Senta Aulària

pagina d'omonimia

Senta Aulària pòt èsser :

modificar

Lo nom de sentas crestianas

modificar

De noms de lòcs

modificar

Autres noms de lòcs derivats de Sancta Eulalia (tèrras occitano-romanicas)

modificar

Per mai d'informacions, consultar tanben Senta Eulàlia (omonimia) e Santa Eulàlia.

Autres noms de lòcs

modificar
  • Pels toponimes en lenga espanhòla, cercar a Santa Eulalia e a Santa Olalla (forma d'evolucion populara)
  • Pels toponimes en lenga portuguesa, cercar a Santa Eulália

Apondi lingüistic

modificar

Dissimilacion

modificar

La preséncia de doas -l- successivas dins Eulalia fa que la dissimilacion es gaireben obligatòria dins l'evolucion fonetica (la segonda se muda en una autra consonanta). Exemples : Eulària (forma mai que mai catalana [5], Aulària (-l- se càmbia en -r-), Aulàsia (-l- se càmbia en -z-, benlèu indirèctament); Eulàdia (-l- se càmbia en -d-, benlèu indirèctament ; veire a Senta Aulàdia de Bòrn e a Senta Eulàlia (Gironda)).

Dins un segond temps, la consonanta qu'a remplaçat -l- pòt quitament s'amudir (venir muda, desparéisser): Aulaia (forma occidentala, lemosina o gascona); las formas ancianas de Senta Eulàlia (Gironda) fan supausar, sense certitud, que Aulaia succedís a Aulàdia; cal pas imaginar que Aulaia venga de la iodizacion (pèrda de l molhada) de *Aulalha : la iodizacion en occitan es generalament pus recenta que lo nom Aulaia.

En naut auvernhat, l intervocalica s'altèra. A Santa Eulàlia (Cantal), las prononciacions son [santo agàrio/augàlio] (transcripcions non conformas a l'AFI); se la primièra -l- es modificada, la segonda pòt demorar -l- (en realitat, l- palatalizada jos l'efècte de -i-). Pr'aquò, la dualitat de las formas fa puslèu pensar que la segonda es influenciada per la forma sabenta Eulàlia e que la forma d'origina èra [augàrio].

Aferèsi

modificar

A de Santa/Senta es en contacte ambe E de Eulàlia. Es un cas de fonetica sintactica. E despareis per aferèsi (pèrda d'un fonèma al començament d'un mot). Lo resultat es Santaulà(li)a o Sentaulà(li)a e lo nom de la santa es comprés coma Aulà(li)a. Ex : Santa/Senta Aulària, Aulàsia, Aulàdia, Aulaia, Aralha, Alàusia... La santa pòt èsser presa per un sant, pr'amor de la despareguda aparenta de la vocala femenina de santa, desplaçada dins lo pichon nom; d'aquí Sent Auglari e dins la grafia francesa Saint-Aulaye, per Senta Aulaia.

En catalan oriental, l'oposicion de [e] e de [a] atòns es neutralizada e ne demòra un [ə] neutre, foneticament intermediari entre [e] e [a]; la grafia nòta convencionalament Eulària/Eulàlia, mès lo nom d'ostal Santaulària existís (escriure e o a es una pura question de causida e la prononciacion es la meteissa). Se tròba que totis los noms de lòcs donats dins lo DCVB (Diccionari català-valencià-balear) son de la Catalonha orientala (centrala o baleara) [5]; se pòt pas saber se la forma dels toponimes equivalents seriá diferenta en catalan occidental. En gascon occidental, i a esquematicament la meteissa neutralizacion, probablament anciana. Çaquelà, aquí la vocala finala de Senta es en [ə]. Aquí perqué a Senta Eulàlia (Gironda) i a de formas graficas ancianas Sancte Eulaye e Sancte Euladie, e pas *Sancte Aulaye e *Sancte Auladie.

