Santa Alària (Cantal)

Vilatge d'Occitània

Santa Aulalha [santo au'galio] o Santa Alària [santo a'gario] (Sainte-Eulalie en francés) es una comuna auvernhata, situada dins lo departament del Cantal e la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe.

Santa Alària Sainte-Eulalie
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa de Sant Laurenç de Santa Alària.
Geografia fisica
Coordenadas	45° 07′ 07″ N, 2° 22′ 28″ E
Superfícia	14,51 km²
Altituds  · Maximala  · Mejana  · Minimala	828 m 644 m 560 m
Geografia politica
País	Auvèrnhe
Estat	França
Region 84	Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe
Departament 15	Cantal
Arrondiment 152	Arrondiment de Mauriac
Canton 1514	de Mauriac, ancianament de Pleus
Intercom 241501139	Comunautat de comunas del País de Salèrn
Cònsol	Albert Rochette (2014-2020)
Geografia umana
Populacion Populacion totala (2018)	227 ab. Evolucion de la populacion 230 ab.
Densitat	13,92 ab./km²
Autras informacions
Còde postal	15140
Còde INSEE	15186

Geografia

Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !

Comunas vesinas

Distanças e posicion relativa

Santa Alària

Beça
(3,2 km)

Sant Martin de Valmaron
(4,0 km)

Sant Cirgue de Malbèrt
(4,9 km)

Drujac
(5,5 km)

Sanch Amanç
(5,9 km)

Sant Martin de Chantalés
(6,5 km)

Escoralha
(7,1 km)

Sant Sarnin
(7,5 km)

Sant Bonet de Salèrn
(7,8 km)

Ali
(7,8 km)

Sant Alire
(7,9 km)

Perimètre del territòri

Comunas confrontantas de Santa Alària

Ali	Drujac
Pleus		Sant Martin de Valmaron
Beça	Sant Cirgue de Malbèrt

Toponimia

Las fòrmas ancianas son Ecclesia Sanctœ Euladiœ, en latin, al sègle XII, Sancta Eulalia, en latin, en 1464, Sancta Eulalia Danlarie, en 1535, Saincte-Aularie, en 1597, Saincte-Aulharie, en 1610, Sainct-Halary, en 1624, Sainct-Haliers, en 1646, Saincte-Aulalie, en 1654, Saincte-Halyre, en 1654, Saincte-Heullalye, en 1658, Saincte-Ullalie, en 1659, Saincte-Geulalye, en 1660, Saincte-Houlalie, en 1665, Saincte-Eulalye, en 1665, Saincte-Eulaye, en 1667, Sainct-Hilaire, en 1670, Sainct-Hilère, en 1672, Saincte-Olazeile, en 1683, Saincte-Heulalye, en 1684 ?, Saincte-Heulalie, en 1684, Saincte-Eustache, en 1688, Saincte-Eulelie, en 1690, Saincte-Eullalie, en 1695, Sainte-Ulalye, en 1702, Sainte-Eûlalie, en 1768, Sainte-Aulleire, en 1778 ?, Sainte-Aullair, en 1778 ?, Sainte-Olaize, en 1778. Son de valor informativa inegala : quauques testimònis de Aulalha, de Aulària (fòrma anciana supausada), encara pus rares de Alària (1624), possibilitat d'autras fòrmas occitanas perdudas (Aulàdia ? Aulàsia ?) e mai que mai de fòrmas latinas o francesas latinizadas, de còps qu'i a prononciadas à l'occitana (1702), confusions, a causa de las fòrmas autenticas qu'an una r, amb Hilarius o Illidius (proximitat de Sant Alire).

La prononciacion seriá dobla : [santo agàrio/augàlio], en grafia espontanèa (veire l'introduccion). Chaldriá verificar se lo -o de santo es vertadièrament prononciat davant a-; es pas l'usatge pus espandit. Seriá donc riscat de transcriure aquelas prononciacions en grafia AFI.

La senta onorada dins lo nom de la comuna es Sancta Eulalia, martirizada a Barcelona en 304 (atestacion del sègle XII, S. Eulalia). L'elision, segon Dauzat, [en realitat, i a aferèsi, supression de la vocala iniciala del segond mot, remplaçada per la vocala finala del primièr] de -a final de santa davant la vocala iniciala E-, dona *Santa Aulalha e, pr'amor de l'alteracion de -l- intervocalica en naut-auvernhat, lo resultat es la fòrma transcrita [augàlio] (dins la grafia, aquelas alteracions se nòtan pas); per la fòrma [agàrio], i a en mai dissimilacion : la succession de doás -l- fai que la segonda es remplaçada per una vocala diferenta, -r- (logicament, es après que la primièra -l s'alterèt en -g-); i a tanben pèrda del diftongue; la fòrma grafica seriá Alària.

Grafiar Eulàlia la primièra prononciacion seriá una error dobla. Primièrament, lo nom de la santa es comprés Aulalha, o se se vòl, Augalha, per o escriure pus foneticament : seriá anar contra la lenga de tornar a E- de la fòrma primitiva latina Eulalia. Segondament, dins los mots de formacion populara, çò qu'es lo cas de la fòrma transcrita [augàlio], -li- passa regularament a -lh- (l palatalizada); exemples : MULIERE > molhèr, FILIA > filha, TALIARE > talhar, ALLIU > alh [aʎ], vengut sovent [al] : la finala s'escriu donc -alha segon las règlas de la grafia classica. Chal donc escriure Santa Aulalha per la prononciacion notada [santo augàlio] e Santa Alària per la prononciacion notada [santo agàrio]. Es permés de pensar que la finala de Aulalha, sense la dissimilacion pro generala en occitan, s'explica per una influéncia sabenta e qu'una fòrma anciana èra *Aulària; la dualitat de las prononciacions s'explica melhor atal. Segon Cristian Omelhièr, Santa Alària es la prononciacion locala actuala , mas benlèu que chal compréner Senta Alària ?

Veire tanben Senta Aulària.

Istòria

Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !

Administracion

Lista deus cònsols successius

Periòde		Identitat	Etiqueta	Qualitat
2001	2020	Albert Rochette	PS	agricultor retirat
	2001
Totas las donadas son pas encara conegudas.

• Davant la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de Pleus; es ara del canton de Mauriac.

Demografia

Evolucion demografica Populacion comunala actuala (2013): 202, totala: 210
1793	1800	1806	1821	1831	1836	1841	1846	1851
878	837	915	947	867	881	780	880	928
1856	1861	1866	1872	1876	1881	1886	1891	1896
848	902	819	925	946	878	928	942	834
1901	1906	1911	1921	1926	1931	1936	1946	1954
800	832	705	589	632	647	556	515	452
1962	1968	1975	1982	1990	1999	2006	2007	2008
433	400	315	273	225	216	207	206	204 209
2009	2010
205 211	204 211
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE Evolucion de la populacion 1962-2008

Nòtas e referéncias