Solanum tuberosum

(Redirigit dempuèi Poma de tèrra)

La trufa[1][2] (var. tartifla (f.), tartifle (m.), trefla) o patana[1][2][nt 1] es un tubercul produch per l'espècia Solanum tuberosum. Aparten a la familha de las Solanacèas. S'agís d'un dels legums mai consomits en Euròpa, America del Nòrd e America del Sud. Introducha en Euròpa al sègle XVI, sas qualitats alimentàrias son, d'en primièr estadas malconegudas. En defòra de sas vertuts alimentàrias, la trufa es largament utilizada dins l'industria, que sa fecula a de destinacions multiplas.

Cal pas confondre la trufa amb la rabassa qu'es un campairòl dich tanben trufa negra.

Istòria

modificar

Sols los abitants dels Andes peruvians coneissián la trufa, apelada papa en quíchoa. La cultivavan prèp de 1000 ans abans J-C. La primièra descripcion coneguda data de 1533, que la devèm a Pedro de Cieza de León dins sa Cronica de Peró. Introducha en Espanha en 1534, es cultivada per de monges de Sevilha en 1573 tanben jol nom de papa. En dos sègles, la trufa va conquerir Euròpa: d'en primièr en Espanha ont prendrà lo nom de patata, puèi Itàlia taratoufffli («pichona trufa»), Irlanda potato, Alemanha puèi França. Es introducha en França vèrs 1540 e cultivada en Naut Vivarés a Sant Auban d'Ai (sota lo nom de trifòla). Es figurada pel primièr còp per Gaspard Bauhin dins Pinax Theatri Botanici de 1596.

 
Illustracion extracha de Theatri botanici (1671) de Gaspard Bauhin.

En França, en 1757 foguèt cultivada en Bretanha, alara en periòde de carestiá, dins la region de Rennes per Louis René de Caradeuc de La Chalotais, lèu seguit dins lo Leon per monsénher de la Marcha, escaissat « l'evesque de las patanas » (eskob ar patatez). Mas es sustot Antoine Parmentier, de retorn d'un sejorn en captivitat en Prússia, que fa la promocion de la trufa coma aliment uman e capita de desvolopar son usatge dins totes los jaces de la societat francesa. Èra estat capturat pels Prussians pendent la Guèrra de Sèt Ans (1756-1763) e aviá descobèrt en aquesta ocasion la trufa, principala noiridura fornida als presonièrs. Aprèp una terribla carestiá subrevenguda en 1769, l'Acadèmia de Besançon lança en 1771 un concors sul tèma seguent : « Indicatz los vegetals que poirián suplir en cas de carestiá a los que s'emplega comunament a la noiridura dels òmes, e quina ne deuriá èsser la preparacion. » Parmentier ganha lo primièr prèmi, davant d'autres concurrents qu'avián eles tanben redigit un memòri sus la trufa, pròva que l'usatge d'aqueste tubercul èra vertadièrament a l'òrdre del jorn. Cal notar que mai d'un sègle abans Parmentier, gràcias a Jean Bauhin (1541-1612) e fraire de Gaspard Bauhin, director dels «Grands-Jardins» de Montbeliard, la patana èra consomida per obviar a la famina que sevissiá dins lo Comtat de Montbeliard independent e vengut francés pas qu'en 1793.

Al sègle XIX, la trufa èra venguda l'aliment predominant en Irlanda. L'epidemia de mildió dins las annadas 1840 es a l'origina d'una granda famina e d'una importanta emigracion vèrs los Estats Units.

Botanica

modificar
 
Flors de trufa




Descripcion

modificar
 
Fuèlha




Toxicitat

modificar

Principalas varietats cultivadas

modificar
 
La vitelòta : una varietat peroviana de la carn violeta

Utilizacion

modificar

Usatge alimentari

modificar
 
Plats a basa de trufas

Las trufas son ricas en glucids e contenon de proteïnas, minerals (en particular de potassi e de calci) e de vitamina C (çaquelà, se tròba mai de vitaminas C dins las trufas que venon d'èsser recoltadas). Son pauc caloricas (mens de 80 quilocalorias per 100 gramas del legum), jos reserva d'èsser acomodadas sens excès de matèria grassa (100 g de trufas chips pòdon aportar mai de 500 kcal contra 80 per 100 g de trufas cuèchas amb d'aiga). Pasmens, presentan un indèx glicemic elevat (de 57 a 86), çò que pòt favorizar la presa de pes.

Mantun plat celèbre utiliza la trufa per ingredient principal :

Trufa
cruda (amb pèl)
Valor nutricionala
mejana per 100 g
Aiga 77 g
Valor calorica 70 kcal
Protids
Glucids
Lipids
2 g
19 g
0,1 g
Provitamina A
Vitamina B1
Vitamina B2
Vitamina B6
Vitamina C
Vitamina PP
5 mg
0,11 mg
0,04 mg
0,25 mg
19,5 mg
1,2 mg
Fèrre
Calci
Magnèsi
Fosfòr
Potassi
Sòdi
1,8 mg
9 mg
10 mg
26 mg
255 mg
2,4 mg
Fibras
1,4 g


Dins las regions de granda produccion, coma lo Nòrd-Pas de Calais e Picardia en França, la trufa a fach nàisser una importanta industria de transformacion industriala, que produsís en particular de chips, de purèa desidratada, de preparacions susgeladas...

Se precisarà tanben qu'a partir del sègle XIX, l'alcoòl de trufa serviguèt per confeccionar la vodka, mas qu'uèi aqueste usatge es gaireben desaparegut.

