Escòla de tir a l'arc Salle, Federal, Fita
  • Tula Athlétic Club
  • Union Ciclista Corrèzienne : club ciclista fondat en 1970 organizator d'espròvas ciclistas e escòla de BTT pels Handbal
  • Joves Club Tula Corresa
  • Cercle dels Nadaires Teisseires
  • Cercle dels Boxaires Teisseires
  • Club de dança Eve i Dança
  • Lo Carrèu Teisseire, club de petanca
  • Club Subaquatique Teisseire
  • Aeroclub de Tula

Personalitats ligadas emb la comun

modificar

Veire tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar