Sant Joan de Buòja

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Sant Joan de Buòja e non pas Sent Joan de Buòg[1] (ancianament Sant Jolian de Buèjas[2]) (Saint-Jean-de-Buèges en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Sant Joan de Buòja
Saint-Jean-de-Buèges
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo vilatge e lo Roc de Tras Castel.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 49′ 46″ N, 3° 37′ 06″ E
Superfícia 16,9 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
806 m
160 m
144 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
342
Lodeva (de Montpelhièr abans 2009)
Canton
3432
Lodeva (Sant Martin de Londras abans 2015)
Intercom
200022986
CC dau Grand Puòg de Sant Lop
Cònsol Laurent Senet
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
204 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

204 ab.
Densitat 11,78 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 34380
Còde INSEE 34264

Geografia modificar

 
Lo vilatge al fons de la val de Buòja.
 
Comunas a l'entorn.

Toponimia modificar

La prononciacion es [sen tsan de 'bjαtsa]. Las fòrmas ancianas son : villa qui vocatur Boia, cap a 1070, S. Johannis de Buia en 1095, parrochia S. Johannis de Buia en 1122, parrochia S. Johannis de Boja en 1191, de S. Johanne de Bodia, sense data [sègle XII ?], S. Johannis de Boga en 1218, ecclesiam S. Johannis de Boia en 1228, prior de Bueja en 1250, ecclesie S. Johannis de Buejas en 1276, parrochia S. Andree et S. Johannis de Bodia en 1288, prioratus S. Johannis Podia [legir : Bodia] en 1321, priori ecclesie S. Johannis de Bodia en 1332, prior S. Johannis de Bodia en 1392, parrochia S.Joannis de Bodia en 1433, St Johan de Biuhas, St Johan de Buejas en 1518-1523, Saint Jean de Bueges en 1526, S. Johannis de Bodia en 1529, 1536, 1550, S. lan de Buege en 1622, St Jean de Bueges en 1626, 1648, Sainct Jean de Buejous en 1655, Saint Jean de Biaujols, 1663 [1783], les eglise et ch[âte]au de St Jean de Buejes, St Jean de Buegues, St Jean de Bueges en 1740-60, S. J. de Bueges en 1771, St Jean de Buejes en 1774-75 (mapa de Cassini)[3].

Segon Dauzat e Rostaing, Sant Joan representa l'ebrèu Johannes, nom de Joan Baptista e de Joan l'Evangelista[4] (mai sovent lo primièr dins los vocables de glèisas).

Buòja modificar

Es una aiga que travèrsa la comuna; veire a l'article.

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista daus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 2026 Laurent Senet sense agricultor
març de 2001 2014 Gilles Mazel sense  
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 199, totala: 200
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
702 765 788

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 651 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 431 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
142
115
123
125
124
184
168
179
190
191
2009 2010
201
202
206
207
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 204 abitants e la densitat èra de 12,07 ab/km².

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Sent Joan de Buòg (gr. originala: "Sent-Jan-de-Bioch"), dins Lo Breviari d'amor, Anfós Ròca-Ferrièr http://www.jfbrun.eu/lengadoc/rocaferrier_breviari.htm la fòrma Buòg es estada inventada per rimar amb dètz-e uòch !
  2. Revue des Langues Romanes n. 4 https://archive.org/stream/revuedeslanguesr04univuoft/revuedeslanguesr04univuoft_djvu.txt
  3. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 357
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 605