Usatge industrial

modificar

La fecula, apelada tanben amidon, a d'utilizacions nombrosas. Dins l'alimentacion, ne pòt remplaçar la farina, èsser emplegada coma espessidor dins les salsas. S'utiliza tanben dins la pastissariá industriala e la confeccion de las biscòtas.

Mas es dins l'industria non alimentària que bnne trapam la màger part de las utilizacions : dintra dins la composicion de mantun medicament, dins la del roge de pòtas o dels cambis per nenets, dins la papetariá, lo textil, lo contraplacat. Tractat per aiga cauda, l'amidon es sonat empés e dintra dins la confeccion du caucho o dins lo glaçatge del papièr per fòto.

Çò ne ramentarem per memòria l'empesatge dels còls o punhets de camisas, disparegut uèi lo dia.N'es tot parièr l'amidon fòrça mens utilizat dins la fabricacion de còlas o pegaments.

La trufa crusa est manjada pel pacient per arrestar lo dissentèri.

Enemics de la trufa

modificar

Principalas malautiás

modificar

Principals estalaires

modificar

Qualques chifras

modificar
 
Aqueste article o seccion conten d'informacions obsoletas o ne mancan.
Podètz collaborar en o actualizant-o en i ajustant lo comentari. «Motiu non especificat»

En 2003 (font : FAO), la produccion mondiala s'es elevada a 311,4 milions de tonas, per 192 000 km² plantats, siá un rendement mejan de 1480 t/km².

Los principals productors son los seguents :

  1. China : 45 000 km² - 66,8 milions de tonas ;
  2. Union Europèa (dels quinze) : 1,27 - 43,3
  3. Russia : 3,29 - 35,9
  4. Índia : 1,40 - 24,0
  5. Estats Units : 0,51 - 20,8
  6. Ucraïna : 1,60 - 17,6
  7. Polonha : 0,80 - 13,5

Al sen de l'Union Europèa de 25, lo mai bèl productor es Polonha, davant Alemanha. Lo rendement mejan dins l'Euròpa dels quinze es de 3420 t/km² e de 1670 t/km² en Polonha. Los productors europèus pus importants son los seguents  :

  1. Polonha : 8000 km², 13,49 milions de tonas
  2. Alemanha : 2836,24 km², 10,17 milions de tonas
  3. Reiaume Unit : 1600 km², 6,97 milions de tonas
  4. França : 1620 km², 6,40 milions de tonas
  5. Païses Basses : 1571,29 km², 6,39 milions de tonas
  6. Espanha : 1023 km², 2,72 milions de tonas

Principals païses productors

modificar

Produccion en tonas. Chifras 2004-2005
Donadas de FAOSTAT (FAO) Basa de donadas de la FAO, accès del 14 de novembre de 2006

  China 70 036 279,00 21 % 73 036 500,00 23 %
 Russia 35 914 240,00 11 % 37 461 488,00 12 %
 Índia 25 000 000,00 8 % 25 000 000,00 8 %
 Ucraïna 20 754 800,00 6 % 19 462 000,00 6 %
  Estats Units 20 685 670,00 6 % 19 151 080,00 6 %
 Alemanha 13 044 000,00 4 % 11 624 000,00 4 %
 Polonha 13 998 654,00 4 % 11 009 392,00 3 %
 Bielorussia 9 902 100,00 3 % 8 185 000,00 3 %
 Païses Basses 7 487 700,00 2 % 6 835 985,00 2 %
  França 7 255 378,00 2 % 6 680 817,00 2 %
 Reialme Unit 6 316 000,00 2 % 5 815 000,00 2 %
 Bangladèsh 3 907 000,00 1 % 4 855 000,00 2 %
  Canadà 5 170 790,00 2 % 4 850 000,00 2 %
 Iran 4 180 000,00 1 % 4 200 000,00 1 %
 Turquia 4 800 000,00 1 % 4 170 000,00 1 %
 Romania 4 230 210,00 1 % 3 985 000,00 1 %
 Peró 2 996 090,00 1 % 3 284 223,00 1 %
  Brasil 2 931 180,00 1 % 2 950 990,00 1 %
  Japon 2 842 000,00 1 % 2 708 000,00 1 %
  Belgica 3 229 622,00 1 % 2 653 949,00 1 %
Autres païses 65 752 492,00 20 % 65 297 137,00 20 %
Total 330 434 205,00 100 % 323 215 561,00 100 %

Vejatz tanben

modificar

Bibliografia

modificar
  • (fr) Joël Robuchon, Dr Patrick P. Sabatier, Le meilleur & le plus simple de la pomme de terre, éditions Robert Laffont, 1994, 250 paginas (ISBN 2-221-07626-5).
  1. Existisson tanben las variantas dialectalas:
    • en auvernhat: coca, trifa, trèfa, trèfla, trefòla, trifòla, tripola, trufe.
    • en gascon: mandòrra.
    • en lemosin: coca, poma/pom de tèrra, poma ar tèrra, poma-pòrc, pomeitèrra, trefa, trefla, tròfla, trofla, tofla, truefla (e tanben pompira o patata e trufa se dison en los parlars nòrd-occitans).

Referéncias

modificar
  1. 1,0 et 1,1 «Pomme de terre» (en francés). Multidiccionari Occitan Dicod'Òc. Congrès permanent de la lenga occitana.
  2. 2,0 et 2,1 Academia Occitana-Consistòri del Gai SaberDiccionari General de la Lenga Occitana (DGLO), 2008-2024. 

Ligams extèrnes

modificar