Poi e Ròcalaura

una comuna francesa

Vilatge d'Occitània

Poi e Ròcalaura[1] (Pouy-Roquelaure en francés) qu'ei ua comuna occitana de Gasconha situada dens lo departament de Gers e la region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.

Poi e Ròcalaura
Pouy-Roquelaure
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 02′ 16″ N, 0° 31′ 11″ E
Superfícia 11,04 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
216 m
180 m
96 m
Geografia politica
País  Gasconha
Contrada Lomanha
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
32
Gers Armas deu Departament de Gers
Arrondiment
322
Condòm
Canton
3212
Leitora-Lomanha (Leitora abans 2015)
Intercom
243200391
CC de la Lomanha Gersesa
Cònsol Karine Jackson
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
121 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

127 ab.
Densitat 11,87 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 32480
Còde INSEE 32328

Geografia modificar

Comuna de Gasconha situada suu Petit Auvinhon.

Rinhac es au sud de Poi sus la RD 36. Ròcalaura es au nòrd, sus un tupèr près de la RD 931.

 
Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri modificar

Comunas confrontantas de Poi e Ròcalaura
La Montjòia
(Òut e Garona)
Ligardas   Sent Mesard
Gasaupoi L'Arromiu Berrac

Toponimia modificar

  • Poi es lo gascon poi e lo resultat deu latin podium [2],[3], utilizat com oronime dens los país occitanoromanics e un pauc a l'entorn. Poi es equivalent a puèg, pug e autras variantas. Las fòrmas shens -g final mes ambe -i ocupan ua bona partida deu gascon e deu catalan nòrd-occidental.
  • Ròcalaura. Ròca veng de *rocca, un mot prelatin, absent deu latin classic. Ròca prengó lo sens de « poi, tuca, tupèr rocassós », puish de « castèth hòrt, hortalessa » (i a las arroeinas d'un castèth a Ròcalaura). Lo determinant laura pòt venir deu latin laurus, « laurièr », o d'un nom de persona [4].
  • Rinhac. Lo nom deus Rinhacs veng generalament deu nom gallés d'òme Renios (o Rennios) dambe lo sufixe -acum [5],[6], latinizacion deu sufixe gallés -āco(n). Mes i a noms aparentats que venen deu nom gallés Rīginios[7]. Rinhac èra donc probablament ua anciana grana propietat antica qui avèva per mèste Ren(n)ios o, eventualament, Rīginios.

Istòria modificar

La comuna se creè a la Revolucion per la fusion de Poi Carrejalard e de Ròcalaura. Annexè Rinhac en 1823.

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 2026 Karine Jackson    
2014 2020 Claire Bolzer    
març de 2008 2014 Bertrand Stiers    
març de 2001 2008 Mario Dal Zovo    
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Avant la refòrma cantonala de 2014, aplicada en en 2015, la comuna èra deu canton de Leitora; es adara deu canton de Lectoure-Lomagne, donc de Leitora-Lomanha.

Demografia modificar


modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 131, totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
403 396 419 441 628 516 508 521

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
537 486 446 426 424 398 371 327 328

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
299 314 279 241 278 244 244 236 201

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
168
141
128
139
152
137
140
140
141
147
2009 2010
141
146
139
144
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion qu'èra de 121 abitants e la densitat qu'èra de 10,96 ab/km².

Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas damb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1. Sit Toponimia occitana
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 521
  3. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, 1990-98, vol. II, p. 1181, par. 22026
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 569 e 570
  5. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 560
  6. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 220, 304 e 362
  7. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 220, 305 e 362