NB. Maurici Romieu, citat per Bénédicte Boyrie-Fénié [4], explica lo passatge de Eulalia a Aulalia per una assimilacion (al son -a- de la segonda sillaba). L'assimilacion vocalica es pus rara dins los toponimes occitans que la dissimilacion. De mai, tot eu- pretonic a tendéncia a se mudar en au-, sense parlar de l'efècte de SanctA.

Metatèsi

modificar

Dins un tipe Aulà(li)a, au- e -a- pòdon permutar. Per exemple, Aulàsia ven Alàusia. La rason es que cal mai d'energia per articular un diftongue qu'una vocala simpla; lo diftongue, per recèrca inconscienta d'estalvi, se desplaça ont l'articulacion a mai de fòrça, sus la tonica. Es una metatèsi vocalica. Autra possibilitat : Au-, demorat en posicion febla, a la pretonica, se reduís (se simplifica), totjorn per estalvi, en A-. Exemple : la prononciacion notada [agàrio] a Santa Eulàlia (Cantal).

La metatèsi pòt tanben èsser consonantica. Dins los noms gascons Senta Aralha, venguts de Senta Aulària, l'evolucion seriá Eulalia > Aulalia (assimilacion vocalica [discutable, s'agís puslèu de l'aglutinacion de a de Senta]) > Aularia (dissimilacion consonantica) > Auralia (metatèsi) > Aralia (reduccion del diftongue en posicion febla) > Aralha (palatalizacion de -l- jos influéncia de i-) [4]; la plaça de la palatalizacion dins l'òrdre dels eveniments es arbitrària.

Senta/Santa Eulàlia ?

modificar

Dins una evolucion fonetica normala, la forma Eulàlia es impossibla : a data anciana, -li- se palataliza en -lh- (en mai d'aquò, (E/A)ulàlia se muda plan sovent en (E/A)ulària). Eulàlia es donc una forma sabenta, manlevada dirèctament al latin o influenciada pel francés Eulalie. Pr'aquò, dins l'immensa majoritat dels parlars occitans, i a pas mai de diferéncia fonetica entre (E)ulàlia e (E)ulalha : la prononciacion de la forma sabenta Eulàlia es donc [ew'laʎɔ], [ew'laʎa] o [ew'laʎə]. N'es pas atal en catalan, e la prononciacion [əwláliə]/[ewlália] e [əwláɾi(ə)]/[ulári(ə)] es normala.

En catalan, la prononciacion dins los toponimes d'evolucion populara, totis en Catalonha orientala segon lo DCVB (Diccionari català-valencià-balear), es sovent [əwláɾiə] o [əwláɾi] ; coma la grafia en usatge dins lo Principat obliga a escriure Eulàlia[5], se pòt pas saber formalament se la dissimilacion concernís totis los toponimes; sense reaccion culta, es probable çaquelà. En occitan, la forma sabenta Eulàlia sèrv de solucion de secors quand la prononciacion autentica es pas coneguda; de segur, seriá un artificialisme de l'impausar en remplaçament de la forma d'evolucion populara, quand la prononciacion es coneguda. Quand una prononciacion populara en (-aʎ-], benlèu deguda a una influéncia sabenta anciana, o quina que siá la rason, es atestada, la grafia es logicament -lh- e non pas -li- : Senta Aralha, Santa Aulalha (prononciat coma se foguèsse Santa Augalha).

Nòtas e referéncias

modificar
  1. MULIERE > molhèr, FILIA > filha, TALIARE > talhar, ALLIU > alh [aʎ], vengut sovent [al]
  2. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Gironde, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2008, p. 285-286
  3. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Landes et Bas-Adour, ed. Institut occitan e CAIRN, Pau, 2005, p. 203-204
  4. 4,0 4,1 et 4,2 Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Lot-et-Garonne, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2012, p. 295-296
  5. 5,0 5,1 5,2 et 5,3 https://web.archive.org/web/20040826061207/http://dcvb.iecat.net/ , a Eulàlia